Jaume Descarrega: 'El teatre permet parlar de la depressió'

El psicòleg clínic i psicoanalista Jaume Descarrega és vocal i referent de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. La seva relació amb les arts per entendre millor la salut mental i poder abordar-la ve de lluny. En el cinema, amb el festival de curtmetratges Psicurt, del que és coordinador. En aquesta ocasió ha col·laborat amb Tornavís Teatre en la instal·lació i la taula rodona posterior sobre la depressió que tindran lloc dissabte 11 de gener a l’Espai Kesse de Tarragona. 

Un altre cop salut i art.
Des de la Comissió de Cultura fa molts anys que col·laborem a Tarragona i, sobretot, al Bartrina de Reus al fòrum de l’espectador, que permet fer un col·loqui sobre l’obra que s’acaba de veure. Sempre triem les que creiem que tenen un interès psicològic, social, educatiu, que parlin d’aspectes que tinguin a veure amb els sentiments i les emocions.

En la instal·lació de demà el públic recorrerà tres escenaris. Creu que arribarà a entendre com se sent una persona amb depressió?
Es tracta que puguin intentar posar-se en el lloc de l’altre i després d’aquesta experiència, a la taula rodona posterior, això els hi permeti parlar de què han viscut, què els hi ha suposat i fer preguntes. L’interessant és sortir del recorregut i encetar el debat.

I que puguin tenir eines per ajudar a l’altra persona?
Aquesta és una de les propostes que Tornavís Teatre demanava. Perquè la persona que pateix la depressió evidentment és el centre, però els que estan al voltant, en moltes ocasions, no saben ben bé què fer. De vegades les coses que se’ls hi diu des de la família, la feina o fins i tot els propis professionals sanitaris, són més contraproduents que no pas beneficioses.

Què és el més important?
Que la persona es pugui sentir escoltada, que justament se senti acompanyada. Que et tingui al seu costat perquè en un moment determinat puguis resoldre aquella necessitat de la manera que tinguis possibilitat de fer-ho i això a vegades costa. No per mala intenció ni per desídia però potser no estem preparats perquè tot el que té a veure amb el malestar psíquic, per dir-ho d’una forma genèrica, està en un àmbit del tabú.  

Per què encara és tabú?
Tabú són aquelles coses que les societats no accepten dins del que s’entén per normalitat i dic això amb moltes cometes perquè, què és la normalitat? Aquesta varia amb el pas del temps i les circumstàncies de cada societat. El tabú té a veure amb la por. Abans es tenia por de contagi, encara que també es pot tenir por de parlar d’una situació i empitjorar-la i això va passar amb el suïcidi. No obstant això, d’aquestes coses s’ha de poder parlar. S’ha d’intentar expulsar aquesta por que ens porta a tots com a societat a deixar-les de banda sense fer apologia de determinats tipus de trastorn. 

El teatre ho facilita?
És molt important. Permet que es pugui parlar de la depressió en una acció creativa.

És valent el grup Tornavís Teatre amb aquesta proposta?
Sí. L’important és que han pensat en els deu temes a nivell social i concretament en el cas de la depressió, també en com fer-lo. Per tant, han demanat un assessorament per saber com es pot treballar de forma beneficiosa i això es pot obrir a les escoles, als instituts i a la societat.