Hans Gamper, l’home que no volia ser transcendent

«Els fets que passen en un moment determinat no s’entenen si no hi ha un context», diu el professor i historiador Enric Calpena. En aquest sentit, explica que a Catalunya hi ha tres grans moviments a la història del segle XX, «el canvi del paper del rol de la dona, l’eclosió dels mitjans de comunicació i l’esport com a fenomen de masses».

I justament el que fa en la seva última novel·la El primer capità (Edicions 62) és reflectir la història de Barcelona i de Catalunya a través del Barça, concretament  a partir de Hans-Max Gamper Haessig, més conegut com a Joan Gamper, el fundador del club en els convulsos inicis del segle passat.

Fa una radiografia de la Barcelona d’una època a partir d’un esport en què «en aquell moment pràcticament ningú hi creia»

La novel·la, que havia de ser una de les estrelles del passat Sant Jordi, va romandre confinada fins fa pocs dies. «Vam haver de córrer molt per acabar-la de polir per arribar a temps per Sant Jordi i potser no sabíem que el Sant Jordi era el del 21», bromejà Calpena, en roda de premsa virtual.

Així, El primer capità fa una radiografia de la Barcelona d’una  època a partir d’un esport en què «en aquell moment pràcticament ningú hi creia», assenyala Calpena. Els ambients, la prostitució, els bars, les Rambles o els primers camps -el del carrer Indústria i el de Les Corts- i com hi arribaven els seguidors, amb carruatges o amb els tramvies...

Una història amb tots els ingredients per als futbolers i pels que no ho són tant. En qualsevol cas, però, es tracta d’una novel·la, com remarca el seu autor, amb una trama i personatges que acompanyen els principals i documentats. 

«Des del principi de la seva vida, Gamper no té vocació de ser un home transcendent i quan amb més gent crea el Barça ho fa per poder jugar amb els seus amics», conta el periodista. Poc podia pensar llavors el suís que estaven posant els fonaments del tan aclamat lema avui dia, més que un club.

La novel·la retrata els ambients, la prostitució, els bars, les Rambles o els primers camps, el del carrer Indústria i el de Les Corts

«Alhora, Gamper era molt democràtic i un visionari. Aquest paper tan modest anirà transformant aquella associació de quatre bojos en un moviment cívic que va molt més enllà. Fa una evolució paral·lela a la que fa el país». I com que van de la mà, esport i política s’aniran entrellaçant indefectiblement. Va polititzar Gamper el club? «Ja hi estava», respon Calpena. 

Tot canvia quan per primer cop el Barça penja cartells anunciant un partit i congrega uns 300 aficionats. Després arriben les actes en català. «És el primer que ho fa i la identificació entre idioma i club serà constant», detalla Calpena. O quan homenatjarà institucions sociopolítiques. «El Barça s’anirà lligant de manera natural al catalanisme cívic imperant i aquest canvi, el 1908, és determinant.

Tot canvia quan per primer cop el Barça penja cartells anunciant un partit i congrega uns 300 aficionats

Per exemple, la gent fa que la bandera del club sigui la substitució de la senyera, sobretot a l’època de la dictadura de Primo de Rivera». Protestant, estranger i catalanista són factors que no van jugar en favor de Gamper.

L’exili i una tornada que no té res a veure amb tot el que havia estat per al Barça abans, marquen el final del directiu, amb un suïcidi que Calpena atribueix al crac del 29, encara que també d’alguna forma, de manera emocional, al maltractament que segons ell el suís va rebre de la directiva de llavors. «El Barça és caïnita, com a reflex de la societat». Gamper posava fi a la seva vida el 30 de juliol de 1930.