Etheria: La dona que va qüestionar les regles establertes al segle IV

Etheria va ser una dona que va viure al segle IV, emparentada amb l’emperador Teodosi. Va néixer a Gal·laecia i va viatjar fins a Terra Santa en una època de profunds canvis. Ens en va deixar testimoni mitjançant un dietari. Segons les fonts, viatjava amb una petita escorta, atesa la seva posició i, certament, això va facilitar les coses. Però, malgrat la Pax Romana, que ja feia un segle que estava en fallida, el viatge que va portar a terme era molt ambiciós per a l’època. Els historiadors pensen que va travessar tot el món conegut, que el va recórrer de punta a punta.

L’escriptora reusenca Coia Valls narra al seu llibre Etheria l’extraordinària odissea d’aquesta intrèpida viatgera, que va viure enun període de profunds canvis: els valors s’inverteixen i els perseguits es converteixen en perseguidors, el Senat romà està dividit i la permanència de l’estàtua de la Victòria és el símbol de l’enfrontament entre pagans i cristians. Roma passa de ser una ciutat lliure i acollidora a ser castradora i dictatorial, on el poder s’alia amb l’Església.

Etheria trasment al seu diari el seu pas per Lucus Augusta, Caesaraugusta, Tarraco, Barcino, Gerunda o Roma. «Volia apropar-me prou al personatge històric i sentir les inquietuds que el trajecte li anava posant al pas. Va ser una dona que caminava amb els ulls oberts al món i tenia fam de saber», explica Valls.

Les èpoques de canvi, afegeix, «ens donen moltes oportunitats de reflexió i ens proporcionen diversos punts de vista. I ella, en aquest context, es fa permeable a allò que l’envolta, creix amb les oportunitats que el viatge li ofereix i s’atura per escriure les seves experiències.Tot plegat, la fan d’una gran modernitat malgrat pertànyer a un segle tan llunyà al nostre».

Etheria va ser una dona pacífica, tot i que poc ortodoxa. «La seva revolució va ser silent però va produir canvis profunds; va ser prou agosarada per trencar el seu petit cercle de confort i atrevir-se a viure segons els seus desitjos. Va voler viure el seu somni, molt probablement en contra del que s’esperava d’una dona de la seva posició».Valls no la descriu com una heroïna, «però sí com una dona forta que es permet dubtar i qüestionar les regles establertes».

No va ser la primera dona que va peregrinar a Terra Santa, però el seu diari és el primer llibre de viatges europeu escrit per una dona. Suposa una font d’informació molt valuosa sobre l’època que ens ha arribat parcialment. Abans d’anar a Barcino, Etheria va passar pers Tarraco, capital de la Tarraconensis. En arribar amb la seva petita comitiva «van quedar cegats per la lluminositat del marbre blanc que pertanyia a la capçalera del circ. Aquest era el propòsit dels qui el van construir, allunyar als enemics, donar la imatge d’una ciutat poderosa. Però, en penetrar a l’interior, es van trobar amb una urbs en franca decadència que no donava resposta a la realitat dels seus habitants», relata l’escriptora.

Hi ha un episodi que té lloc a l’amfiteatre romà, en aquell moment en desús. Els habitants de la ciutat agafaven pedres de les seves grades per construir o reconstruir les seves cases. En aquell punt es revela un dels nusos de la trama. «Una pagana, Irene d’Aveleda, confessa ser una espia enviada per robar el llibre de Cató. Tanmateix, a l’amfiteatre es recorda que a la seva arena, fa un segle, es va martiritzar i donar mort al bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi, que foren objecte de persecució i mort l’any 259», afirma Valls.

Etheria i Irene inverteixen les seves destinacions en aquest calidoscopio d’una època de crisi. Un cant a la tolerància i l’amistat, a la capacitat de convertir el viatge en una experiència de vida.