Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Femení plural: l’art de les dones

pas de zebra | El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona celebra el seu 40è aniversari amb una sèrie d’exposicions dedicades a obres creades per dones: hi ha hagut quatre mostres aquest any i en resta una per a l’any vinent

Josep Maria Rosselló

Whatsapp
‘Plural femení. Dones artistes de les comarques de Tarragona’ és el nom genèric de la sèrie d’exposicions del Museu. FOTO: CEDIDA

‘Plural femení. Dones artistes de les comarques de Tarragona’ és el nom genèric de la sèrie d’exposicions del Museu. FOTO: CEDIDA

El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, celebra el seu 40 aniversari amb l’eclosió de l’art creat per la dona des de finals del segle XIX, fins als nostres dies, sota el comissariat del crític d’art Antonio Salcedo Miliani. Amb el títol genèric ‘Plural femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona’, les quatre mostres que integra ens han permès veure i sentir el talent, la força i la sensibilitat amb què les dones van crear i continuen creant la seva obra.

Les exposicions ‘Magda Folch, la mirada impressionista’, al MAMT, i ‘Magda Folch, la mestria del retrat’, al Museu de Reus, van ser les que van donar el tret de sortida i van obrir les portes a la problemàtica de l’art creat per la dona. Magda, en una entrevista realitzada pel periodista Manuel del Arco en la Barcelona dels anys 40, respecte a l’art masculí i l’art femení, li respon: «En l’art no hi ha sexe, o es fa bé, o es fa malament».

L’historiador i crític d’art Xavier Barral, en el seu llibre «L’art i la dona», rebla el clau quan diu: «El que cal és més aviat una nova història de l’art en què la creació femenina s’integri plenament en el desenvolupament de la història, exactament igual que ho fa la masculina».

Antonio Salcedo, en l’epíleg del llibre editat per la primera de les quatre mostres del MAMT, es pregunta: «Per què alguns comentaris que fins i tot quan volien ser un elogi, eren irònics i masclistes?»

La dona, com l’home, va conrear les arts des de la prehistòria, ens resten els vestigis i en algun cas obres d’impossible identificació, ja que en el món antic aquests treballs rarament es signaven. En l’edat mitjana i en el Renaixement, a Europa, la tasca femenina va ser reconeguda amb tota la seva vàlua, i hi va haver prestigioses artistes que van poder desenvolupar el seu talent de la mateixa manera que ho feien els homes. Ens resten les seves obres, lloables. És a posteriori que a poc a poc esdevingué un territori exclusivament masculí, en què la presència de la dona va ser relegada, menyspreada, si no esborrada, amb la perversa complicitat del mercat de l’art.

El panorama resulta inquietant: per què després del renaixement l’art realitzat per les dones a poc a poc es va veure sotmès i eclipsat pel dels homes? Només els surrealistes, i no tots, van provocar a la societat del seu temps, respectant el treball de les seves companyes artistes.


Quatre exposicions
‘Plural femení’, en el transcurs d’aquest any que ja s’acaba, ens ha ofert quatre exposicions: ‘El repte’, ‘La consolidació’, ‘Fotografia audiovisual’ i ‘Emergents’, amb la publicació dels corresponents catàlegs, així com l’edició d’un llibre: 40 ART I LLETRES. Una visió literària de quaranta anys de la creació artística (1976-2016). Resta una cinquena mostra per l’any que ve, sobre el diàleg entre dues artistes, a la recerca de la dimensió interdisciplinària. Aquestes exposicions ens han permès gaudir de l’art creat per les dones del nostre territori. El talent femení de diverses generacions, posat a l’abast dels ciutadans.

No és gens fàcil organitzar una exposició col·lectiva, el perill que determinats treballs siguin antagònics d’altres, i trenquin el discurs de la mostra, i el diàleg amb l’espectador esdevingui complicat, els diferents formats de les obres a exposar, la seva temàtica, poden comportar serioses dificultats en el seu ordre i disposició en l’espai expositiu. En aquest cas, exceptuant la primera de les mostres, en les altres, han estat les mateixes artistes les que s’hi han implicat amb entusiasme, establint un intens diàleg entre elles, les seves obres i el personal del museu encarregat del muntatge, teixint així un tramat subtil i invisible entre els seus treballs, un diàleg que han sabut transmetre al públic.

A Madrid, el Museu del Prado, per primera vegada a la seva història dedica una exposició procedent del Museu d’Anvers, a una pintora del segle XVII: Clara Peeters. Una dona del barroc, valenta i professional a contracorrent, pionera en la «Natura morta», que ha hagut d’esperar 200 anys per obtenir el reconeixement. Quant de temps malaguanyat! La lluita feminista per obrir-se pas en un món mascle, és memorable. No tan sols pel que fa a l’art, sinó també en tots els camps.

En l’actualitat, equilibrada la balança pel que fa als museus i galeries d’art contemporani, resta un camí de normalització i d’integració en la història. Antonio Salcedo i el MAMT han fet una tasca encomiable, pel que fa al territori. Però respecte del que va més enllà de la ciutat i el Camp de Tarragona, si els responsables de Cultura, tinguessin la valentia d’emprendre l’aventura, i realitzar una empresa semblant a la recerca de la documentació i l’obra de tantes i tantes dones que tot i les dificultats lligades al seu gènere, es van entregar en cos i ànima a l’art, finalment potser veuríem llum en els segles de foscor. Sols la utopia ens fa viure. Mentre ens traiem el barret davant l’art creat per les dones. Cerquem-la.

Temas

  • TARRAGONA

Comentarios

Lea También