Fort: dos generacions de la Colla Jove

Dimecres vinent farà 40 anys que l’Alfred Fort entrava a la plaça de les Cols tocant la gralla amb la Colla Jove Xiquets de Tarragona. En tenia 20. La seva filla Gina, amb 24, ha seguit les seves passes a l’entitat lila, pujant com a canalla i al tronc, i havent estat la cap de canalla les darreres quatre temporades. Enguany no podrà aixecar construccions per Sant Magí.

«Quan el 1980 començàvem, teníem una ciutat esmorteïda, que havia oblidat gairebé tot, i amb dificultats per a castells de 7 i mig. Empreníem una nova aventura i havíem de trobar gent amb interès a fer castells», apunta l’Alfred. Ara el coronavirus ha volgut que «la colla hagi de reinventar-se».

La Gina considera que «els castellers s’hauran acostumat a viure aquest tipus de vida amb els divendres sense assaig i caps de setmana lliures, i especialment en la canalla haurem de crear noves peces, perquè ara no n’entren». L’Alfred analitza que «en una colla la gent passa per diferents processos, des d’estar molt actius a tenir fills i ser-hi menys. La pandèmia ha accelerat el procés».

Una canalla creixent

Dues èpoques diferents que porten a punts de partida, salvant les distàncies, amb coincidències. «Als 80 si teníem dos nens, ja fèiem prou, i n’havíem de portar de fora, com de la Colla de Mar de Vilanova», recorda l’Alfred. «En els pitjors moments dels darrers anys sempre hem tingut un recanvi», contraposa la Gina. «Això ha canviat els darrers 10 anys, perquè quan jo era canalla encara passava el que explica el meu pare». L’Alfred ho té clar: «La Gina ha viscut un moment dolç, amb 20 o 25 nens dels quals 5 o 6 eren bons». L’excap de canalla explica que «de vegades han estat els nens qui ha apretat per tirar amunt un castell. Ara ells són molt conscients dels castells a realitzar. Hem arribat a fer una porra i l’han encertada». L’Alfred creu que «ha costat molt que les colles s’adonessin que la canalla era clau i no ser temeràries en els intents. Aquest ha estat un gran canvi del món casteller».

Un altre és la disminució de «la tensió entre la Jove i els Xiquets, no tant pel nivell de castells que inicialment fèiem sinó pel fet que en fèiem. No van prendre’ns seriosament fins que ens van veure a plaça», posa damunt la taula l’Alfred. «Potser no fa tants anys, sis o set, que hi ha més relació amb els Xiquets, perquè acabats els castells no ha de passar res», afina la Gina. «A part dels castellers més vells, la tipologia de gent de les dues colles s’ha anivellat. A partir del Sant Magí de 2014, amb el 2 de 9 fm, els matalassers van fer un salt social molt important», conclou el pare.

Moments i pors

Més enllà d’alçades, els Fort són uns festers de cap a peus. Per a l’Alfred, «el moment culminant és la baixada del pilar caminant perquè veig el que aporta la ciutadania a la Festa Major, tant si li agraden com no els castells. Un dia laborable amb la plaça de la Font plena... em fa considerar partícip i ciutadà de Tarragona». Per a la Gina, «el millor moment és l’entrada a plaça veient la canalla amb el mocador posat al cap, just abans de la tensió de la diada». L’Alfred se sincera: «El 1982 vaig marxar de la colla per una entrada a plaça en què vam interrompre les Dames i vells mentre actuaven. No era de rebut».

Dues generacions que miren la por associada al risc dels castells de manera diferent. «N’he sentit com a pare, en caigudes de la Gina. Havent fundat la colla, m’havia d’esperar i no molestar preguntant com estava». En canvi, la jove és taxativa: «No n’he tingut mai ni com a canalla ni com a castellera. Passem moltes hores amb els nens i els coneixem molt. Potser per això el cap de colla em feia cas a l’hora de saber si podien pujar o no». Valenta.