'Gordito': història en quatre colles

Mariano Borrero Garcia «Gordito» ha estat un dels castellers més populars de la Tarragona de la segona meitat del segle XX i principis del XXI. Però no només pujà amb colles tarragonines sinó que de petit també féu d’enxaneta amb la Muixerra de la postguerra a Valls, creada el 1947, en diades tan emblemàtiques com la de Santa Úrsula, que demà celebra la plaça del quilòmetre zero casteller. «La vigília ens quedàvem a sopar i dormir a l’Hotel París a la mateixa plaça del Blat», detalla el Mariano referint-se a l’històric edifici de can Sagarra, on avui el bar Bruc encara serveix esmorzars de forquilla, menús i altres àpats.

El «Gordito» havia pujat al pom de dalt de la Muixerra amb un històric casteller vallenc, Lluís Liron, ara de la Joves Xiquets de Valls. «Anàvem i tornàvem de Valls en el taxi que conduïa el Titànic, un casteller que era coix, però una vegada vam haver de baixar a peu fins a Tarragona», diu mentre encara esbufega . «Veníem amb el iaio Garrofeta i creia que no podia arribar a casa!».

Nen del carrer Ferrers

El Mariano nasqué el 6 d’octubre de 1942 al carrer Ferrers en una família formada pel pare de Huelva i la mare de Cuenca. «Portava jo més diners com a xaneta que el pare treballant tota la setmana», detalla el Mariano en uns temps que a les feines es cobrava la setmanada, i que els castellers eren remunerats. Al «Gordito» el fitxà Jaume Gonzàlez Montagut «Coix del Morret» mentre «saltant, jugàvem a “mismus” a la plaça de la Font». «Sempre he pujat de xaneta, mai d’acotxador, tot i que aleshores no estaven diferenciats els dos papers; el primer que arribava es posava d’acotxador; per això, em retardava una mica», concreta mentre em fa l’ullet.

«Vaig començar amb la “colla nova” quan tenia uns cinc anys, i després vaig anar a la Colla Nova Xiquets de Sant Magí», sentencia Borrero. La primera agrupació a què es refereix és realment la colla unificada per ordre de l’autoritat de la postguerra. Potser es denominava popularment amb l’adjectiu de «nova» perquè era un col·lectiu diferent als d’abans del conflicte bèl·lic. O potser, en ressorgir la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona el 1951 i encara tardar un parell d’anys per afegir l’additament de Sant Magí, el record infantil del Mariano posa en un mateix període el de la colla unificada i el de la Nova, quan encara no havia incorporat el nom del nostre patró.

Ubicacions i locals

La Nova, vestida de morat, se situava a la banda del carrer Merceria abans de posar-se a la plaça de les Cols per Sant Magí i per la Mercè, mentre que a la plaça de la Font aixecava els castells vora la façana propera a la Rambla Vella.

El seu bar de referència que actuava com a seu social era el Florida a la baixada de la Peixateria, local que desaparegué quan s’enderrocà l’immoble per visualitzar la capçalera del circ romà. Però el vermut també el feien a la perduda bodega de la Tecleta a la Bocacalle. La Colla Vella es reunia al bar restaurant Ca l’Ambròs a la plaça de la Font.

«En aquells temps no venia ningú a assajar. Eren quatre grans i els “crios” anàvem per la Coca Cola que ens donaven. Per això, durant la cercavila de vigília el cap de colla havia de posar cada casteller en el lloc que ocuparia en cada construcció», explica Borrero. «A la Colla Nova majoritàriament érem portuaris, menys el Coix del Morret que era pagès i alhora duia el carro de les “cloaques” de la brigada municipal». El Mariano enumera altres castellers de la Colla Nova: Plàcido Soler, Moragons, Segòvia també anomenat «Cebolla», la nissaga dels Garrofetes, el «Lechero», els Medina, el «Papeles», o Miguel Vera «Sandaru», qui ha mort enguany fa poc temps. La setmana vinent veurem com plegà la colla morada.