Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Espineta amb el pilar caminant

CrònicaEfímeres. Amb els pilars caminant de la diada de la Mercè gairebé es fondran les Festes de Santa Tecla de la nostra ciutat

JORDI BERTRAN

Whatsapp
El pilar de quatre dels Xiquets de Tarragona arribant a l’ajuntament, la Mercè de 1979. Foto: Arxiu Xiquets de Tarragona.

El pilar de quatre dels Xiquets de Tarragona arribant a l’ajuntament, la Mercè de 1979. Foto: Arxiu Xiquets de Tarragona.

Avui fa quaranta anys que els Xiquets de Tarragona portaven el pilar de quatre caminant de la Mercè fins a l’Ajuntament de Tarragona. No succeïa des de 1965 quan encara no existia la colla matalassera sinó la Vella dels Xiquets de Tarragona –amb camisa blava– i la Nova Xiquets de Sant Magí –morada–. Hi havien arribat les dues. Enguany la imatge gràfica de Santa Tecla s’ha basat en el pilar caminant però des dels despatxos municipals ningú no ha esmentat l’efemèride.

El pilar de 1979 fou molt important perquè coincidia amb el retorn de la democràcia als ajuntaments. Precisament el President de la Generalitat restituïda, Josep Tarradellas, havia assistit a la festa la vigília de Santa Tecla. Fou també el darrer cop en què protagonitzava aquesta diada una sola colla perquè poc després es fundà la Jove Xiquets de Tarragona i l’any següent es recuperà la dualitat a placa.

Tarragona visqué una diada de joia. El pilar dels ratllats reconciliava festa, castellers, ciutadans i democràcia. L’escenari excepcional de la plaça de les Cols –pulmó festiu des de la refundació de la ciutat medieval–, les escales i la catedral contribuïen a realçar la gesta. El pararen a baixos Jaume Ventura Xaneta, Cristòfol Conesa Tòful, José Pedroviejo i Alfonso de Haro Fontxo. El segon fou Quico Pino, el terç Rafel Llorens Rafalet –actual casteller de Sant Pere i Sant Pau–, i l’enxaneta Carlos Bello Carlitos. 18 minuts de recorregut, segons informa el Diari de l’època.

El pilar caminant és un dels exercicis originaris de l’antecedent directe dels castells, el ball de valencians. S’ha mantingut en els dansants de la localitat valenciana de Peníscola, documentats el 1746. Només amb dos pisos però amb quatre pilars alhora pugen i baixen escales com a casa nostra. Allí van fins al temple parroquial com succeïa a Tarragona a mitjans del segle XIX arribant fins a la catedral.

El primer pilar de tres dibuixat és de Tarragona, obra del seminarista Antoni Marco el 1786. Però no és fins al 1841 quan la colla tarragonina dels pagesos sabem que pujà i baixà les escales de la catedral amb un pilar de cinc –un més que ara– per arribar als Quatre Cantons del carrer Major.

En aquells temps el pilar també participava en la processó del braç de Santa Tecla, com feren els Xiquets fins que els castellers foren foragitats del seguici per l’Ajuntament socialista. Al XIX el pilar avançava darrere la imatgeria i abans dels balls.

Els pilars caminant de Tarragona, al ritme del valset musical, són un dels grans moments festius del calendari del país. Emoció, suspens, tensió, alegria o decepció, i l’autoritas d’un enxaneta des de la balconada de l’ajuntament davant una plaça de la Font a vessar. Santa Tecla ens marxa de les mans.

Temas

Comentarios

Lea También