Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Espineta amb aniversaris

Celebracions. Fa 40 anys de la primera Santa Tecla amb ajuntaments democràtics, 30 del primer macroconcert i 25 de la vinculació del licor Chartreuse amb les festes de la ciutat

JORDI BERTRAN

Whatsapp
Primera peonada popular per Santa Tecla de 1979. FOTO: Chinchilla. Cedida pel Centre d'Imatges de Tarragona/ L’Arxiu

Primera peonada popular per Santa Tecla de 1979. FOTO: Chinchilla. Cedida pel Centre d'Imatges de Tarragona/ L’Arxiu

Avui dissabte comencen les Festes de Santa Tecla, gloriosa patrona tarragonina. L’Onze de setembre el Miquel Àngel Díaz «Miki» ens van convocar un any més a aquest acte íntim en què una colla d’amics esmorzen, enfundats en una samarreta «històrica» de la celebració i, tot seguit, subratllen el programa tecler. En la pàgina 4 figuren aniversaris d’algunes entitats.

Però per la Santa Tecla 2019 se’n compleixen més. És el 40è aniversari de la primera Santa Tecla amb ajuntaments democràtics en què l’alcalde socialista Josep M. Recasens, liderant la corporació, deixà d’assistir a l’anada i tornada d’ofici, i a la processó. El mateix 1979 la diada de la Mercè els Xiquets de Tarragona tornaren a arribar amb el pilar de quatre caminant fins a l’Ajuntament. No ho feien des de 1965 i fou una jornada molt emotiva. Se celebrà la primera peonada popular, una simbòlica ocupació dels carrers, i aquell any també es fundà la colla sardanista Tarragona Dansa.

Deu anys més tard, el 1989 el consistori liderat ara per Joan M. Nadal tirava endavant la seva primera Santa Tecla. D’això en fa 30 anys. Amb menys d’un mes des que havien pres possessió, s’organitzà el primer macroconcert popular amb un grup que ha fet història en la música pop, Radio Futura, amb els germans Auserón al capdavant. S’ocupava també simbòlicament l’enorme avinguda del marquès de Montoliu i es recentralitzaren les festes amb equidistància entre ponent i llevant. Nous col·lectius generacionals i més repartits urbanísticament en el teixit de barris descobrien una festa major que es rejovenia i que obria mires.

També es reincorporà la corporació municipal als actes d’on s’havia autoexclòs, i el fet serví per reintroduir els tocs dels trompeters el matí de Santa Tecl a des de les escales de la catedral, malgrat que no consten al programa imprès. Els Xiquets del Serrallo s’incorporaren a la festa major, es convidaren per primer cop sonadors tradicionals de fora del Principat amb una idea inherent de Països Catalans i de cultures afins com la basca, i es creà el cafè concert amb aquests músics la tarda de la Mercè. Tot això es presentà en una edició impresa amb un format més ampli que en els anys anteriors.

Cinc anys després, el 1994, i en fa, doncs, 25, per primer cop el licor Chartreuse –llargament relacionat a la ciutat perquè s’hi elaborà durant la major part del segle XX– es vinculà explícitament a les festes, amb una exposició de col·leccionistes i una tímida aparició de la beguda que anys més tard es coneixeria com a «mamadeta». I fa 20 anys, el 1999 foren proclamats els primers Teclers d’honors, les persones que compleixen 25 edicions actives en la festa, alhora que es creà el ball de pastorets petit.

Temas

Comentarios

Lea También