Inventives pirotècniques a la Tarragona barroca

Pirotècnia. Als segles XVII i XVIII es documenten també màquines ígnies, sortides de coets i castells de focs 

14 abril 2018 14:17 | Actualizado a 14 abril 2018 14:23
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Ahir el Tercer Simposi Internacional de Focs Festius de la Mediterrània aixecava el teló a la valenciana Gandia. Durant tres jornades el congrés debat el paper de la pirotècnia en les festes i la importància que ha jugat en el desenvolupament de les manifestacions culturals, tant des del punt de vista etnològic com artístic i normatiu.

Els companys valencians varen convidar un servidor a preparar-ne una conferència i vam trobar d’interès explicar les pràctiques pirotècniques a Tarragona a cavall dels segles XVII i XVIII. Avui els faig cinc cèntims, centrant-me en aspectes inèdits que, en una investigació desenvolupada per a la URV amb la direcció del doctor Francesc Massip, hem localitzat.

Els focs d’artifici tenien un caràcter marcadament terrestre

En les processons en què participava el seguici popular es preparaven «inventives» de caire pirotècnic. Es tracta de creacions escèniques al·legòriques ubicades en un carrer o plaça, de caràcter multidisciplinari. Es barregen elements decoratius, literaris, lluminàries, efectes especials de foc pirotècnic o de flama, i en algun cas d’aigua. Aquestes inventives tenen un aire marcadament barroc i, per tant, eren molt del gust de l’època. 

Volcans i vaixells
El 1692 el «volcà» o «muntanya de foc» va ser una inventiva disposada en la balconada d’uns set metres de llargària de la façana de l’habitatge d’un ciutadà, Joan Antoni Mora. Una imatge de Santa Tecla es col·locà sobre un volcà, denominat amb el mot que antigament servia per identificar l’Etna –«Mongibelo»–, d’on sortien focs d’artifici. 

L’al·legoria fa referència al martiri de les flames que patí la patrona tarragonina, recollit en les hagiografies literàries i obres plàstiques. La coronaven uns núvols superiors dels quals sorgien efectes pirotècnics de llum i so, i també d’aigua, amb dotze globus de llum inferiors i unes 200 llums. 

El «vaixell de foc» fou una altra inventiva de 1692, encarregada per un ciutadà, Felicià Gil, al carrer Merceria, prop del final de la processó. Es tracta d’una màquina aèria amb la morfologia d’una embarcació. En arribar el braç de Santa Tecla, l’artefacte esdevenia un espectacle pirotècnic durant un quart d’hora. 

Som al davant d’un artifici identificable i existent amb una altra forma ben diferent de l’illa de La Palma, a les Canàries: el «diablo» de la localitat de Tijarafe. En aquest cas, la màquina és una mena de gegant mòbil amb una càrrega de pirotècnia amb una durada superior. Amb una única encesa es cala foc a tota la seqüència de la inventiva gràcies a un artesanal i complex sistema d’emmetxat tradicional. 

El triomf de Pere i Andreu
El 1746 el gremi de pescadors de sant Pere i sant Andreu, d’orígens medievals i encara pervivent, instal·là una inventiva a la plaça de la llotja del Peix, ara coneguda com les Peixateries Velles. La batejà com «el triomf» dels seus patrons. 

L’espai era l’epicentre del barri pescador i mariner, ubicat aleshores a la banda dreta del carrer Major entre la plaça del Rei –on el gremi tenia la seu a l’església de Santa Anna, avui dita de la Trinitat–, el carrer de sant Pere, les Peixateries Velles, el de la Mercè i el portal del Carro, sota l’advocació de sant Magí. 

La inventiva combinà efectes de foc lumínics i sonors, i també d’aigua, creant una al·legoria sobre la protecció dels patrons de la mar. Relata el cronista: «A ratos se erizaba el mar … en encrespadas olas, hasta afectar una deshecha borrasca entre estrépito de truenos, y centelleante alumbramiento de relámpagos; y al mismo tiempo llovía sobre la gente, que embelesada … no podía averiguar el origen de la lluvia; pero la creía, porque se mojaba, hasta verse precisada a retirarse, aplaudiendo el bien ideado chasco». Tot això i més, al simposi a Gandia.

Comentarios
Multimedia Diari