«Estava ja al camp d’extermini de Mauthausen quan vaig ser alliberat pels americans»

«El 2 de maig de 1945, els americans estaven a 15 quilòmetres -del camp d’extermini de Mauthausen-. Aquest mateix em van posar en un camió sense jo poder-me valer per mi mateix, juntament amb polonesos i italians. Tots estàvem malalts. I ens van portar a un camp d’extermini. I el 6 de maig vam ser alliberats pels americans».

Així relatava Anton Descarrega Llop –aquí s’ha traduït del castellà–, un veí de l’Espluga de Francolí com es va lliurar per poc d’acabar morint en un forn crematori del camp de concentració.

I és que el relat de com va haver de fugir d’Espanya després que Franco guanyés la Guerra Civil i com vam ser els anys posteriors ho va deixar escrit en un manuscrit que els seus familiars van trobar en una americana quan ja era mort, segons relatava al Diari la seva besnéta, Sònia Mestre, aquest dimarts en què es complien 75 anys de l’alliberament de Mauthausen. 

Anton Descarrega va néixer el 14 de setembre de 1904 a Corbera d’Ebre. Després de treballar al tèxtil a Terrassa, va anar a viure a l’Espluga, on estava la seva família.

Durant la Guerra Civil va fer de cuiner del ban republicà al front de Lleida. Aquest fet, junt a què formava part d’un sindicat i que un dels seus cunyats va ser alcalde republicà de l’Espluga, va provocar que acabés marxant cap a França per por a les represàlies franquistes, recorda la seva besnéta, una jove de 28 anys que des de petita s’ha interessat per la vida del seu besavi.

En el document autobiogràfic, Anton diu que el 10 de febrer de 1939 va marxar d’Espanya.

Al país veí va ser reclòs pels gendarmes i el van portar al camp de concentració de Vernet d’Ariège. A finals d’any, la SS li va prendre la filiació i el van posar dalt d’un tren, sense saber on anava.

El 10 de desembre van arribar a Mauthausen, on es va presentar la Gestapo amb quatre mecanògrafs per tornar-li a prendre la filiació. «I al dia següent ens van donar l’ordre d’embarcar, creguts que anàvem cap a França».

La ‘benvinguda’ de la SS

Després de dos dies de tren, a les onze de la nit del13 de desembre «es van obrir les portes, van pujar els esbirros de la SS i ens van tirar a baix com marrons».

Els van conduir al camp de Mauthausen, on van arribar a les dues de la matinada. Des d’aquell moment ja s’adonà de les condicions de les zona: «Allí no podia viure ningú.

Al cap de sis mesos van formar comandaments de treballs. Tots els presos volíem sortir perquè la vida allí era impossible», relata
El 29 de setembre de 1941 va aconseguir sortir a una companyia de treball al comandament Vöcklabrüc. «De no haver sortit aquell hivern hagués mort, perquè traslladaven els més esgotats a altres camps. En ells van morir aquell hivern 5.000 espanyols». 

El 15 d’abril de 1942 els van embarcar de nit. A les set del matí del dia següent arribaven al camp de Ternberg. Allí va romandre tres anys. A principis de setembre de 1944 havia l’ordre de concentrar-los. Però un enginyer –que tenia molta influència– els va retenir uns dies més en aquell camp.

«Nosaltres sabíem que els aliats trepitjaven terra alemanya. I en aquells moments, Mauthausen era un perill perquè feien massacres en massa».

El dia 18 va tornar a Mauthausen i li van dir que passaria a una altra comandament. I així va ser. El desembre va sortir cap el camp de treball de Schlier Redl-Zipf. Però el 13 de gener va tenir la desgràcia de caure malalt de la panxa. I això el va obligar a quedar-se al llit quatre mesos.

El 2 de maig, malalt encara, el van obligar a pujar a un camió cap a un camp d’extermini. Quatre dies després va ser alliberat pels americans i vint dies després arribava a París; i el 2 de juny a Perpignan.

Allí va viure dos anys abans de tornar a l’Espluga, on va morir el 1965. «No li agradava parlar del que li havia passat. El meu avi m’explicava que el seu pare, l’única cosa que li deia és que no oblidaria mai aquella olor dels crematoris», recorda avui la besnéta d’Anton.

Sònia Mestre explica que abans de saber coses de la Segona Guerra Mundial va conèixer la història del seu besavi "i vaig interessar-me pel que havia passat i del perquè de tanta injustícia. I em vaig adonar de l'important que era parlar-ne", explicava al Diari.

Aquesta professora  comenta que quan ha anat a donar classes a alguna escola ho ha explicat: "Ho he presentat en power point perquè la sent en sigui conscient".

Els records

Entre els records que li queden, a part del manuscrit, està una polsera feta de llaunes amb inscripcions dels moments més importants de la seva vida, una forquilla que porta l’esvàstica i la carta de deportat polític.

Ahir dimarts, en motiu del 75 anys de l’alliberament del camp de Mauthausen, el Memorial Democràtic va publicar el cens de deportats a camps nazis més complet de l’Estat.

Una base de dades amb 9.161 noms de catalans i espanyols, entre els quals hi ha 400 tarragonins. De cadascun d’ells hi ha una fitxa molt completa. Es pot consultar a http://memoria.gencat.cat/ca/que-fem/banc-memoria-democratica/fons/deportats-catalans-i-espanyols-als-camps-nazis/.

El cens és el resultat d’un projecte de recerca liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra. 

Reconstrucció de les biografies

El Cens recull l’estada als camps de concentració i extermini, però també la trajectòria anterior dels deportats, i en alguns casos, la posterior.

Això permet la reconstrucció de les biografies, des de l’exili fins a la deportació i posterior alliberament. El cercador també permet conèixer quantes persones d'un municipi concret van ser deportades a un camp de concentració, així com combinar cerques i conèixer quines persones d’un municipi concret van ser alliberades o mortes als diferents camps de concentració.

Mapes i llocs de l’exili

La visualització és didàctica i atractiva, a través de mapes específics que permeten navegar sobre els camps de concentració i d’extermini nazis i els seus camps secundaris, així com a través de mapes de llocs d’exili on s’indiquen, entre d’altres, els camps de concentració francesos, les companyies de treballadors estrangers, els llocs de lluita dins la resistència francesa o la incorporació en unitats de l’exèrcit de la França Lliure, així com els llocs de detenció.

L’estudi és fruit d’un buidatge exhaustiu dels arxius de la majoria de camps (Auschwitz, Bergen-Belsen, Buchenwald, Dachau, Flossenbürg, Gross-Rosen, Mauthausen, Mittelbau-Dora, Natzweiler , Neuengamme , Ravensbrück, Sachsenhausen, Stutthof i Treblinka), l’arxiu de l’International Tracing Service de Bad Arolsen, l’arxiu de l’Amical de Mauthausen i la llista elaborada pel deportat Joan de Diego.

També incorpora informació extreta d’obres fonamentals sobre la deportació, especialment del Livre Mémorial des déportés de la Fondation pour la Mémoire de la Déportation i del Libro Memorial: Españoles deportados a los Campos Nazis 1940 – 1945, de Benito Bermejo i Sandra Chueca, així com d’altra bibliografia especialitzada.

Una base de dades viva

El Cens estarà en constant actualització i creixerà amb els resultats de noves recerques, com les dutes a terme amb la col·locació de plaques Stolpersteine al territori català.

Properament s’hi incorporaran 200 registres pendents de revisió, que es publicaran un cop s’hagi pogut contrastar la informació.