Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

'Gent del Camp, gent del llamp'

El blau i la lluminositat del Mediterrani i el verd dels arbres, les vinyes i els conreus del Camp de Tarragona han inspirat l'obra de destacats artistes del territori. És el cas de Gaudí o Martinell
Whatsapp
El Camp de Tarragona vist des del coll de Lilla, amb el Mediterrani al fons. Foto: Montse Plana

El Camp de Tarragona vist des del coll de Lilla, amb el Mediterrani al fons. Foto: Montse Plana

Després d’un llarg viatge, passar pel coll de Lilla i veure el Camp de Tarragona sota els peus és el que se’n diu ‘haver arribat a casa’. Un extens territori tacat de petits municipis i al fons, el blau intens del Mediterrani. Mar i muntanya és el que defineix el Camp de Tarragona històric, format pel Tarragonès, el Baix Camp i l’Alt Camp. ‘A Tarragona gent, a Reus senyors i a Valls homes’, diu el refrany.

També ‘gent del Camp, gent del llamp’ és una dita popular que fa referència al caràcter positiu i vital dels habitants del Camp de Tarragona. Grans moviments artístics han sorgit de grans ciutats com Barcelona, però no s’ha d’oblidar que el Camp de Tarragona també té fills de renom. Una de les èpoques més fructíferes va ser el segle XIX amb Antoni Gaudí, nascut a Reus o Riudoms (la polèmica encara segueix vigent) o el vallenc Cèsar Martinell.

El Camp de Tarragona és el punt de partida de l’obra d’aquests artistes, molt influenciada per la natura que es pot observar fent un simple cop d’ull per la finestra. «En menys de cinc minuts et pots trobar al mig d’un camí», diu la gent de la zona.

De fet, el dinamisme, la lluminositat i la flexibilitat de l’obra modernista de Gaudí està inspirada en aquesta natura del Camp que ell va adoptar com la seva escola. Només cal parar atenció en la seva obra més destacada, la Sagrada Família. La nau central no és res més que un bosc de pedra. Els ‘troncs centenaris’ s’alcen corbats i les branques s’entrellacen formant el que s’anomenen arcs catenaris. I al capdamunt, el sol penetra per diferents punts tal com ho faria en un bosc. Una petita mostra del Camp a la gran ciutat.

Cèsar Martinell va ser un dels deixebles de Gaudí. Nascut a Valls, compartia amb el seu mestre la natura com a punt de partida, element que també es reflecteix en la seva obra. En el seu cas, el territori la realitat social van marcar la tipologia de la seva obra.

En aquest sentit, va ser a finals del segle XIX que, en plena crisi de la fil·loxera, es van buscar noves formes d’organitzar els interessos econòmics i socials del camp a través del cooperativisme. A Barberà de la Conca, per exemple, es va constituir la primera cooperativa de l’Estat espanyol el 1894.

Amb aquesta nova forma d’associacionisme agrari, va sorgir la necessitat de construir edificis que acollissin l’activitat generada i Cèsar Martinell es va convertir en un dels principals arquitectes d’aquesta tipologia. Va construir una quarantena de cooperatives vinícoles, majoritàriament a les comarques tarragonines, on la producció vinícola és encara avui dia molt important.

Més enllà d’aquesta influència social, el Camp també es veu reflectit directament en les formes que adopten les seves construccions. Igual que Gaudí, Martinell també es va inspirar en la flexibilitat i el dinamisme de la natura. Els arcs corbats que caracteritzen la seva obra són, per exemple, catenaris, els mateixos que utilitzava Gaudí.

D’altra banda, en la pintura, destaca Josep Icart, nascut a Tarragona el 1928. Entre les seves pinzellades de caire abstracte es dibuixen elements tan característics del Camp com Prades o Montsant.

Aquesta és només una petita mostra d’artistes fills del Camp de Tarragona. Diuen que els qui neixen en aquestes contrades són gent emprenedora i de solucions ràpides alhora que imprevisibles: ‘gent del Camp, gent del llamp’.

Temas

  • COMARQUES

Comentarios

Lea También