'Gràcies a la ficció podem volar'

L'escriptor Jordi Lara ha presentat recentment la seva última obra: 'Mística conilla'

19 mayo 2017 17:25 | Actualizado a 21 mayo 2017 15:44
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Jordi Lara va néixer a Vic l’any 1968. Fa vuit anys va presentar-se als lectors amb el recull de relats Una màquina d’espavilar ocells de nit. Durant aquest impàs s’ha endinsat en el món del cinema i ha escrit la seva nova obra: Mística conilla. El llibre està format per sis relats d’entre 20 i 50 pàgines. El dijous passat va presentar-lo a la llibreriaLa Capona.

 

- Ha canviat Jordi Lara des del darrer llibre?

- He canviat com canvien totes les persones. M’he fet més gran. Desconec si més savi. Sobretot he après una cosa que vas polint amb l’edat, que és renunciar a certes coses. La gran batalla és aprendre a renunciar però alhora mantenint la il·lusió.

 

- Va dir fa uns dies que es trobava «al mig de tot». Què volia expressar?

- Hi ha una edat on et trobes distant de la infantesa i de la vellesa i la mort. Ja tens records i nostàlgies però també molta feina a fer. És una edat privilegiada per la literatura. Penso que és quan l’escriptor està més en forma. Aquí és on sóc.

 

- Els records inspiren?

- Els records en si no inspiren res. És el que fas amb els records. I el futur el mateix. Són els reptes que vulguis posar-te i superar-los a nivell artístic.

 

- Parlem de Mística conilla. Al primer relat parla de Jacint Verdaguer.

- Aquí volia transmetre el següent: en quin moment una criatura descobreix que vol ser poeta? Què passa en aquest moment? Què sent? Parlo d’aquest Verdaguer quan era nen.

 

- Vostè quan ho va descobrir?

- De molt jove. Tinc poemes de quan tenia set anys, i ja els escrivia amb la voluntat de fer-los bé. Però penso que a vegades no és tant el fet de «vull ser poeta, vaig a escriure», sinó que tens una mirada diferent de les coses. Per exemple, la mainada sempre viu en el present. Però en canvi, algunes criatures ja tenen nostàlgia del passat, i a mi em passava. Aquesta és la naturalesa.

 

- Què uneix tots els contes?

- La idea de l’evasió del món. Penso que estem pressionats pel sistema: sempre hem de ser els millors. Això crea una mena d’angoixa existencial constant, que produeix l’estrès, per exemple. I els personatges que apareixen als relats saben com desconnectar.

 

- Evadir-se és fugir?

- No, vol dir apartar-se per crear una ficció que t’allibera de la realitat. Gràcies a aquesta ficció tornes a la realitat renovat. Vull dir-li al lector que la ficció ens salva, ens fa volar.

 

- Molts cops l’han titllat d’únic. Què el diferencia de la literatura de consum?

- La literatura de consum, més comercial utilitza les paraules com a vehicle per explicar una trama. I les paraules tenen una bellesa, una musicalitat, una història... Jo reivindico una literatura que sigui un plaer llegir-la, fins i tot en veu alta.

 

- Qui pot llegir Mística conilla?

- Tothom. És un llibre que parla de la humanitat, de la nostra condició humana.

Comentarios
Multimedia Diari