Más de Tarragona

Tarragona Dia Internacional dels Museus

«Hem d’apropar-nos al visitant des de l’emoció»

Entrevista. Cristòfor Salom i Garreta, director del Museu d’Història de Tarragona. El responsable de la col·lecció té el repte de posar en marxa el Museu d’Història, un projecte amb tres potes, la catalogació, la museïtzació de les peces i l’adequació dels edificis monumentals

Gloria Aznar

Whatsapp
El director del Museu d’Història, Cristòfor Salom, a la Casa Castellarnau de Tarragona. FOTO: pere ferré

El director del Museu d’Història, Cristòfor Salom, a la Casa Castellarnau de Tarragona. FOTO: pere ferré

Cristòfor Salom i Garreta és el director del Museu d’Història de Tarragona. Té la suficiència investigadora en Arqueologia Clàssica, és llicenciat en Geografia i Història i disposa de diferents postgraus. Coneixedor de l’arquitectura alt-imperial, de l’urbanisme d’època tardoantiga i especialista en religió antiga romana, treballa a l’ajuntament des de l’any 98. Va ser un dels autors principals del dossier enviat a la Unesco, per obtenir el reconeixement de Conjunt Arqueològic de Tàrraco com a Patrimoni Mundial, distinció que li va ser atorgada l’any 2000. Precisament fa poc es commemoraven els vint anys.

Què és ara mateix el Museu d’Història?

Nosaltres tenim el reconeixement legal de la Generalitat que som una col·lecció, que és el pas previ a esdevenir museu, la qual cosa vol dir que ja complim un seguit de condicions. A banda de la col·lecció, gestionem grans espais declarats Patrimoni Mundial per la Unesco, com el Fòrum de la Colònia, Muralla-Passeig Arqueològic, Pretori-Circ, Volta del Pallol, Amfiteatre, Aqüeducte de les Ferreres-Pont del Diable. També són del Museu d’Història les cases Castellarnau i Canals i altres elements del paisatge urbà. 

On es troba aquesta col·lecció de què parla?

En la seva major part, no tota, està conservada a la sala de reserva de la Casa Castellarnau. També algunes peces a la seva planta noble i en unes poques vitrines a l’entrada. 

Així, on es pot conèixer la història de Tarragona?

A Tarragona, dissortadament, actualment no disposem d’un espai en el qual s’expliqui la seva història i això és una mancança antiga. És una necessitat que ja s’expressava al document fundacional del Museu d’Història de l’any 1982. Es posava de manifest que havia aquesta mancança d’explicar com era la ciutat, com s’havia transformat al llarg del temps i quines varen ser les seves vicissituds històriques. 
 
Aleshores, el Museu d’Història esdevé un gran repte de futur.

Un repte molt important perquè a banda del reconeixement de Museu, continua havent-hi l’evident necessitat d’explicar la història de Tarragona, que no només és Tàrraco. I en aquest sentit vull destacar que la manera d’explicar les coses dels museus ha canviat, fins i tot, la mateixa idea de museu. Abans eren vitrines carregades d’objectes amb molt poca explicació, que feien que la idea de museu fos avorrida. 

I ara?

Hem d’abordar el coneixement des de l’emoció, des de l’empatia, des de la percepció, fer proper l’espectador. Que quan marxi s’emporti una satisfacció emocional en visitar els nostres monuments, els nostres espais.

Quina és la manera de materialitzar-lo?

Hem d’apropar-nos des de la didàctica, des de la comoditat dels visitants, apel·lar a la percepció de tots els sentits, aprenent de manera natural. I això implica tenir en compte qüestions que a priori semblen superficials, però que en realitat no ho són. Estem parlant d’il·luminació, d’un lloc on deixar la bossa, d’uns lavabos a l’inici de la ruta... En definitiva, que la visita del públic esdevingui una experiència sensorial. 

Però perquè el Museu sigui una realitat, quins són els elements necessaris?

La conservació i presentació de les peces, així com unes condicions òptimes dels edificis. Hem de pensar que s’han de tenir en compte aspectes com ara la climatització o l’accessibilitat, que és fonamental. En aquest sentit, el Pretori és el que en té unes condicions més favorables per a la seva museïtzació i, per tant, serà la primera seu a ser reconeguda i integrada a la xarxa dels Museus de Catalunya. Després, progressivament, s’aniran incorporant altres espais, com ara la Casa Castellarnau.
Entén que seran diferents espais gestionats pel Museu.

