Fra Josep de la Concepció arriba al convent del Carme de Tarragona

La figura d’un dels arquitectes més destacats del Barroc català arriba al claustre del convent del Carme de Tarragona. Es tracta del vallenc Fra Josep de la Concepció, més conegut com El Tracista, i ho fa a través d’una exposició concebuda per l’Institut d’Estudis Vallencs en el marc del cicle Patrimoni Humà.

La mostra consta de dues parts. D’una banda, hi ha els plafons informatius que acosten l’espectador a Fra Josep de la Concepció i a l’època del Barroc a Valls. De l’altra, una maqueta reprodueix una de les obres més destacades de l’arquitecte: el campanar de Vilanova i la Geltrú.

Inicialment, l’exposició es va fer pensant en el claustre i el forat de l’escala de l’antic Hospital de Sant Roc de Valls, on va ser visitable durant l’octubre passat. Al mes febrer, l’exposició va ser traslladada a la seu dels Serveis de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, al carrer Major, i ara torna de nou a la ciutat tarragonina.

Aquesta vegada, l’escenari és el claustre del convent del Carme. Amb motiu de la commemoració de l’Any Teresià –que celebra el cinquè centenari del naixement de santa Teresa d’Àvila–, la comunitat dels Carmelites Descalços de Tarragona ha volgut acollir aquesta exposició que dóna a conèixer una de les figures més importants, tot i que també desconegudes, de l’arquitectura barroca catalana del segle XVII. La inauguració es va fer divendres al vespre, un acte que va ser presidit pel vicari general dels Carmelites Descalços, Agustí Borrell Viader.

La presentació va anar a càrrec del president de l’IEV, Xavier Salat; Carme Narváez, doctora en Història de l’Art per la UAB i autora de la tesi doctoral sobre les obres de Josep de la Concepció; i l’arxivera dels Carmelites Descalços de Catalunya-Balears, Mercè Gras.

Un arquitecte del Barroc

Josep Fuster, conegut com a Fra Josep de la Concepció, o també com El Tracista, va néixer a Valls el 1626. Va ser frare carmelità i va vestir l’hàbit al convent de Mataró.

És reconegut, però, per ser un dels més qualificats arquitectes del Barroc català. No únicament va projectar construccions impulsades per l’orde al qual pertanyia, sinó que la seva activitat es va estendre a diversos àmbits.

Al llarg dels 35 anys que va estar en actiu en el camp de la construcció, va intervenir en el disseny i l’elaboració d’un total de 34 obres, des de convents carmelitans a palaus, esglésies parroquials, capelles, reformes de castells, disseny de retaules, un campanar, un projecte de catedral o un projecte de façana de catedral. Concretament, és l’autor de l’ajuntament de Vic, la remodelació del Palau del Virrei de Barcelona o la capella de la Concepció de la Catedral de Tarragona. També va projectar la façana de la catedral de Girona i el campanar de Vilanova i la Geltrú.