- ‘Sempre junts’, una cançó dedicada a l’amistat...
- Volia que fos un regal pels meus dos millors amics, el Toni i el Gabri, però també que molta altra gent es pogués sentir identificada.
- De què parla el tema?
- És el sentiment d’haver-te de separar dels teus amics perquè empreneu camins diferents. Ara hem acabat 2n de batxillerat i a partir del curs vinent, el Toni estudiarà història a la URV, el Gabri vol preparar-se per entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb guitarra elèctrica, i jo aniré al Campus ESADE Sant Cugat a estudiar Direcció d’Empreses.
- Ha aconseguit arribar a la gent?
- Persones que no conec de res m’han dit a través de les xarxes socials que s’han emocionat a l’escoltar la cançó i que fins i tot els hi ha caigut la llàgrima. Per a mi això significa moltíssim perquè vol dir que he transmès el meu missatge.
- Aquesta és la primera cançó pròpia que fa pública.
- Sí. Fins ara he estat compartint a través del meu canal de YouTube versions. Però com que tot músic té els seus temes propis, vaig decidir fer públic aquest.
- Què és el que costa més al moment de compondre?
- La lletra. Acostumo a començar els temes amb els acords de guitarra, però llavors et falta la lletra, i a vegades costa que encaixi.
- I en el cas de ‘Sempre junts’, què va fer primer?
- No sabria dir-te. Crec que vaig fer-ho tot junt. A l’octubre vaig començar a compondre la cançó amb el riff de guitarra, taral·larejar la melodia i a col·locar les síl·labes. Per fer el solo de guitarra elèctrica em va donar un cop de mà l’Oriol Lacambra, un amic, i pels violins, primer vaig escriure la partitura i després me la va interpretar la Mariona Escoda, una noia del grup de música amb qui estic, Els Pessigolles, que també em va ajudar amb les segones veus.
- La cançó va acompanyada d’un videoclip.
- Sí, l’he fet a partir de retalls de vídeos que el meu pare gravava quan era petit. Vaig pensar que si volia publicar el tema, havia d’anar acompanyat dels records que hem viscut junts. A més, també he aprofitat les imatges que vaig enregistrar durant el viatge de final de curs que hem fet a Galícia.
- Com ha sigut la producció?
- Ho he fet tot amb mitjans propis. Tinc una targeta de so que converteix el senyal d’analògic a digital. Hi connecto el micròfon de condensador, el piano i la guitarra i ho faig passar a l’ordinador on ho enregistro amb un programa. Fins que no trobi ningú que m’ho financi, ho faré així. El mercat de la música és difícil i la meva idea no és guanyar diners. A més, considero que em queda prou bé per transmetre un missatge i emocionar.
- I a partir de l’any que ve?
- Sóc conscient que a la universitat tindré molt menys temps, però, amb més o menys freqüència, continuaré compartint els meus temes. De fet, ja estic preparant algunes de pròpies. La música sempre la portaré dins.