Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Jordi Tiñena: "Tenia pendent una novel·la negra"

Entrevista amb l'escriptor Jordi Tiñena, que acaba de publicar la seva onzena novel·la, 'La mort sense ningú'

M.Victòria Bertran

Whatsapp
Jordi Tiñena fotografiat al ´Diari´ amb un exemplar de la seva onzena novel·la, ´La mort sense ningú´.  LLUÍS MILIÁN

Jordi Tiñena fotografiat al ´Diari´ amb un exemplar de la seva onzena novel·la, ´La mort sense ningú´. LLUÍS MILIÁN

Jordi Tiñena (61), llicenciat en Filologia Hispànica i doctor en Filologia Catalana, acaba de publicar la seva onzena novel·la, ‘La mort sense ningú’ (Llibres del delicte). És la quarta ambientada a la ciutat de Tarragona i la primera que pertany al gènere criminal.

- ‘La mort sense ningú’ és la seva primera novel·la negra. Després de tants anys escrivint, i amb onze novel·les publicades, fins ara no havia sentit la necessitat de fer una novel·la negra?

- Era una cosa pendent. I em vaig decidir a fer-la perquè les circumstàncies personals m’hi convidaven. Arran d’una malaltia important, vaig estar un temps sense sortir de casa, i vaig pensar ‘m’invento un mort’. M’ho vaig prendre al principi com un divertiment, com un joc, com si fos una cosa lleugera, però em vaig anar engrescant i al final vaig dir ‘escolta, fem-ne una novel·la’. Espero que agradi, perquè a La mort sense ningú hi ha molts més altres ingredients del que s’entén per novel·la negra.

 - Quins altres ingredients? La crítica social, per exemple, com és habitual en vostè?

- Sí, i més coses. Hi ha un grapat de personatges entorn dels protagonistes, amb les seves vides, les seves relacions... Tinc la pretensió d’haver creat un minimón literari, d’oferir al lector alguna cosa més que el simple desenvolupament de la investigació policíaca.

 - O sigui, que a ‘La mort sense ningú’ la trama delictiva no s’imposa sobre tota la resta. Tampoc es prioritza la trama en detriment del tractament dels personatges?

- Jo diria que, com passa amb totes les meves novel·les, aquesta és també una novel·la més de personatges que d’històries. De fet, trobo que ha quedat una mica antiquada la denominació ‘novel·la negra’. Potser caldria parlar de novel·les criminals o de gènere criminal, en un sentit més ampli, perquè hi caben moltes coses. Crec que hi ha moltes maneres de fer una novel·la entorn d’un fet delictiu.

 - El protagonista és un sotsinspector dels Mossos d’Esquadra amb una personalitat una mica insòlita, oi?

- El sotsinspector Vidal és un doctor en filosofia que primer es dedica a l’ensenyament però veu de seguida que no serà bon professor perquè, com diu ell mateix, no sent empatia amb les adolescents. Troba en la feina de policia una manera d’estar en contacte amb el món, de raonar, de lligar conceptes... A la pràctica, però, per la seva manera de ser topa amb el seu segon, el caporal Veciana, més terrenal i pragmàtic, i que el troba pedant.

- Sembla que hi ha un joc interessant entre aquestes dues personalitats.

- Són una unitat en dues parts. Un és més especulatiu, l’altre més impacient; un més intel·lectual, l’altre gens; un és solter, té diners i viu la vida; l’altre està casat, té dos fills i paga una hipoteca. Es complementen.

- Es va assessorar per saber com treballa la policia?

- Sí. Vaig entrar en contacte amb un sergent dels Mossos d’Esquadra de la Comissaria Central de Tarragona, una persona amabilíssima que m’ha assessorat en qüestions relacionades amb el procediment policial.

- L’acció comença amb l’aparició del cadàver d’un ciclista al Pont del Diable. La ciutat de Tarragona es fa present al llarg de tota la novel·la?

- És una novel·la molt ciutadana, de Tarragona, sí. Molt, moltíssim. Els personatges es mouen força per la ciutat. Es mira al detall Tarragona.

 - Això és una estratègia seva per apropar la història al lector, o per a vostè també és més fàcil ubicar la trama a la ciutat on viu? O, al contrari, li resulta més difícil?

- Jo he fet novel·les que passaven a Marsella, a Sarajevo, a Perpinyà... De les onze novel·les que he publicat, quatre passen a la ciutat de Tarragona. Una novel·la la pots posar on vulguis, però és evident que tu ets més autèntic quan et mous en un territori que coneixes bé. Els llocs literaris ho són perquè la gent hi col·loca allí literatura, no perquè els indrets siguin més o menys literaris per ells mateixos.

- Com va sorgir la idea del cadàver al Pont del Diable?

- L’aparició d’un mort al Pont del Diable neix d’una visió meva, d’una imatge personal. El Pont del Diable és un lloc on vaig a caminar i que conec bé de fa molts anys. Allí hi ha una mena de cabanetes obrades en un mur. Un dia hi passava i, de cop i volta, vaig pensar ‘mira, aquest és un lloc perfecte per amagar un mort’. A partir d’aquesta imatge ja ho tens tot, ja pots estirar del fil: qui troba el mort, qui és el mort...

 - Xala o pateix, escrivint?

- Jo xalo, xalo! No he patit mai escrivint, m’ho passo molt bé, entre altres coses perquè m’ho prenc amb molta llibertat. És un al·licient per mi no saber mai com es resoldrà la novel·la.

- Vol dir que desenvolupa la trama a mesura que va escrivint? No l’estructura prèviament?

- Jo començo amb una imatge, amb una idea, com aquesta del cadàver al Pont del Diable, i llavors vaig fent. Això és el més divertit de la creació. Quan escrius així et permets poder incorporar a la ficció qualsevol cosa que passi a la vida real; una protesta laboral, un desnonament, els atemptats de París, per exemple...

 - Per què agrada tant la novel·la negra?

- Jo ho estic descobrint ara. Estic descobrint que els lectors de novel·la negra són uns entusiastes. Que hi ha moltíssima gent que llegeix novel·la negra, que tenen un món propi, que es coneixen, que escriuen blocs i que d’una novetat en parlen de seguida perquè estan molt a l’aguait... La novel·la negra té un seguidor molt fidel, com també passa amb la novel·la històrica. Una novel·la negra té molta més repercussió que qualsevol altra novel·la.

- Després de ‘La mort sense ningú’, creu que hi haurà nous casos per al duet del sotsinspector Vidal i el caporal Veciana?

- Com a mínim n’hi haurà un altre segur, perquè ja el tinc pràcticament acabat.

Temas

  • TARRAGONA

Comentarios

Lea También