Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Jaume Sanz: 'He transmès el meu missatge'

Entrevista al músic vallenc, Jaume Sans. Toca la guitarra i el piano i des del 2012 comparteix a través de YouTube versions.
Whatsapp
El vallenc Jaume Sanz tocant la guitarra a la seva habitació, on enregistra les cançons. Foto: Montse Plana

El vallenc Jaume Sanz tocant la guitarra a la seva habitació, on enregistra les cançons. Foto: Montse Plana

- ‘Sempre junts’, una cançó dedicada a l’amistat...

- Volia que fos un regal pels meus dos millors amics, el Toni i el Gabri, però també que molta altra gent es pogués sentir identificada.

- De què parla el tema?

- És el sentiment d’haver-te de separar dels teus amics perquè empreneu camins diferents. Ara hem acabat 2n de batxillerat i a partir del curs vinent, el Toni estudiarà història a la URV, el Gabri vol preparar-se per entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb guitarra elèctrica, i jo aniré al Campus ESADE Sant Cugat a estudiar Direcció d’Empreses.

- Ha aconseguit arribar a la gent?

- Persones que no conec de res m’han dit a través de les xarxes socials que s’han emocionat a l’escoltar la cançó i que fins i tot els hi ha caigut la llàgrima. Per a mi això significa moltíssim perquè vol dir que he transmès el meu missatge.

- Aquesta és la primera cançó pròpia que fa pública.

- Sí. Fins ara he estat compartint a través del meu canal de YouTube versions. Però com que tot músic té els seus temes propis, vaig decidir fer públic aquest.

- Què és el que costa més al moment de compondre?

- La lletra. Acostumo a començar els temes amb els acords de guitarra, però llavors et falta la lletra, i a vegades costa que encaixi.

- I en el cas de ‘Sempre junts’, què va fer primer?

- No sabria dir-te. Crec que vaig fer-ho tot junt. A l’octubre vaig començar a compondre la cançó amb el riff de guitarra, taral·larejar la melodia i a col·locar les síl·labes. Per fer el solo de guitarra elèctrica em va donar un cop de mà l’Oriol Lacambra, un amic, i pels violins, primer vaig escriure la partitura i després me la va interpretar la Mariona Escoda, una noia del grup de música amb qui estic, Els Pessigolles, que també em va ajudar amb les segones veus.

- La cançó va acompanyada d’un videoclip.

- Sí, l’he fet a partir de retalls de vídeos que el meu pare gravava quan era petit. Vaig pensar que si volia publicar el tema, havia d’anar acompanyat dels records que hem viscut junts. A més, també he aprofitat les imatges que vaig enregistrar durant el viatge de final de curs que hem fet a Galícia.

- Com ha sigut la producció?

- Ho he fet tot amb mitjans propis. Tinc una targeta de so que converteix el senyal d’analògic a digital. Hi connecto el micròfon de condensador, el piano i la guitarra i ho faig passar a l’ordinador on ho enregistro amb un programa. Fins que no trobi ningú que m’ho financi, ho faré així. El mercat de la música és difícil i la meva idea no és guanyar diners. A més, considero que em queda prou bé per transmetre un missatge i emocionar.

- I a partir de l’any que ve?

- Sóc conscient que a la universitat tindré molt menys temps, però, amb més o menys freqüència, continuaré compartint els meus temes. De fet, ja estic preparant algunes de pròpies. La música sempre la portaré dins.

Temas

  • COMARQUES

Comentarios

Lea También