Más de Tarragona

Històries de Casa Boada: Eleuteri Sanchis Rodenes, mestre i amic

Eduard Boada

Whatsapp
El conjunt Los Cipreses a les Muralles de Tarragona. Foto: arxiu E. SanchisEleuteri Sanchis al Conservatori de Tarragona. Foto: arxiu E. sanchis

El conjunt Los Cipreses a les Muralles de Tarragona. Foto: arxiu E. SanchisEleuteri Sanchis al Conservatori de Tarragona. Foto: arxiu E. sanchis

Eleuteri Sanchis Rodenes va néixer a Quartell, a la comarca del Camp de Morvedre. Va aprendre a tocar el clarinet de ben jovenet a la societat fundada el 1866, Unió Musical de Quartell, que és on va començar la seva carrera musical. Del seu poble m’ha explicat moltes anècdotes, i el 2005 va escriure un llibre sobre la seva estimada Unió Musical de Quartell. Recordo com explica que al poble hi va néixer un fill del percussionista i la banda va ver una cercavila pel poble, amb l’alegria de què penses que ha nascut un futur músic.

El senyor Sanchis, quan va arribar a Tarragona, ho va fer per incorporar-se a la banda de música de Regiment Badajoz 26 com a suboficial músic per oposició de clarinet. Aquí va ser quan el vaig conèixer. Jo feia la mili i vaig tenir la sort de ser agregat a la banda de música i la fortuna de conèixer-lo. Recordo que tocava el clarinet amb el senyors Yoldi, Rabadan i molts altres més. Va ser una experiència agradable i l’amistat va continuar. Recordo que quan estava al bar el senyor Sanchis venia i recordàvem aquells temps. Jo li preguntava pels músics, com estaven i ell em donava informació sobre la marxa de les seves vides.

El senyor Sanchis tenia present l’estimació pel seu poble natal i per la música, i va arribar al màxim a que pot aspirar un músic acadèmicament parlant: catedràtic. Aquella Tarragona el va enamorar tant que s’hi va quedar a viure. Va acabar la seva vida professional a la banda del regiment i encara viu a Tarragona. Sanchis va emprendre una nova etapa com a director del Conservatori de la Diputació de Tarragona. Són molts els músics que han après amb ell i que el recorden. Avui formen part de formacions musicals molt diverses. Amb el seu caràcter afable el senyor Sanchis sempre t’encomanava i feia que l’alumne estimés la música. Si pogués posar aquí la llista de tots els alumnes del senyor Sanchis seria inacabable. Jo quan feia la mili el veia més com a un amic que com a superior. La banda era una gran família amb una finalitat superior: la música.

Una anècdota va ser amb el famós director d’orquestra i compositor Josep Iturbi Bàguena (1895-1980). Iturbi era un dels millors pianistes del món i va triomfar a nivell internacional afincant-se als Estats Units, on entre moltes altres coses va intervenir en les bandes sonores de diverses pel·lícules, com Levando anclas (1945), on el mestre valencià compartí crèdits amb Frank Sinatra. Quan era jove a Sanchis va poder saludar a Josep Iturbi i li va demanar que li signés un autògraf explicant-li que tocava el clarinet. Iturbi va accedir però li va posar una condició: «Te’l donaré si vens a casa i em toques el clarinet». La idea de poder estar amb el gran músic Iturbi el va entusiasmar, i quan va ser el moment va agafar la bicicleta i el clarinet i va fer forces quilòmetres fins a casa d’Iturbi, que el va convidar a tocar amb ell. Iturbi havia s’havia construït una casa al terme de Burriana, La Cotorra. El jove Eleuteri Sanchis va interpretar una peça acompanyant al piano, i quan van acabar el mestre Iturbi el va felicitar i li va signar un autògraf, cosa que encara ara Sanchis explica amb un goig tremendo. Van quedar més dies per tocar. Hi va acabar anant quatre dies –sempre en bicicleta– i va tenir moltes converses amb Iturbi; a la casa, o també passejant entre les finques de tarongers. Un dia es veu que Iturbi el va rebre amb uns guants de boxa, animant a Sanchis a boxejar amb ell i pegar-li a la cara si cal. A Sanchis no li agradava gens la boxa, però acabar posant- se els guants.

Crec que això va ser el que el va animar a continuar en el món de la música. Poder tocar amb Iturbi era el seu somni, que es va fer realitat aquell dia i d’alguna manera encara perdura. Eleuteri Sanchis l’any 2008 va ser premiat amb el Premi extraordinari Jaume I dels Jocs florals de la ciutat de València que organitza «Lo Rat penat». L’acte de lliurament es va desenvolupar al Teatre Principal de València.

El senyor Sanchis també ha escrit un llibre sobre la vida de Josep Maria Malato Ruiz, el gran músic nascut a Tarragona el 1911. Van presentar-lo a Llíria, poble valencià on hi dirigí la Primitiva de Llíria, que va ser molt guardonada a Europa. A la presentació, entre d’altres persones hi van anar el senyor Joan Boada, que era president de la banda Unió Musical de Tarragona i l’alcalde senyor Joan Miquel Nadal. van ser molt ben rebuts i els van mostrar la petjada del pas de Josep Maria Malato per la Primitiva de Llíria. El mestre Malato tenia un pis aprop de Casa Boada, a l’avinguda Maria Cristina, i era amic de mon pare –Salvador– que també va ser músic i tocava el piano i el trombó. Recordo que el dia que va venir Dalí a Tarragona el Diario Español li va fer una entrevista al mestre Malato a casa, i va sortir una nota conforme hi va estar. Li agradava prendre cafè fluix i recordo que em va dedicar un programa, que conservo.

Tornant al senyor Sanchis, com a cosa curiosa, els anys 1948 a 1950 va tocar amb la la Banda Comico-Taurina La Revoltosa, que alternava amb la banda del poble. Aquesta dada l’he tret del llibre de l’estimat Jordi Morant i Clanxet sobre els músics de Tarragona. La Revoltosa era un espectacle còmic al voltant dels toros en la que en aquella època hi havia diverses formacions: l’empastre i el bombero torero eren les de més èxit. Això ho feien a la plaça de braus en època de l’empresari José Moya, que oferia aquests i d’altres esdeveniments.

La vida musical del senyor Sanchis el va portar a participar de moltes formacions musicals, de tot tipus. Com a dada curiosa comentar que també va actuar amb conjunts de música lleugera, ja que també tocava el saxo i va formar part de grups com Los Cipreses, entre d’altres formacions com ara els Gruppers o la Marabú. Los Cipreses era un conjunt de Valls, el cantant era Santiago Corbella, qui a Salou va conèixer una anglesa amb qui es va casar. La vida professional més estable de Sanchis transcorre a la banda militar i després com a director del conservatori de Tarragona. Crec que és de justícia recordar l’Eleuteri Sanchis i que quan ho llegeixi se sorprengui. Abans ens veiem amb freqüència però ara només ens comuniquem per telèfon. Ens fem grans i recordar aquestes petites històries és bo. Són petites històries que no surten a la història en majúscules de Tarragona. És bo recordar-les, perquè els vells reviuen el viscut i els jóvens és bo que les coneguin.

Temas

Comentarios

Lea También