Jordi Lara va néixer a Vic l’any 1968. Fa vuit anys va presentar-se als lectors amb el recull de relats Una màquina d’espavilar ocells de nit. Durant aquest impàs s’ha endinsat en el món del cinema i ha escrit la seva nova obra: Mística conilla. El llibre està format per sis relats d’entre 20 i 50 pàgines. El dijous passat va presentar-lo a la llibreriaLa Capona.
- Ha canviat Jordi Lara des del darrer llibre?
- He canviat com canvien totes les persones. M’he fet més gran. Desconec si més savi. Sobretot he après una cosa que vas polint amb l’edat, que és renunciar a certes coses. La gran batalla és aprendre a renunciar però alhora mantenint la il·lusió.
- Va dir fa uns dies que es trobava «al mig de tot». Què volia expressar?
- Hi ha una edat on et trobes distant de la infantesa i de la vellesa i la mort. Ja tens records i nostàlgies però també molta feina a fer. És una edat privilegiada per la literatura. Penso que és quan l’escriptor està més en forma. Aquí és on sóc.
- Els records inspiren?
- Els records en si no inspiren res. És el que fas amb els records. I el futur el mateix. Són els reptes que vulguis posar-te i superar-los a nivell artístic.
- Parlem de Mística conilla. Al primer relat parla de Jacint Verdaguer.
- Aquí volia transmetre el següent: en quin moment una criatura descobreix que vol ser poeta? Què passa en aquest moment? Què sent? Parlo d’aquest Verdaguer quan era nen.
- Vostè quan ho va descobrir?
- De molt jove. Tinc poemes de quan tenia set anys, i ja els escrivia amb la voluntat de fer-los bé. Però penso que a vegades no és tant el fet de «vull ser poeta, vaig a escriure», sinó que tens una mirada diferent de les coses. Per exemple, la mainada sempre viu en el present. Però en canvi, algunes criatures ja tenen nostàlgia del passat, i a mi em passava. Aquesta és la naturalesa.
- Què uneix tots els contes?
- La idea de l’evasió del món. Penso que estem pressionats pel sistema: sempre hem de ser els millors. Això crea una mena d’angoixa existencial constant, que produeix l’estrès, per exemple. I els personatges que apareixen als relats saben com desconnectar.
- Evadir-se és fugir?
- No, vol dir apartar-se per crear una ficció que t’allibera de la realitat. Gràcies a aquesta ficció tornes a la realitat renovat. Vull dir-li al lector que la ficció ens salva, ens fa volar.
- Molts cops l’han titllat d’únic. Què el diferencia de la literatura de consum?
- La literatura de consum, més comercial utilitza les paraules com a vehicle per explicar una trama. I les paraules tenen una bellesa, una musicalitat, una història... Jo reivindico una literatura que sigui un plaer llegir-la, fins i tot en veu alta.
- Qui pot llegir Mística conilla?
- Tothom. És un llibre que parla de la humanitat, de la nostra condició humana.