Fotografies amb ADN tarragoní

Els redactors i opinadors del Diari sovint anem acompanyats pel fotògraf. Amb la seva traça fem un treball conjunt perquè el tema arribi amb claredat al lector. Avui el nostre fotògraf en caça un altre: l’Albert Saludes i Casas. Fins al 17 de febrer poden gaudir dels seus «70 tarragonins davant la càmera», exposició al Tinglado 1 del Moll de Costa, ecosistema on sortosament la cultura desprèn millors sensacions que en altres espais de la ciutat. 

La mostra és una galeria de retrats de dones i homes que viuen a Tarragona i que l’autor ha considerat que li han estat propers al llarg de la vida. Tarragonines i tarragonins de naixement, i d’altres d’adopció, que configuren un calidoscopi sorgit de l’agenda de l’Albert, professional de la imatge en la vida laboral, soci fundador de l’Agrupació Fotogràfica des de 1970 i el seu president durant deu anys.

La tria de persones començà amb 24 i acabà amb 70

Ecosistema local
Activistes de la cultura popular, empresaris, perruquers, devots de la Setmana Santa, restauradors, escriptors, abats, canonges, funcionaris, socis d’entitats socials i culturals, estudiosos, restauradors, periodistes, expolítics, apassionats de l’audiovisual, pintors, mestres, gent de teatre, arqueòlegs, gestors culturals, advocats, cartellistes, esportistes, viticultors, fotògrafs, líders veïnals, opinadors, pastissers, músics, galeristes, arquitectes, pescadors, escultors, historiadors, professors, bibliòfils, catequistes, castellers, arxivers, cineastes, pilots, bibliotecaris... tot un ecosistema local. 

El treball de Saludes no és només un calidoscopi de professions i aficions. També ha retratat un paisatge divers, ric i plural rere de cada cara. «Els deixava triar on volien ser fotografiats perquè se sentissin còmodes», explica. «De les ubicacions que em proposaven, acabava escollint l’estèticament més adient». 

L’exposició al Tinglado 1 del Moll té molta acceptació

El resultat és el paisatge d’una ciutat variada. Tarragona és així. La uniformitat que alguns pretenen imposar des de certes tribunes polítiques té poc a veure amb una localitat que ha patit sotracs punyents de la història i que li ha conferit caràcter propi. La terra de ningú en les guerres entre cristians i musulmans, les pestes medievals, el crac econòmic de l’Ajuntament el 1462, els setges de la Guerra dels Segadors i la nova fallida de les finances municipals, la guerra del Francès i l’extermini de la població autòctona, la fil·loxera i la decadència resultant, la guerra civil i la repressió... són alguns episodis que expliquen una ciutat amb dones i homes patidors i lluitadors.

L’ofici de fotògraf
Rere d’alguns rostres s’endevina la feina ingent. En molts casos són veus de la consciència d’una ciutadania que aspira a millorar –i lluny del que superficialment en algun cas s’opina– no sempre supeditada al microcosmos de la política. A alguns personatges els ha costat estar còmodes davant la càmera. «Es quedaven erts i després de mitja hora aconseguia la imatge buscada», assegura aquest home que s’interessà per la fotografia gràcies a la càmera francesa que el seu pare adquirí als anys 50. «Però en d’altres va ser arribar i moldre, com amb Dolors Fontana, Jaume Fontanet o Joan Miquel Nadal».

Reivindicador de l’ofici, l’Albert relata que professionalment se centrà en les instantànies de producte, en l’agència publicitària i en la producció d’audiovisuals en una carrera desenvolupada a Barcelona. «A Tarragona només m’oferien el reportatge social, i no m’agradava». 
Ara veiem la faceta del retratista. No es perdin aquesta exposició de 70 cares ideada per qui enguany complirà el 70è aniversari. Hi falten les dues companyes de l’escola de secundària per a les quals el jove aprenent es polí un rodet de 36 fotografies en blanc i negre.