Espineta amb Serrallongues

Joan Reverté i Pau Torres han encarnat el paper de Joan de Serrallonga. Reverté ho féu quan el ball parlat es recuperà a Tarragona el 1987. Torres, més endavant, entre els anys 2002 i 2004. Aquests dies teclers s’han retrobat. El Pau ha escrit el text del conte Déu vos guard, Serrallonga, el núm. 7 de la col·lecció del seguici de Tarragona, impulsada per l’Associació d’Amics de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i per Insitu Comunicació.

El Joan ha explicat la narració en una de les presentacions realitzades. Desenes de xiquetes i xiquets s’aplegaven al passeig de les Palmeres per escoltar-lo amb L’Invisible Titelles. Ho ha fet per boca d’un titella de dimensions considerables. L’actor ha volgut que el personatge lluís la camisa original que ell s’havia enfundat fa tres dècades quan es retrobà el ball tarragoní. Un detall bonic i simbòlic.

La gestació del conte d’enguany té diversos valors afegits. El primer que ha estat obra de persones vinculades a la trajectòria i a l’actualitat de l’entitat que porta el ball al carrer. L’il·lustrador és l’Eric Martínez, jove que hi ha fet els papers del Nen, bossa i diable burlesc en la representació.

El segon valor, la valentia del Pau per afrontar el repte d’escriure aquesta narració amb les seves circumstàncies personals. Des de 2013 l’autor està afectat per l’ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica), malaltia neurodegenerativa que li ha fet la vida molt diferent de quan exercia com a enginyer de telecomunicacions.

Amb la seva dona Gina i amb els seus fills Ferran i Montse, hem compartit les presentacions tecleres. Percebo la lluita del Pau contra el que ell ha definit sovint com la «presó del seu cos». Però ell és un exemple de desafiament i perseverança.

Ho havia fet creant els vins Ilusion+, reinvenció del seu vessant professional per viure, però també per obtenir recursos solidaris que contribueixin al finançament d’estudis sobre les malalties rares i neurodegeneratives. Ara ha reeixit en l’objectiu d’aquest conte per a nenes i nens. L’emoció d’explicar la història d’un element del seguici com el Negrito li féu pensar que s’havia d’assolir amb el ball que li té robada l’ànima.

No era fàcil perquè Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, protagonitzà al segle XVII facècies plenes d’armes, sang i fetge, batalla i mort. La visió amb què el teatre popular i el romanticisme revestiren el bandoler ha ajudat el Pau a teixir una aventura amb segell familiar. La narració en directe evidencià la connexió dels més menuts amb la trama del conte.

La rebel·lia del Serrallonga contra la injustícia i la invitació de l’autor a no rendir-se, com el Pau en la seva vida, fa l’argument d’aquesta nova edició absolutament viu, proper i present.