Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Ignot

Baixauli trasbalsa la normalitat i la fa literatura

Isabel Olesti

Whatsapp
Manuel Baixauli. Foto: Europa Press

Manuel Baixauli. Foto: Europa Press

Manel Baixauli és un escriptor que pinta. O un pintor que escriu. Les dues coses les interrelaciona. Baixauli va entrar de ple en el món de la literatura fa tretze anys amb una novel·la que podríem anomenar de culte, L’home manuscrit, que l’avala una carretada de premis, vendes considerables i sobretot un boca-orella molt positiu que va fer crear interès per aquest escriptor-pintor valencià.

L’autor no explica històries «normals» de la vida quotidiana, sinó que trasbalsa la normalitat i la fa literatura. Mons fantasiosos i ple de símbols, mons borgians, amb personatges inquietants, enigmàtics, amb ambients desolats, ruïnosos, però amb aquesta desolació hi ha la bellesa. Perquè Baixauli busca la bellesa, encara que sigui en un decorat aparentment ruïnós. I millor, perquè en la ruïna hi ha bellesa.

L’escriptor descriu la soledat, el fracàs, es qüestiona què és la creativitat i per a qui es crea. I va donant voltes a la història fins a acabar en una espiral on el lector pot acabar perdent-se si no vigila. Per això no tothom pot entrar a les propostes de Baixauli, perquè requereix estar atent, és a dir, no recomanable pel que vol literatura mastegada, fàcil. Tot i així aquest públic pot tenir una sorpresa.

La trama d’Ignot és, precisament, la història entre un pintor de poca anomenada que accepta la proposta d’il·lustrar el text d’un escriptor també poc conegut. A partir d’aquí entrem en un món de misteris i fets estrany, d’imatges de gran bellesa i estil brillant. L’autor, com ha fet altres vegades, firma les imatges del llibre.

La fitxa

Manel Baixauli
Sueca 1963
Edicions del Periscopi
252 pàgines
 

Temas

Comentarios

Lea También