Espineta amb concert vermut

Queden poques hores perquè entrem en el pinyol de la seqüència ritual de Santa Tecla. Igual que els prolegòmens s’iniciaven amb les 30 Crides, el 30è Perpetuador, la 30a postal de Festes, i la 30a tronada de la Crida, el cor de la festa viurà les 30 Tecles dels turcs i cavallets, les 30 del ball de pastorets i les 30 dels Diables Voramar, que el 1990 s’incorporaren al correfoc. Hi ha un parell d’actes estretament lligats que renasqueren aquells anys de recuperació festiva. Així, l’Entrada dels músics tradicionals del migdia del 22, hereva de les que feien les colles dels Xiquets de Valls amb les seves gralles i timbals, reapareixia el 1990.

Indissociable, el concert vermut a les Cols reemergia aleshores. I paga la pena aturar-se en les dues paraules –concert i vermut–, i en l’espai, que es cobrí durant anys amb una vela de ràfia per apaivagar el sol. Els concerts vinculats a formacions musicals que acompanyaven el seguici havien estat i són part essencial de la festa. Els sonadors no es limitaven a fer ballar la imatgeria, balls, representacions al·legòriques i danses dramàtiques. També protagonitzaven concerts diürns i nocturns.

El vermut identifica aquesta beguda que en l’inici dels 90 estava allunyada del ritual festiu tarragoní. La incorporació de Yzaguirre des del Morell, i també les olives de Comercial Heredia de la plaça dels Carros i les patates Busquets de Valls, contribuïren a la dinamització d’una nova franja horària, que esdevingué un èxit.

Potser hi contribuí que ja el 1873 els tarragonins tenien a l’abast el «Vermut Catalán de Sallés», que distribuïen a 10 rals cada botella la confiteria Pons i Gil, a la baixada Peixateria 13, i la farmàcia Tormes, al carrer Unió 22. Ens ho explica el Diari de Tarragona. La fórmula l’havien creada els doctors Josep Saltor i Antoni Pagès, a Barcelona, i es publicitava com el primer elaborat a Espanya.

L’extensió del consum de vermut féu que nasqués l’establiment «Vermout Torino», al núm. 49 de la Rambla Nova el 1905. La vigília de Santa Tecla anunciava en aquest rotatiu la incorporació a la carta del «sandvitx americà», a 25 cèntims de pesseta. Abans, el 1902 la casa italiana Martini havia obert dos locals amb el nom de Torino a Barcelona, on es popularitzà el vermut italià amb glaçons, rodanxa de llimona i olives farcides, desconegudes fins aleshores aquí.

El 1907 el mot «vermout» també s’aplicava a la funció teatral que l’«Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera» programava per Santa Tecla després de la processó. Deduïm que la difusió de la beguda havia crescut no sols com a aperitiu del migdia. En diferents moments de l’any aquesta funció teatral «vermout» apareix cap a les 7 de la tarda.