Forteza, activista cultural

«Forteza era periodista i mestre. També un bon dibuixant, il·lustrador i gravador. Però, per damunt de tot, era una persona amb un amor molt gran tant per Tortosa, la seva ciutat, com posteriorment per Tarragona, on va arribar l’any 59». Aquestes són paraules d’Antonio Salcedo Miliani, comissari de la mostra Tomàs Forteza Tortosa 1920-Tarragona 1980. Entre l’art, les lletres i la mar, que es pot visitar al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona fins al 12 d’abril.

L’exposició recull una part dels dibuixos de Forteza, encara que també plasma la seva activitat com a galerista i com a col·leccionista. «D’alguna manera, el que el visitant pot veure són els artistes més importants de l’època, que ell va promocionar. Perquè una obra d’art, si és una bona obra, és el resultat d’un moment molt intens de la vida de l’artista. És una obra d’art i alhora, un document del temps, de l’època que s’ha viscut», comenta Antonio Salcedo.

Quant als seus propis dibuixos, «era molt meticulós, molt detallista a l’hora de treballar i és una cosa que es pot apreciar». És evident la presència de l’Ebre i de Tortosa, com al quadre El carrer Crist de Palau. També Tamarit, Poblet o Torredembarra. «L’interessava molt el romànic i per descomptat -continua Salcedo- va dibuixar molts vaixells, la seva altra passió, que la vivia amb la seva petita embarcació, el ‘Vent de dalt’. Perquè és impossible parlar de Forteza sense parlar de la mar, encara que aquí només donem una petita pinzellada, ja que d’això s’encarregarà el Museu del Port».

Tomàs Forteza era un gestor cultural en el sentit ampli de la paraula. Antonio Salcedo explica com el periodista es va encarregar de la corresponsalia del ‘Diari Español’ a Tortosa, fet que va aprofitar per donar a conèixer la seva ciutat. Tenia un doble vessant. Per una banda ell escrivia amb el seu nom. I per l’altra, ho feia com El Hermano lobo. I sota el pseudònim, els seus escrits tenien molta càrrega crítica. «Sobretot feia referència al mal ús que es feia de l’aigua de l’Ebre.

Comentava que moltes cases no en tenien d’aigua corrent. Això em va cridar molt l’atenció perquè ell no entenia com tenint el riu no s’aprofités en aquest sentit i també per rentar els carrers, dels que també denunciava que no hi havia higiene, especialment al carrer Cervantes. Unes vegades era crític, altres, irònic i fou una de les primeres persones a parlar de les possibilitats turístiques de l’Illa de Buda», assenyala el comissari. Així mateix, escrivia a la revista ‘La Zuda’ i al setmanari ‘La Voz del Bajo Ebro’.

Més enllà de la seva feina de periodista, Forteza era un llibreter de referència, «a qui preguntar cada diada de Sant Jordi sobre els llibres més venuts». Fou l’any 59 quan es va instal·lar a Tarragona arran del seu casament amb la filla del poeta Juan Antonio Guardias. «En un principi la llibreria estava a la plaça de la Font, encara que després es va traslladar a la Rambla. Posteriorment es va obrir la galeria, que portava el Tomàs, ja que quan va arribar a Tarragona, ell ja tenia tota una formació. És important destacar que a Tortosa havia treballat molt en la creació del Círculo artístico, primera institució que neix allà després de la guerra i per la qual van passar artistes de tot el territori, a més de treballar per la figura del pintor tortosí Gimeno».

És al soterrani de la galeria des d’on Forteza promocionà la cultura del territori. «Era la més important de Tarragona, visitada per les personalitats del moment, artístiques, acadèmiques, institucionals i religioses», revela aquest professor jubilat, especialitzat en l’art del segle XX, en els artistes tarragonins.

Aquesta intensa activitat de Forteza es reflecteix a la mostra. Així, presideixen la sala imatges d’ell navegant, de la llibreria o vivint un dia de Sant Jordi. Però també obres d’autors en els quals va creure com ara Estilita, escultura de Lluís M. Saumells, Figura femenina, de Salvador Martorell o la pintura d’oli sobre tela Gerro amb cards, d’Esteban Durán Arasa, per citar només algunes.

Una vitrina llueix un manuscrit de pròpia mà de l’activista cultural, amb una lletra clara i arrodonida juntament amb la convocatòria d’algunes exposicions que va organitzar. «Era una època difícil per la qual cosa els artistes creaven grups com el Cercle Jaume Huguet, de Valls; Un Nus; el Grup ARA (Artistes Reusencs Actuals) o el Cercle Pere Johan. I totes les tendències i expressions es van veure representades a la seva galeria».

Era un gestor cultural que ja va albirar l’arribada de la URV, «la primera reunió es va fer a casa seva, on es començava a parlar de la necessitat d’una universitat a Tarragona», conclou Salcedo.