Joan Olivé: «Fer el pregó del meu poble és tan emocionant com una carrera»

Entrevista. L’expilot de motociclisme inaugura avui la festa 
major de Sant Sebastià de Perafort i Puigdelfí

16 enero 2020 20:20 | Actualizado a 16 enero 2020 20:55
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Joan Olivé és el director de l’equip Estrella Galicia de Moto2 al campionat del Món de Motociclisme, equip que al mes de novembre va aconseguir el títol de campions del món amb Àlex Márquez. Vinculat des de sempre a Perafort i Puigdelfí, Olivé torna com cada dia al seu poble, però avui ho fa com a pregoner de la festa major de Sant Sebastià.

El passat mes de novembre, el teu equip es va proclamar guanyador del campionat del Món de Motociclisme. Ara que ja deus tenir païda aquesta victòria, com valores l’obtenció d’aquest títol?

Personalment, el 2019 ha sigut un any molt intens i molt bonic. Per a mi va ser un any de canvi ja que després d’estar molt de temps a l’equip KTM vaig anar a l’Estrella Galícia. Al principi d’un canvi així sempre hi ha incògnites però des del primer moment ens vam entendre molt bé i vam aconseguir que hagi estat un any magnífic i també, aquest títol del campionat del Món en el meu primer any a l’equip. Tot plegat ha fet que sigui un any molt i molt bonic que sempre tindré en la meva memòria. Al cap d’uns mesos puc veure que realment s’ha fet una feina ben feta i per això estic molt content i satisfet amb tot l’equip.

Després d’aquesta victòria el llistó està alt. Com es preveu la temporada?

Comencem la temporada en menys d’un mes a Jérez, amb uns entrenaments privats. Com que l’Àlex ha passat a MotoGP, el nostre equip continua ara amb dos pilots nous. Un és el Sam Lowes, que és anglès i que té molta experiència, i l’altre és l’Augusto Fernández, que és un pilot de Mallorca que l’any passat va acabar el cinquè al campionat i que ens va donar molta guerra. Crec que, tornem a tenir un equip molt competitiu i tornem a tenir nous reptes.

Vas començar a virar la teva trajectòria professional cap a la gestió d’equips l’any 2010. T’agradava més?

Cada cosa té el seu moment i, en aquell moment és el que em va venir de gust fer. Volia transmetre la meva experiència als pilots més joves i dedicar-me a la gestió d’equips. Reconec però, que ser pilot també va tenir moltes coses bones i que em va agradar moltíssim. Si hagués de triar una de les dues etapes, no sabria què fer perquè són etapes molt diferents. El que tinc clar és que actualment estic molt content amb la feina que faig i que m’agrada molt.

Suposo que entre les teves funcions hi ha les d’inspirar tranquil·litat i confiança, en aquest cas, a l’Àlex Márquez. Qui o què dona aquesta serenor al mestre?

Per a mi l’experiència és la part més important de totes i també cal intentar centrar-se en les coses importants en cada moment. El que faig és, no simplificar, però sí centrar-me en el que és més important per no perdre energia amb altres qüestions. Suposo que això, sumat a què amb l’equip i amb l’Àlex, ens hem trobat molt còmodes, ha fet que el conjunt hagi sigut molt bo i que tot hagi funcionat molt bé des del primer dia. Ens sentim molt orgullosos d’haver pogut ajudar a l’Àlex a fer el pas a Moto GP.

Què significa per a tu que t’hagin convidat a ser el pregoner de la festa major de Puigdelfí?

Em fa molta il·lusió i vull agrair aquesta invitació que m’ha fet el poble per inaugurar aquestes festes. Fer el pregó del poble que m’ha vist créixer és tan emocionant com córrer una carrera.

Quin record o anècdota guardes de la teva infància al poble?

Tinc molts records. He estat al poble des de molt petit i m’hi han passat moltes coses. Un dels records que em ve més ràpid a la memòria és quan de petitet, sortia en bici amb tots els amics. Llavors, els pares no patien perquè el gran avantatge d’un poble és que tots els veïns et coneixen i són com una gran família. Això feia que tinguéssim la llibertat d’agafar les bicicletes, anar al camp de futbol i passar-nos el dia amunt i avall. Actualment, els meus pares encara viuen aquí i el meu fill va a l’escola bressol de Perafort i, encara que de moment és molt petit, espero que pugui viure tantes coses bones com jo al poble.

Comentarios
Multimedia Diari