Joan Serramià cavalca

Vaig conèixer l’escultor i joier Joan Serramià el 1988. El Centre de Colles Sardanistes, que havia avançat que recuperaria la Mulassa, va anunciar que el professional amb qui havien compromès els treballs no tindria la bèstia a temps per Santa Tecla. 

Abans de llençar la tovallola, vaig suggerir-los d’anar a veure un jove artista de 25 anys amb bones referències. El Joan va acceptar el repte i, després de vint dies de treball, la Mulassa sortia en les festes imminents. La recuperada figura se sumà al tímid seguici i començà a despertar adeptes en uns moments en què l’Ajuntament socialista no participava ni de les anades i tornades d’ofici ni de la processó del braç de Santa Tecla. 

Després, de les mateixes mans, vingueren els gegants del barri del Miracle (1989), els cavallets tarragonins (1990), el Crist de l’ermita de la Salut (1997) i la Mulassa petita (2002). També ha abocat l’orfebreria a la imatgeria popular, excel·lint un dels darrers treballs: les corones dels gegants de Valls (2015) inspirades en les de la Mare de Déu de la Candela. En aquestes joies ha compaginat l’interès pel Modernisme com moviment artístic i cultural i font d’inspiració, amb la sensibilitat cap a la imatgeria popular de carrer, els pessebres o les figuretes de plom.  

Fa mesos que, per encàrrec de l’Ajuntament de Riudoms, Serramià treballa en una nova bèstia, que avui serà presentada en societat, tot i que haurem d’esperar a la Festa Major de Sant Jaume per veure-la ballar. L’artista ha afrontat el nou repte, no sols local sinó també de país, en acceptar la construcció d’un cavall.

Catalunya compta amb altres mostres d’aquest animal, però la riudomenca serà ben singular per l’estructura i les dimensions. Construïda amb fibra de vidre, les seves mides són 4,5 metres del terra a les orelles, 5,5 metres de la cua al morro, i 1,80 d’amplada. 
Inspiració valona

Morfològicament, el projecte s’ha documentat en la pervivència més interessant d’aquest tipus de figures, concretament en la del Cheval Bayard de la població valona d’Ath, a Bèlgica, que actua en la festivitat de la Ducasse, celebració documentada en temps medievals i Patrimoni Immaterial de la Humanitat, segons la Unesco.

Històricament la figura del cavall està recollida dins el bestiari medieval del model etnogràfic del Camp de Tarragona al segle XIV. Així a la ciutat de Tarragona el gremi dels pellissers el feia ballar el 1383 dins el seguici. Alhora Serramià ha volgut vincular el cavall a la història d’uns fills il·lustres de Riudoms, els germans Nebot. 

Foren membres d’una nissaga de militars participants en la Guerra de Successió, en què a principis del segle XVIII donaren suport a l’arxiduc Carles d’Àustria enfront dels exèrcits borbònics. Rafael, Joan, Josep, Alexandre i Antoni Nebot Font visqueren en la casa coneguda com a Cal Gallissà, on la façana encara conserva l’escut d’armes pairal, bastit en pedra.
El cavall riudomenc ballarà al so d’una banda de música, la Unió Musical de Masdenverge. S’integra en el projecte que la societat civil i l’equip de l’alcalde Josep M. Cruset han teixit per a l’estructuració del seguici d’aquest poble del Baix Camp. Així, enguany també es recuperen els balls de cercolets, gitanes i valencians.

El 2013 Serramià va exposar i vendre joies inspirades en l’obra d’Antoni Gaudí a la mateixa Pedrera alçada pel mestre universal, o enguany ha recreat uns anells projectats pel tarragoní Josep M. Jujol, qui espera que la seva ciutat nadiua li faci justícia. Igual que els escultors medievals treballaven per als seguicis o Jujol gestava l’arcàngel Sant Miquel de Vallmoll amb la mateixa finalitat, Serramià fa que la imatgeria patrimonial es revesteixi de prestància.