Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Homenatge a un il·lustre entre sardanes i romescada

La vila va acollir dissabte a la nit el 22è Aplec de Sardanes i la 24a Romescada Popular, a la qual van assistir al voltant d’un miler de persones, moltes d’elles de fora de la localitat 
Whatsapp
Espectacular vista de la plaça Major, durant la romescada popular. Foto: C. Roca

Espectacular vista de la plaça Major, durant la romescada popular. Foto: C. Roca

Diuen els Amics del Romesco de Santa Coloma de Queralt que, durant la tarda i nit de dissabte, probablement es van deixar veure, per carrers i places de la vila, més d’un miler de persones, colomencs, amics i visitants. L’ocasió bé que s’ho valia: poder participar del 22è Aplec de Sardanes i de la 24a Romescada Popular.

D’aquí que sardanistes d’arreu es van donar cita a la plaça Major per puntejar les sardanes interpretades per les cobles Ciutat de Girona i Ciutat de Cornellà i Maricel. Després de l’apoteòsica actuació conjunta, la cobla Ciutat de Cornellà va executar la música del Ball Pla de Sant Magí, que fou magníficament ballat per l’esbart Alt Gaià.

L’aplec encara va continuar posant de manifest que aquesta cita anual del món sardanista a Santa Coloma de Queralt, no només està consolidada, sinó que també experimenta un creixent poder de convocatòria.

Però a tot això va arribar l’hora de tallar els 200 quilos de bacallà, agafar la massa i el morter, per prendre part al Concurs de Romesco, amb la participació tant d’experts com novells mestres romescaires. Un total de set grups d’adults i un d’infantil van elaborar el ranxo.

Al migdia es va descobrir una placa commemorativa on va viure Clascar, al carrer Major

Un cop el jurat després, del tast del romesco, va emetre el veredicte, el primer premi se l’endugué el grup Cafè amb Gel, el segon va ser per a Mà de Morter i el tercer per als Eixerits, mentre que el premi infantil, com no podia ser d’una altra manera, va ser adjudicat als Bigotis. Els premis van consistir, com en anteriors edicions, en lots de productes colomins.

A les nou del vespre, tots a taula, i en qüestió de 35 minuts els centenars de comensals que omplien la plaça Major van ser totalment servits, per menjar la romescada, acompanyada d’amanida, fruita de postres i el pastís colomí, elaborat expressament per a l’ocasió, i bon vi.

La revetlla i ballaruga amb música a càrrec del grup ‘De gala’ es va allargar fins ben entrada la nit.

Homenatge a Frederic Clascar

Coincidint amb la concentració festiva de la Romescada Popular i l’Aplec de Sardanes, Santa Coloma de Queral no va voler passar per alt un deute històric de reconeixement, per honorar la memòria de la figura de Frederic Clascar i Sanou.

Moment de descobrir la placa en memòria de Frederic Clascar. Foto: Ramon Orga.

Frederic Clascar fou un religiós català, liturgista i biblista, destacat per les seves traduccions bíbliques i la seva tasca de divulgació i reforma litúrgica. Fill de la colomenca Raimunda Sanou i Morera, que emmaridà amb un farmacèutic de Santa Coloma de Farnès, Manuel Clacar i Circuns, va dur a terme una rellevant tasca en l’àmbit de la cultura i la llengua catalana. En destaca, a més de moltes altres traduccions bíbliques, la que li encarregà Enric Prat de la Riba: una versió completa de la Bíblia en català.

En enviudar, la mare del clergue va retornar a Santa Coloma de Queralt, el seu poble. Per aquest motiu, a la una del migdia de dissabte passat es va descobrir una placa commemorativa a la casa on va viure i va créixer Frederic Clascar, al carrer Major número 43,amb un breu parlament sobre la seva figura a càrrec de l’arxivera colomina Eulàlia Albareda i el filòleg, Ramon Sargatal, estretament vinculat a les dues localitats.

L’acte va ser presidit per l’alcalde de la vila, Magí Trullols, amb la presència de l’alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, que encapçalava la delegació de vila nadiua del personatge homenatjat enfortint així, l’agermanament cultural entre les dues viles.

Temas

Comentarios

Lea También