Jordi Bertran: 'el llibre anivella la muixeranga i els castells'

Jordi Bertran és filòleg, gestor cultural i professor a la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat el project manager del Museu Casteller de Catalunya, a Valls. Autor d’estudis muixeranguers i castellers, com El ball de valencians, o coautor de Tradicionari, 1926-2006. Els castellers de Tarragona. Dimecres va presentar a Valls el seu llibre ‘Breu història dels castells i la muixeranga’

D’on sorgeix la idea?
M’ho va proposar el Josep-Lluís Carod Rovira, el director de la nova col·lecció DivÈrsia.cat. L’objectiu és posar a disposició del públic lector el coneixement de la diversitat de la societat catalana mitjançant la història de manifestacions, realitats o moviments socials, culturals, econòmics, polítics i religiosos concrets. I és un reconeixement a la feina feta. L’altre llibre que ja s’ha publicat és Breu història de la llengua als Països Catalans.

A quin ventall de públic va dirigit?
Tota la col·lecció pretén tractar temes diferents i adreçats a un públic general. Alguns periodistes m’han dit que per la gent que està introduïda en aquest tema pot ser un bon resum. A més, incorpora novetats i posa èmfasi en atres aspectes. La col·lecció té un llenguatge planer sense perdre la rigorositat.

La muixeranga valenciana és l’origen dels castells al Principat.
El llibre entén que els castells i la muixeranga estan al mateix nivell. Fins ara, havia aparegut com un antecedent amb un capítol previ de les històries dels castells, però mai ha estat el títol. De fet, els homes valencians entre els segles XVII i XIX van exportar-la a diferents territoris. Per exemple, a Madrid, Bilbao, Pamplona i Sevilla. A finals del segle XVIII ja hi ha una transformació tècnica en els castells i el llibre entra en una història paral·lela de com evolucionen els castells i la muixeranga A Catalunya, els receptors d’aquella manifestació patrimonial la revolucionaren tècnicament a finals del segle XVIII i assoliren primer el castell de sis pisos i després construccions de fins a nou. La muixeranga va mantenir la seva tècnica primitiva en algunes localitats del País Valencià.

Hi ha alguna il·lustració..
Sí. No és un llibre que es basi en les il·lustracions. Hi ha 25 il·lustracions i fotografies. Per exemple, s’hi pot veure el primer ball de valencians que apareix dibuixat en una data concreta, el 1672, o el primer enxaneta infant que figura en una il·lustració, en aquest cas de 1786.

Ha posat en valor cronistes castellers..
Sí. Molts cops no se’ls ha tingut en compte. Per exemple, Joan Mañé i Flaquer, qui va arribar a dirigir el Diari de Barcelona, o el cronista Ramon Roca, que desgrana unes cròniques molt tècniques en les pàgines del rotatiu tarragoní La Opinión. Coetanis de la primera època d’or dels castells, aquests periodistes van registrar unes construccions mítiques.

El text remarca algunes efemèrides...
Sí. Per exemple, les que se celebren enguany amb el bicentenari dels primers castells de vuit pisos per les dues colles vallenques l’any 1819, els 50 anys dels primers folres de l’era moderna, o els 25 anys de la primera construcció de gamma extra descarregada: el dos de vuit amb folre i manilles.

Alguna curiositat?
En el primer concurs de castells la copa és de la Generalitat, i l’any 33 és de l’Ajuntament de Tarragona. Explico els periples que hi van haver en aquella època perquè això fos així. Una altra curiositat és de 1883. L’Ajuntament fa una aposta pel món taurí enlloc del món casteller i agafa als dos millors toreros del moment.