Francesc Díaz: 'la URV té ‘sex appeal’ a Europa. Ens han vist competitius'

Francesc Díaz és catedràtic de l’Àrea de Física Aplicada i vicerector de Recerca i Planificació Científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ara fa un any i també amb motiu de la Setmana de la Ciència, Díaz parlava en una entrevista amb aquest diari dels reptes de la institució en l’àmbit de la recerca. Objectius i balanç que recuperem avui.

Quina salut té la recerca de la Rovira i Virgili?
Podem dir que avui estem millor que fa un any.

Un dels objectius era que els professors s’impliquessin més en la investigació.
Exacte. El pilar principal de la recerca són les persones. Fins ara les plantilles en aquesta universitat es mesuraven en termes de la docència que s’havia de desenvolupar. Però això està començant a canviar. Volem incorporar els trams de recerca a la definició de la plantilla perquè creiem que serà crucial a l’hora d’impulsar la investigació. Tothom sap que una universitat sense recerca no seria una universitat.

Què suposa aquest canvi?
Volem motivar al professorat tenint en compte els seus mèrits de recerca i reduint les seves hores de classe.

Menys classes augmenten la necessitat de contractacions.
Un altre element essencial és que al costat d’aquest professor hi haurà un investigador jove predoctoral que també contribuirà a la docència. Acabem de generar 50 noves posicions de predoctoral que s’estan contractant amb recursos propis. Així mateix, també hem aconseguit dotacions de posicions postdoctorals en convocatòries competitives. El postdoc acaba la tesi en una universitat i continua la seva carrera investigadora en una altra.

El problema és quan no tornen.
El cercle que ens hauria de funcionar és que després que aquest doctorand se’n vagi, que és bo que se’n vagi, alguns haurien de tornar aquí per ser el relleu dels que es jubilen. Aquestes posicions també les necessitem per triar candidats. Enguany hem millorat significativament en postdocs, obtinguts en programes autonòmics i estatals en què has de competir per obtenir finançament. I encara hi ha un altre nivell d’investigadors a incorporar.

Quin?
L’investigador sènior d’excel·lència. Dues persones s’han incorporat a la plantilla de la URV per la via ICREA. Dos llocs finançats per aquesta fundació de la Generalitat de Catalunya.

En quines disciplines?
Antropologia i nanotecnologia. Per tant, en persones hem millorat de forma substancial.

I què em diu del finançament?
La recerca i el seu finançament ha de ser per via competitiva. Els pressupostos de la URV no són suficients per activar la investigació que una universitat necessita. Hem de motivar els nostres professors perquè competeixen en l’àmbit autonòmic, nacional i internacional. Fa un any vam dir que muntaríem una unitat de captació de recursos internacionals. Aquesta unitat és la USPIR, operativa des del febrer.

Com funciona?
Ajuda l’investigador a redactar els aspectes complementaris que se li demanen quan vol accedir a una proposta internacional. I ara tenim un 30% més de propostes presentades a projectes internacionals.

Acceptades?
Un 20% més en relació amb l’any passat. Però tenen un llarg recorregut. Moltes encara no estan avaluades.

En quins àmbits es belluga millor la URV?
En captació de recursos són més competitius els àmbits de ciències, medicines i enginyeries. L’enginyeria informàtica ha destacat especialment el darrer any.

Té alguna cosa a veure amb tot això la xarxa Aurora?
La constel·lació universitària consta d’unes 17.000 universitats. Europa està potenciant les xarxes universitàries i la URV ha estat convidada a pertànyer a la xarxa Aurora constituïda per una desena de prestigioses institucions.

Un club selecte...
Ens han vist competitius. Tenim sex appeal en l’àmbit europeu. I en el context espanyol som la segona millor universitat jove, per darrere de la Pompeu Fabra.

Què significa Aurora en termes de recerca?
Un dels objectius de la xarxa és potenciar la captació de recursos internacionals i una xarxa així constituïda ja té dintre la multi nacionalitat que t’exigeix qualsevol convocatòria. Els investigadors tenim l’obligació de posar en comú tota la recerca que fem, amb bases de dades compartides. Així, les 1.500 publicacions a l’any que fem estan barrejades amb les altres universitats. Amb això, la visibilitat que tenim a Europa i la impressió que fem és molt superior. Ara, el programa marc Horitzó 2020 s’acaba. I es discuteix a què es dedicaran els diners.

Al canvi climàtic?
Serà un pilar. Per a tot això criden a grups d’universitats i nosaltres ja estem allà amb Aurora, que ens obre les portes directament a Brussel·les. D’una altra manera seria impensable que ens cridessin, a la URV per si sola. Ara la UE vol orientar i alinear la recerca a l’agenda 2030. Hem de cuidar el planeta i la investigació ens ajudarà. Per fer-la, també hem millorat en infraestructures.

En quin sentit?
El darrer any hem aconseguit dos milions d’euros de convocatòries públiques i nosaltres, amb altres instituts de recerca de l’entorn i algunes empreses hem posat 1.800.000 més. Amb això comprem dos microscopis electrònics, un difractòmetre, dos espectròmetres de masses i un estabulari. Ens estem equipant bé per competir.

I la Setmana de la Ciència, com encaixa en tot això?
Si la recerca que fem no acaba sent conversa en la família, quan estan dinant o sopant, en competició amb les converses de futbol, si no aconseguim això, llavors no haurem arribat. A més, formar els joves també és una obligació del científic. La recerca és cultura. I amb la Setmana de la Ciència entrem en les aules. Creiem que ha d’haver-hi una col·laboració entre Universitat, Secundària i Primària perquè és important promoure vocacions científiques i impulsar polítiques d’igualtat de gènere des de ben petits.

Recerca i divulgació. Què hi ha del Rambla Science?
Ens fa molta il·lusió perquè aquesta funció divulgadora que estem compromesos a realitzar i que Europa i la societat demanden es veurà facilitada de forma permanent per aquesta nova infraestructura de l’antic Banc d’Espanya.

Quant als rànquings...
Al rànquing de Shanghai, el més prestigiós, hem pujat l’últim any 200 llocs i estem entre els 500 primers. Al The Times ens mantenim i hem entrat al QS. Per tot plegat crec que la URV està fent bé les coses.