Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

"Gràcies a la ficció podem volar"

L'escriptor Jordi Lara ha presentat recentment la seva última obra: 'Mística conilla'

Carlos Domènech Goñi

Whatsapp
L'escriptor Jordi Lara, durant la presentació de 'Mística conilla' a La Capona. Foto: Pere Ferré

L'escriptor Jordi Lara, durant la presentació de 'Mística conilla' a La Capona. Foto: Pere Ferré

Jordi Lara va néixer a Vic l’any 1968. Fa vuit anys va presentar-se als lectors amb el recull de relats Una màquina d’espavilar ocells de nit. Durant aquest impàs s’ha endinsat en el món del cinema i ha escrit la seva nova obra: Mística conilla. El llibre està format per sis relats d’entre 20 i 50 pàgines. El dijous passat va presentar-lo a la llibreriaLa Capona.

- Ha canviat Jordi Lara des del darrer llibre?

- He canviat com canvien totes les persones. M’he fet més gran. Desconec si més savi. Sobretot he après una cosa que vas polint amb l’edat, que és renunciar a certes coses. La gran batalla és aprendre a renunciar però alhora mantenint la il·lusió.

- Va dir fa uns dies que es trobava «al mig de tot». Què volia expressar?

- Hi ha una edat on et trobes distant de la infantesa i de la vellesa i la mort. Ja tens records i nostàlgies però també molta feina a fer. És una edat privilegiada per la literatura. Penso que és quan l’escriptor està més en forma. Aquí és on sóc.

- Els records inspiren?

- Els records en si no inspiren res. És el que fas amb els records. I el futur el mateix. Són els reptes que vulguis posar-te i superar-los a nivell artístic.

- Parlem de Mística conilla. Al primer relat parla de Jacint Verdaguer.

- Aquí volia transmetre el següent: en quin moment una criatura descobreix que vol ser poeta? Què passa en aquest moment? Què sent? Parlo d’aquest Verdaguer quan era nen.

- Vostè quan ho va descobrir?

- De molt jove. Tinc poemes de quan tenia set anys, i ja els escrivia amb la voluntat de fer-los bé. Però penso que a vegades no és tant el fet de «vull ser poeta, vaig a escriure», sinó que tens una mirada diferent de les coses. Per exemple, la mainada sempre viu en el present. Però en canvi, algunes criatures ja tenen nostàlgia del passat, i a mi em passava. Aquesta és la naturalesa.

- Què uneix tots els contes?

- La idea de l’evasió del món. Penso que estem pressionats pel sistema: sempre hem de ser els millors. Això crea una mena d’angoixa existencial constant, que produeix l’estrès, per exemple. I els personatges que apareixen als relats saben com desconnectar.

- Evadir-se és fugir?

- No, vol dir apartar-se per crear una ficció que t’allibera de la realitat. Gràcies a aquesta ficció tornes a la realitat renovat. Vull dir-li al lector que la ficció ens salva, ens fa volar.

- Molts cops l’han titllat d’únic. Què el diferencia de la literatura de consum?

- La literatura de consum, més comercial utilitza les paraules com a vehicle per explicar una trama. I les paraules tenen una bellesa, una musicalitat, una història... Jo reivindico una literatura que sigui un plaer llegir-la, fins i tot en veu alta.

- Qui pot llegir Mística conilla?

- Tothom. És un llibre que parla de la humanitat, de la nostra condició humana.

Temas

  • TARRAGONA

Comentarios

Lea También