Glòria Llàtser: 'Cada vegada costa més agafar un llibre'

Llicenciada en Filologia Anglogermància i diplomada en Gestió d’Empreses Turístiques, la tarragonina Glòria Llàtser va deixar temporalment la seva trajectòria empresarial per dedicar-se a escriure el seu primer llibre: una introspecció personal i una aventura pel lector.  

Una frase del llibre.
«Lo único que hacemos es interpretar. En realidad nos inventamos la vida.»

Parla d’un llibre per al «lector d’avui en dia», què vol dir?
Amb les sèries, a la gent cada vegada li costa més agafar un llibre. He intentat, a més d’escriure la història que volia escriure, posar-me a la pell del lector en cada moment. És una novel·la vivencial que involucra plenament el lector. 

Amb quina finalitat barreja elements de ficció i de realitat?
La meva pregunta també és si la vida la vivim o ens la inventem. És un joc perquè el lector es pregunti continuadament si allò narrat és veritat o s’ho està inventant. 

És el primer llibre com a novel·lista. 
He creat dues empreses i he sigut directiva. Pràcticament tota la vida m’he dedicat a això.

Què li va fer abandonar la seva llarga trajectòria en el món empresarial per llançar-se a escriure un llibre?
La veritat és que buscava una mica l’autenticitat, i potser també em buscava a mi mateixa o una altra faceta de mi. Escriure m’ha permès la introspecció i l’aïllament de la vida social que suposa ser emprenedora, empresària.

Quan fa d’aquesta decisió?
Ara ha fet tres anys. Primer volia fer un any sabàtic. Han estat tres,  vaig començar a fer una cosa que m’estava agradant molt i creia que valia la pena publicar-ho.

Què n’ha après de tota aquesta etapa de la teva vida?
Que val la pena lluitar pels teus somnis i les teves il·lusions, i esforçar-te en les coses. Vaig muntar una empresa amb 26 anys, després en vaig muntar una altra, vaig canviar de sector... i ara escric un llibre. Tot és diferent però té un denominador comú, les meves ganes de portar jo el timó de la meva vida.

Valora tornar al món empresarial algun dia?
Ho hauré de compaginar, per desgràcia viure de l’escriptura és molt complicat. A més, el bagatge professional que tinc l’he d’explotar i seguir-lo treballant. No com havia fet fins ara, però ja hi he tornat. 

Va ser en aquest món quan es va adonar de la desigualtat real entre homes i dones. 
Jo no estava gens sensibilitzada amb el tema de la igualtat d’oportunitats, la veia claríssima a tot arreu, fins que el meu embaràs es va convertir en un problema per seguir sent directora general d’una empresa. Va ser un cop molt fort, em va doldre en l’orgull. 

Va muntar una consultoria en temes d’igualtat d’oportunitats i va estar en la redacció de la primera llei d’igualtat. Com valora la situació actual?
En aquell moment la llei es va criticar moltíssim, però va servir perquè estiguem on estem. Ara la sensibilització existeix, que no vol dir que existeixi la igualtat d’oportunitats completa. Segueixo sent una defensora nata de l’empoderament de la dona. 

Com empoderaria una dona ara mateix?
El que els dic és que et fan petita quan et veus amb els ulls de qui et mira petita. Jo sempre dic que ens hem de mirar amb els nostres ulls, el nostre recorregut personal i professional i els nostres esforços. 

Es veu en alguna part del llibre aquesta voluntat d’igualtat?
No directament, però sí que me n’he anat al transfons: quina és la meva identitat i si joc puc escollir el meu destí. 

D’on li va venir la inspiració?
És una mica el meu propi procés dels canvis que he fet en la meva trajectòria. A moltes persones ens passa, que ens preguntem qui som i què ens agradaria. 

Què és el que més li agrada de la novel·la?
El final. Em preocupava molt i era una altra de les meves fites, que  no decebés. Crec que és meravellós. 

Té intenció d’escriure’n una altra?
Estic escrivint la segona ja. És d’una dona immersa en el que la societat espera d’ella i fa un procés de descobrir-se. El substrat és semblant, però intento escriure amb un to més cínic i en clau d’humor.