Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Espineta amb Basilisc

El Basilisc de Mataró era convidat pel Griu mentre que a Tarragona no s’ha donat llum verda al projectat per Ferran Rei

Jordi Bertran

Whatsapp
El Basilisc de Mataró, ciutat que com Olot, Reus i Valls compta amb aquesta bèstia. FOTO: PERE FERRÉ

El Basilisc de Mataró, ciutat que com Olot, Reus i Valls compta amb aquesta bèstia. FOTO: PERE FERRÉ

Després de la pluja en la primera nit de festes que féu que els escenaris d’entitats funcionessin a mig gas, la segona jornada teclera convidà, d’una banda, bèsties singulars, i de l’altra, elements vinculats a la figura del Lleó. Dos exemples de la feina de les associacions sense les quals les pàgines del programa es reduirien a la mínima expressió.

Les associacions de la Vall de l’Arrabassada i músics, i del Lleó, celebraven, d’una banda, els 5 anys de la recuperació del Griu i, de l’altra, la cloenda del 25è aniversari del felí. Els equips de Josep M. Bertran i de Francesc Martorell havien treballat perquè veiéssim bons exemples del patrimoni immaterial.

En la mostra pel naixement del Griu petit emergia una figura suggerent: el Basilisc de Mataró, actiu de Les Santes, festa amb la mateixa categoria que Santa Tecla: Patrimonial d’Interès Nacional. Retornava a Tarragona la bèstia –mig gall, mig rèptil– que els nostres avantpassats havien fet ballar en temps medievals.

S’han documentat mostres artístiques en la catedral representant-lo com la decoració del sotacor de la sagristia (1355-1360). El doctor Antoni Conejo de la Universitat de Barcelona explica sobre les escenes tarragonines que «se escogieron, no en base a criterios azarosos, sino en respuesta a la intensificación litúrgico-festiva vivida en la catedral a partir del segundo cuarto del siglo XIV. Nos referimos, obviamente, a las que ponen su acento en la música y la danza […] ¿Casualidad o intencionalidad? […] Nos decantamos por lo segundo».

La decoració presenta escenes locals molt realistes, en què espectacle i festa tenen un pes clau. Veiem músics i instruments minuciosament dibuixats i pintats; dansaires amb indumentària i attrezzo detallats; i bestiari fantàstic concebut amb voluntat gairebé fotogràfica.

Les figures dels temples medievals eren molt similars a les dels seguicis i altres representacions de teatre popular, actuant com a testimoni fedatari del que els artistes veien en les festes. Amb aquest criteri, s’han documentat els primers armats de Tarragona, l’arcàngel Sant Miquel del ball de diables i 
–amb tan sols amb una aïllada notícia històrica documental– els Set Pecats en les escultures de la seu.

La presència vora el basilisc dels escuts dels arquebisbes Sancho López de Ayerbe i Pere de Clasquerí, claus en l’origen del Corpus i de Santa Tecla, reflecteix que aquesta realitat espectacularitzada del seguici que la ciutat construïa i dins la qual ballava el gall-rèptil, ho fou sota l’empara d’aquests personatges de 1347 a 1380.

El Basilisc sortia en altres localitats en moments de gran rellevància, com en la coronació del rei català Martí l’Humà a Saragossa el 1399, data coetània a les de la Tarragona.

Temas

Comentarios

Lea También