Exacte. En aquest sentit, el Pretori és un reflex de la història mateixa de la ciutat, ens serveix molt bé per explicar com evoluciona Tarragona al llarg del temps. Al que ara li diem Pretori, Castell del Rei, era en realitat una part del Fòrum Provincial, a la qual se li superposa tota una construcció medieval. Aquesta superposició ens permet fer tota una explicació diacrònica des d’època romana fins al final de l’època medieval i després fer una digressió cap a la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, ja que va convertir-se en la presó de Pilats, d’infausta memòria. No obstant això, a banda d’aquesta actuació al Pretori, hem de destacar altres pols.

Com ara quins?

El mateix Pretori, així com el Pallol i el seu entorn perquè el Pallol és el principal punt de recepció dels visitants. I parlo de visitants conscientment perquè no només són turistes, sinó que també tenim un important públic escolar. El nostre producte ha d’estar adreçat a tothom. Com a Museu d’Història hem de complir una funció fonamental que és l’educació. 

Pel que fa al pol del Pretori, quins monuments integra?

El conjunt del Pretori-Circ no està aïllat sinó que es troba al costat de l’Amfiteatre i del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, que pertany a la Generalitat de Catalunya i que és un dels museus nacionals d’Espanya. La seva importància i les seves col·leccions són cabdals per entendre la història de la Hispània romana. Aleshores, aquest pol format per l’Amfiteatre, Circ-Pretori i Museu Arqueològic és un gran punt de dinamització.

I quant al Pallol, quina és l’actuació prevista?

Al voltant del Pallol es troba l’entrada del Passeig arqueològic i la maqueta a l’Antiga Audiència, ambdós espais molt visitats. Estem parlant que reben més de 100.000 persones l’any cadascú. Aleshores, aquest pol quedarà reforçat amb la materialització del projecte Porta Tàrraco. Aquest consistirà a reconvertir l’Antiga Audiència en una oficina de turisme, de la Generalitat i Ajuntament, una oficina emblemàtica i de prestigi. Així mateix, a la Volta del Pallol hi haurà un gran mapin i la maqueta, que introduiran el visitant a Tàrraco. I això enllaça directament amb la idea de generar el confort a l’inici de la visita. Perquè el que volem és posar al Camp de Mart una cafeteria amb una zona d’ombra, tot reversible i molt integrat. Aquest seria el pol del començament de la visita, Plaça Pallol, Passeig Arqueològic, Muralles. D’altra banda, tampoc no hem d’oblidar un recinte molt important com és el Fòrum de la Colònia, entre els carrers Lleida i Cervantes.

Quina és la idea per al Fòrum de la Colònia?

En trobar-se allunyat del circuit més habitual de les visites, que es concentren a la Part Alta, és un recinte poc visitat pels grups. Però donat que es tracta de les restes de la Basílica del Fòrum de la ciutat, el Temple Capitolí i un conjunt de cases, és un espai ideal per oferir un producte pedagògic adreçat als escolars. El primer pas el donarem a la tardor amb l’inici de l’execució de la primera fase d’un projecte que millorarà notablement la visita i la farà accessible per persones amb mobilitat reduïda. Així mateix, en relació amb la Part Alta de la ciutat, des del Museu estem en un procés de renovació que comportarà la nova senyalització informativa d’espais urbans, en un primer moment de la Part Alta, i de les restes arqueològiques que s’hi troben, amb la voluntat de millorar la informació que s’ofereix al visitant o al curiós i reordenar tot buscant una bona integració dins del paisatge urbà sense estridències. Volem cuidar els detalls i oferir un producte de qualitat.

Com serà la nova senyalització informativa?

La nova senyalització informativa inclourà nous dibuixos que explicaran aspectes concrets dels monuments o espais arqueològics, i ja se sap que una imatge val més que mil paraules, per fer-ho tan universal com sigui possible. Finalment la senyalització s’estendrà progressivament a altres zones de la ciutat com ara la Part Baixa, en especial al barri del Port o de la Marina, amb la pujança del port i ciutat, empès especialment per l’exportació de vins a tot el món, i que mereix ser explicada perquè en el fons Tarragona és un museu a l’aire lliure. És un dimanat en brut que s’ha de treballar i aquesta és la nostra tasca.

Temas

Comentarios

Lea También