Jordi Folck: «La diferència és el que ens enriqueix, ens fa únics»

L’autor reusenc presenta aquest diumenge dia 19 al Teatre Tarragona, ‘Ningú és un zombi’, una comèdia dramàtica musical per a tota la família, amb un missatge contundent contra el bullying i per la tolerància

17 enero 2020 12:51 | Actualizado a 01 mayo 2021 11:20
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El musical contra l’assetjament escolar arriba aquest diumenge dia 19 al Teatre Tarragona (18 hores), de la mà del seu creador, Jordi Folck. El reusenc és l’autor de la novel·la homònima convertida en teatre per ell mateix, que ha recorregut més de 300 escoles de tot Catalunya en una lluita per visibilitzar el bullying entre els alumnes, els professors i directius. En aquesta ocasió arriba als pares, en una proposta immillorable per passar la tarda de diumenge. Ningú és un zombi és la història de Waldemar Icziczin, qui arriba a una escola on, per la seva particular condició de mort vivent, serà rebutjat i perseguit pels seus companys.

Com es posa en escena una obra divertida d’un tema tan espinós com el bullying?
José Martí, poeta i revolucionari cubà, deia que qualsevol crítica,  amb una rialla, entra millor. I quan s’explica una faula no deixa de ser un conte de fades que, pedagògicament, té unes claus. De fet, si es mira cap a la psicoanàlisi dels contes de fades de Bruno Bettelheim, hi ha gran quantitat de reclamacions que els pares llegeixin contes als infants perquè en certa manera li estan donant un sentit de la Justícia. 

«El bullying ha trobat altres braços, altres aliats, que són les tecnologies. La gràcia no és fer bullying, és publicar-lo»

Com va passar aquest zombi de novel·la a musical?
Vaig decidir convertir-la en un musical perquè en acabar la xerrada a les escoles, un parell de nenes en un parell d’escoles, em van dir que els havia fet plorar. Jo estava super content en veure que sense música ni efectes de so, la força del text per si mateixa fos capaç d’emocionar. 

Ha recorregut la província contra el bullying...
He passat per més de 300 escoles de tot Catalunya i fins i tot d’Andorra la Vella.

«Vaig crear un monstre bo, que ve a estudiar, vol un lloc al món. Per contra, l’humà és el dolent. M’agrada donar-li voltes a les coses»

Sortint de les escoles cap als teatres, en aquest cas a Tarragona, converteix els pares en els destinataris del missatge. 
Evidentment i això obligaria a una reflexió molt més llarga. Tothom es queixa de les tecnologies i és veritat perquè si no fos lectura obligatòria, molts joves no llegirien. I aquí cometem un error molt greu perquè les coses les etiquetem, per nens o per adults. Si les famílies anessin més amb els nens i les nenes a les llibreries junts els farmacèutics, que són els llibreters, els recomanarien alguna cosa, la literatura tindria una altra sortida. No van al súper o al cine? Com és que a la llibreria no tothom s’apropa a veure quines novetats hi ha? 

Quina és la força del teatre en aquest cas?
És fonamental perquè resol dubtes i pors dels nens i nenes amb una faula que en aquest cas té un final trist, és a dir, el bullying s’acaba malament, perquè el nen desapareix i no explico res nou. Aleshores, hi ha una lliçó que està ben donada a través d’un format musical molt alegre, en què també és un homenatge als indians. Està molt bé que els pares i els nens puguin parlar de què han vist allí. No és una ximpleria.

És un antídot?
Si es vol alliçonar a una persona, es perd el temps. A ningú no ens agrada que ens alliçonin. Però si es presenta sense que l’espectador se n’adoni a través de la música i el ball, potser els pares acaben sent els descodificadors per explicar alguna cosa i això és fantàstic. Aquest engrescament col·lectiu fa que sigui un embolcall preciós que podria quedar en no res si no fos que hi ha un missatge darrere, molt contundent.

Què li passa a la societat, que no pot acabar amb l’assetjament?
El bullying ha trobat altres braços, altres aliats, que són les tecnologies. Els gallets, els inútils, els estúpids, els que no tenen una educació pertinent, o que no l’han volgut tenir, fan més mal ensenyant els vídeos a través de les xarxes socials. Hi ha un aliat secret, els mitjans tecnològics, que encara esperonen més. La gràcia no és fer bullying, és publicar-lo, fer-lo saber.

«Les famílies quedaran atrapades perquè hi ha un text potent darrere. Entraran en una espiral de tensió. També riuran i cantaran»

Com es pot lluitar?
Compartint-lo, fent-lo visible. La novel·la Ningú és un zombi va per moltes escoles i a les escoles a vegades hi ha una muntanya de sorra damunt del tema. Visibilitzar un problema en clau de comèdia timburtoniana amb terror, va ser la manera que vaig trobar d’arribar. Hi ha tres tietes zombis de 500 anys molt divertides que són la Lloll Bertran, la Mercè Comes i la Mont Plans, no pas les actrius sinó les seves veus, per exemple.

Li agraden els zombis?
No m’han agradat mai.

Llavors...
M’agrada donar-li voltes a les coses. Sempre he pensat que la fama del llibre i pel·lícula del Nen del pijama de ratlles és perquè va  capgirar, és a dir, tothom voldria fugir d’un camp de concentració, ningú no voldria entrar. De la mateixa forma, vaig crear un monstre bo que ve a estudiar i formar-se, vol un lloc al món. Per contra, l’humà és el dolent.

Què trobaran demà els espectadors?
No veuran mòmies i homes llop. Es tracta d’una obra literària que va guanyar el premi Barcanova. Els hi diria que es treguin prejudicis del damunt, que quedaran atrapats perquè hi ha un text potent darrere que sempre va avançant, que aniran entrant en una espiral de tensió. També riuran i cantaran. I que veuran que, sigui com sigui, la diferència és el que ens enriqueix, és el que ens fa únics, singulars. I podran emportar-se l’obra de teatre a un baix preu, publicada per Arola Editors.

Projectes?
Si tot va bé, enguany sortirà el llibre Obra Completa, també d’Arola, de les obres de teatre que he escrit, des del 2000 fins ara. I veient el resultat de les meves novel·les, la següent que passaré a escena serà Edoll, que precisament és una novel·la de terror sobre les noves tecnologies.

Comentarios
Multimedia Diari