Jaume Sanz: 'He transmès el meu missatge'

Entrevista al músic vallenc, Jaume Sans. Toca la guitarra i el piano i des del 2012 comparteix a través de YouTube versions.

19 mayo 2017 22:25 | Actualizado a 22 mayo 2017 14:34
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

- ‘Sempre junts’, una cançó dedicada a l’amistat...

- Volia que fos un regal pels meus dos millors amics, el Toni i el Gabri, però també que molta altra gent es pogués sentir identificada.

- De què parla el tema?

- És el sentiment d’haver-te de separar dels teus amics perquè empreneu camins diferents. Ara hem acabat 2n de batxillerat i a partir del curs vinent, el Toni estudiarà història a la URV, el Gabri vol preparar-se per entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb guitarra elèctrica, i jo aniré al Campus ESADE Sant Cugat a estudiar Direcció d’Empreses.

- Ha aconseguit arribar a la gent?

- Persones que no conec de res m’han dit a través de les xarxes socials que s’han emocionat a l’escoltar la cançó i que fins i tot els hi ha caigut la llàgrima. Per a mi això significa moltíssim perquè vol dir que he transmès el meu missatge.

- Aquesta és la primera cançó pròpia que fa pública.

- Sí. Fins ara he estat compartint a través del meu canal de YouTube versions. Però com que tot músic té els seus temes propis, vaig decidir fer públic aquest.

- Què és el que costa més al moment de compondre?

- La lletra. Acostumo a començar els temes amb els acords de guitarra, però llavors et falta la lletra, i a vegades costa que encaixi.

- I en el cas de ‘Sempre junts’, què va fer primer?

- No sabria dir-te. Crec que vaig fer-ho tot junt. A l’octubre vaig començar a compondre la cançó amb el riff de guitarra, taral·larejar la melodia i a col·locar les síl·labes. Per fer el solo de guitarra elèctrica em va donar un cop de mà l’Oriol Lacambra, un amic, i pels violins, primer vaig escriure la partitura i després me la va interpretar la Mariona Escoda, una noia del grup de música amb qui estic, Els Pessigolles, que també em va ajudar amb les segones veus.

- La cançó va acompanyada d’un videoclip.

- Sí, l’he fet a partir de retalls de vídeos que el meu pare gravava quan era petit. Vaig pensar que si volia publicar el tema, havia d’anar acompanyat dels records que hem viscut junts. A més, també he aprofitat les imatges que vaig enregistrar durant el viatge de final de curs que hem fet a Galícia.

- Com ha sigut la producció?

- Ho he fet tot amb mitjans propis. Tinc una targeta de so que converteix el senyal d’analògic a digital. Hi connecto el micròfon de condensador, el piano i la guitarra i ho faig passar a l’ordinador on ho enregistro amb un programa. Fins que no trobi ningú que m’ho financi, ho faré així. El mercat de la música és difícil i la meva idea no és guanyar diners. A més, considero que em queda prou bé per transmetre un missatge i emocionar.

- I a partir de l’any que ve?

- Sóc conscient que a la universitat tindré molt menys temps, però, amb més o menys freqüència, continuaré compartint els meus temes. De fet, ja estic preparant algunes de pròpies. La música sempre la portaré dins.

Comentarios
Multimedia Diari