Històries de Casa Boada. La Part Alta de la ‘Colorines’ i el ‘Profesor Bárcena’

Diari de Tarragona

Whatsapp
Xavier Mejuto ha recreat una antiga botiga a la seu d’Itinere del Portal de Roser. FOTO: @EDUARDBOADA

Xavier Mejuto ha recreat una antiga botiga a la seu d’Itinere del Portal de Roser. FOTO: @EDUARDBOADA

Tarragona té profundes arrels a la Part Alta, plena de secrets i llegendes. Recordo que una nit el senyor Jordi Rovira Soriano ens va mostrar aquella part més amagada de la ciutat, amb misteris i anècdotes sense fi. Avui el senyor Rovira no hi és, però el senyor Xavier Mejuto d’Itinere sap totes aquestes històries que s’haurien de mantenir. Tothom que s’estimi el ser tar-ragoní hauria de fer aquest recorregut. No seré jo qui les desvetlli aquí ja que és millor escoltar-les en els llocs, viure-les. Recordo la història del fantasma de la muralla, de Casa Sefus a la plaça Pallol, del carrer noble de Cavallers, del carrer Comte, conegut com a car-rer dels Pilons que pinten entitats de Tarragona i persones vinculades amb aquest carrer. Algunes han estat pintades per pintors de fama, recordo Josep Maria Rosselló o l’Antoni Alcàsser, qui va pintar un piló fa un parell d’anys on hi surto vestit de copero mayor de la Corona azteca. El carrer Major és l’eix central i ens condueix fins a la catedral. Diuen que Tarragona és una joia i que té forma de joia. per això m’agrada aturar-me a l’aparador de Joan Blázquez. Tot el tarragonisme està reflectit a l’obra d’aquest artista enamorat de Tarragona. Souvenirs, l’oficina de Turisme, gelats, bars... tot al servei del turista. Entrar a la plaça de Dames i vells és recordar una de les peces més importants de les nostres festes. Recordo el Xavier Zaragoza i a l’Oriol Grau, que tant amunt ha dut el nom de Tarragona amb la seva versió de «Murallas de Tarragona», i lo bé que ens ho vam passar el dia que el Mag Dvd em va convidar al tradicional esmorzar de Santa Tecla que es fa a casa de son pare, el Jordi Alsina, amb tots els Dames i Vells.

Passejar per la Part Alta és una passada ja que et facilita recordar la Tarragona de sempre. És una cosa que he fet en dies tranquils, un relax. Deixar que el passat t’expliqui sense deixar de pensar en el futur. Arribo a les escales de la catedral, amb les dues fonts d’aigua fresca. M’hi assec i poso les mans a la pedra, sento el record de les gestes històriques de Tarragona, dels herois que van defensar la ciutat i també el vibrar del pasdoble Amparito Roca amb la baixada de l’Àliga i d’altres elements festius. També penso en els castells. I sempre acabo parlant amb alguna d’aquestes persones que en sap tant de la Part Alta i que l’estima amb passió. La tradició del mercadet dels diumenges, fer el vermut i comprar la pasta o el tortell del diumenge a la Rabassó de l’Eduard Seriol o a l’antiga pastisseria Pascual –on avui hi ha la granja Dibà–. M’agrada també trobar-me al José López de les Tres Bessones, creador del licor el Petonet. A la Part Alta també existeix la millor reserva de Charteuse de Tarragona, conec a dues persones que en guarden com un tresor. El Chartreuse reposa a la Part Alta i el Petonet hi neix, amb l’ampolla dissenyada per Josep Maria Rosselló. L’Antonio López m’explica una bonica història: en temps de Joan Pau II i durant molts anys un canonge de Tarragona encarregava a la Sirvent de Portalet torrons que es feien arribar al papa polonès. L’Antonio López està vinculat a la Sirvent per llaços familiars. També havia venut torrons en aquest ja històric establiment torroner.

A la plaça de Sant Joan hi vivia una senyora que era molt popular a la Part Alta i que tenia molt de salero al parlar. Se la coneixia com la Colorines. Anava molt pintada i vestia de forma original. Recordo que un dia em va mostrar el que cobrava i el que pagava pel pis on vivia. La veritat és que realment no podia viure, pel que va deixar de pagar el pis ja que o menjava o pagava el lloguer. Segons ella va parlar amb el jutge, que li va preguntar perquè no pagava. Ella li va ensenyar la llibreta i li va dir: amb lo que vostè ha estudiat i ara em pregunta això! El jutge –segons ella– no va dir res però va fer un gest de comprensió. La sentència no la se, però lo real i trist és que la Colorines va morir d’accident i avui només està en el pensament de pocs. A Barcelona hi havia una senyora a l’estil de la Colorines, l’anomenaven la Monyos, tenia cançons a nom seu i està en el record de molts barcelonins. A Tar-ragona hi ha hagut molts personatges que han passat a l’oblit. Crec que molts han sigut persones de carrer, que han sofert solitud i alguns cops despreci.

També recordo el carrer de la Nau. El poc que vaig aprendre quan de jove treballava al bar ho vaig fer a les classes particulars nocturnes amb el senyor Pedro Ballester Ferretti. Feia els repassos en un entresòl d’aquest carrer. El senyor Ballester em va ensenyar una mica de tot, després l’examen mel va fer la vida. Em va encomanar la passió per fer cine. Ell tenia el títol de cineasta i era membre del Cine Club Cultural de Tarragona. Vaig aprendre de tot: electricitat, mecànica, una mica de lletres i matemàtiques. Al mateix carrer hi vivia Bernabé Bernabé, que va ser dibuixant del Diario Español i il·lustrava seccions de Daniel de la Fuente Torrón. Bernabé Bernabé també va ser membre del cine club, on jo vaig arribar a ser vocal de festes. Al final del carrer de la Nau hi havia un senyor que feia meravelles amb la llauna, reparava cassoles i tot el que podia. Era el Profesor Bárcena, mag que actuava pels pobles i va tenir fama pels seus números d’il·lusionisme i prestidigitació. Es construïa ell mateix els aparells. Recordo moltes estones que vam passar junts a la Part Alta parlant de màgia. El Profesor Bárcena va actuar a molts llocs de l’estat, però només a Tarragona va compartir escenari amb Josep Forcadell el Campeón, Cast Sendra Cassen o Bernardo Ríos, entre molts altres.

Som molts els tarragonins, i hauríem de fer alguna cosa per a recordar a persones que han passat per la vida d’una forma en què sense molestar han viscut. Persones no sempre compreses per ser humils, pobres però honrades i diferents. Van formar part de la nostra ciutat i jo les recordo amb respecte.

Comentarios

Lea También