Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona ENTREVISTA

Guillem Realp: "La idiosincràsia d’Oques Grasses és bona per totes les persones"

El concert El grup porta la gira del seu últim disc a Santa Tecla amb números 1 com ‘In the night’ o ‘Torno a ser jo’. Dia 16 a les 21.30 hores a la Plaça de la Font

JÚLIA VIDAL

Whatsapp
El grup català tocarà el pròxim dilluns a la plaça de la Font. FOTO: DT

El grup català tocarà el pròxim dilluns a la plaça de la Font. FOTO: DT

El fenomen Oques Grasses visitarà Tarragona el dia 16 de setembre amb la gira del seu últim treball, Fans del Sol, un disc que ha revolucionat Catalunya des del minut zero amb cançons com el gran hit de l’estiu In the night. Guillem Realp, baixista del grup, explica l’èxit d’aquesta última gira i les bones vibracions que porten plegats per Santa Tecla.

Per què ‘Fans del Sol’?

Quan et declares fan d’alguna cosa és que t’agrada, i el Sol s’associa a coses ‘guais’: al bon dia, el bon temps... Volem transmetre el ser fans de les coses bones, dels bons moments, de l’alegria, la disbauxa i el bon rotllo.

Tarragona té moltes ganes del dia 16. Quines sensacions teniu?

En tenim moltes ganes, ja hi hem tocat en dues altres ocasions i la Plaça de la Font és un espai que ens agrada molt.

Se us considera el gran fenomen del 2019. Com ho porteu, això?

Trobar-nos amb aquest feedback, tothom ‘a tope’, In the night ‘a fondo’... per nosaltres és alegria màxima. Que la gent sintonitzi les nostres cançons i que se les faci seves és molt bonic. Tothom està amb l’In the night, ens han arribat moltes coses per xarxes: que la gent l’escolta, en fa balls... per nosaltres és una alegria molt gran, que facis una cosa amb tot l’amor del món i que la gent se la faci seva i la gaudeixi.

Quin és el vostre procés de composició? Teniu un estil i unes lletres molt particulars...

El cantant, el Josep Montero, es fa les seves ‘parres’ i parteix una base inicial. A partir d’aquí, tots anem gravant coses, aportant parts i les cançons es van fent mica en mica. Aquest disc l’hem fet durant tot un any en una casa a Muntanyola, i tots hem intentat aportar el nostre granet de sorra. Tenir tant de temps per dedicar a un disc permet investigar, començar una cançó d’una manera i acabar-la d’una altra i tornar-la a començar dues o tres vegades si és necessari. El procés compositiu ha estat això, partir d’unes idees bàsiques i anar-les fent créixer fins que n’estàvem convençuts.

En quin moment us trobeu com a grup?

No ho sé. Estem molt posats en presentar aquest disc al màxim, pensant en el final de gira. Però seguim creant, al final això és una cosa que mai s’acaba, perquè sinó seria bastant monòton.

Què voleu provocar als oients amb la vostra música?

Alegria. Que en el fons no tot és tan difícil, i que ens ho hem de fer fàcil nosaltres. Crec que sempre hem tingut aquesta vessant, de no encallar-nos. És el poder de les lletres, parlen molt d’aquests temes, fins i tot dels més amorosos. Potser el Montero et sabria dir millor el que ell ha volgut expressar, però crec que això és lo ‘guai’ de les lletres, que pots fer que cadascú en tingui la seva interpretació i se les incorpori a la seva manera. Poder agafar aquesta frase i per qüestions ‘x’ sintonitzar-la amb el moment que estàs passant ara.

Quina valoració en feu, d’aquest estiu?

‘A tope’. Ha estat un estiu molt frenètic, mai havíem tingut aquest nivell al bolo, és totalment diferent al que havíem fet fins ara. Damunt de l’escenari estem molt ‘a tope’ mota estona, i acabem rebentats. A la majoria de llocs on hem anat hem tocat sols i hi ha hagut molta gent, sinònim de que els agrada i contentíssims de que així sigui. Aquest ha sigut un any diferent en relació a altres i es nota.

Si pogués triar una cançó dels vostres treballs quina triaria?

Ostres això és difícil! És com quan et pregunten quin fill t’estimes més. Cada cançó té el seu què, i a cada una li tens una estima especial per qualsevol motiu. Com per exemple, el tros de guitarra de Deixa m’agrada molt, el ‘uououo’ de Serem ocells mola molt... Sincerament no sabria triar-ne una.

Com definiria el poder de la música?

En té molt, de poder. Tots hem sigut, com jo, més joves que ara, i a mi la música em condicionava fins i tot la manera de vestir. Tothom n’escolta i tothom té el seu gust musical.

Temas

Comentarios

Lea También