Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Espineta amb la moda juvenil

Crònica. Revolució. El concert de Radio Futura a Marquès de Montoliu suposà ampliar les audiències i procedències dels teclers

JORDI BERTRAN

Whatsapp
Primer macroconcert de Santa Tecla amb el grup Radio Futura, l’any 1989. FOTO: LLUÍS MILIÁN/DT

Primer macroconcert de Santa Tecla amb el grup Radio Futura, l’any 1989. FOTO: LLUÍS MILIÁN/DT

La portada del Diari del 21 de setembre de 1989 no deixava dubtes. Per primer cop en les festes democràtiques de Tarragona un concert de música jove es colava en la portada del rotatiu dirigit per Antoni Coll. «Èxit total de públic en el concert de Radio Futura», titulaven. «El grup de rock Radio Futura, un dels més sòlids del panorama musical espanyol, congregà anit una gran multitud de persones en l’avinguda Marquès de Montoliu, en una de les majors concentracions populars i festives de la ciutat en els darrers temps».

La crònica de Francesc Bufort i el crític musical Mario Prades descriu un ambient festiu amb tot tipus de públics i procedències. És el primer acte en la Santa Tecla democràtica que mobilitzà el veïnat dels barris de ponent i alhora de localitats de més enllà. La Guàrdia Urbana organitzà aparcaments en zones properes no urbanitzades.

Deia Mario Prades: «Més de 15.000 persones s’hi havien donat cita, demostrant que Tarragona sí que té públic per a un concert». Era una clara al·lusió als 10 anys de govern socialista precedents en què Santa Tecla no havia apostat pels concerts per a audiències àmplies. Aquell agost l’arribada a l’Ajuntament de l’equip del convergent Joan M. Nadal féu virar l’escenari. S’iniciava una aposta que, sense trencar res del precedent, buscà audiències més àmplies en la mateixa ciutat.

La crònica detalla alguns temes d’una banda escollida des d’una mentalitat juvenil, quan la mitjana d’edat a Festes de l’Ajuntament estava poc més enllà de la vintena. El tonto Simón, La vida en la frontera, La negra flor, La canción de Juan Perro, La estatua del jardín botánico, són cançons destacades per Prades en un concert que «començà i acabà ple de ritme i potència», i comptà amb dos bisos. Total, 90 minuts.

El Diari informa que la potència de so fou de 36.000 vats i que «en general el so fou bo», detall en què, malauradament, el 2019 no s’ha reeixit en un espai prou més petit com la plaça de la Font.

La banda que també feia sonar Enamorado de la moda juvenil, Dance usted, Semilla negra, Corazón de tiza o Veneno en la piel, escoltades enllaunades en pubs com el Tucán o el Cucudrulu, o en els «xiringuitos» de l’Arrabassada com el Brasil o L’Estrella, obria una sèrie de concerts multitudinaris amb les grans bandes del moment a nivell estatal: Duncan Dhu, Loquillo, una Mondragón aleshores actual, Rosario, Bebe o la mexicana Julieta Venegas, que a Marquès de Montoliu, el Parc de la Ciutat o la Font, congregaven multituds. Eren formacions que no veies durant l’estiu ni a Valls, ni a Vilafranca, ni a Vila-seca, ni al Morell, entre d’altres, com succeeix ara amb el cartell de Santa Tecla.

Temas

Comentarios

Lea También