Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Josep Brunet, el nen heroi de 26 mesos que va salvar la seva mare d'un pou negre a la Secuita

En Josep estirà la faldilla de la Pepita per conduir-la fins al pou on havia caigut la mare

Joan Boronat

Whatsapp
76 anys separen la foto de la portada del ´Diario Español´ i l´actual de Josep Brunet, el nen que va salvar la mare de morir en un pou negre estirant la faldilla d´una veïna. Foto: pere ferré

76 anys separen la foto de la portada del ´Diario Español´ i l´actual de Josep Brunet, el nen que va salvar la mare de morir en un pou negre estirant la faldilla d´una veïna. Foto: pere ferré

«Els amics fan broma i em diuen el Nen Heroi», comenta amb bon humor Josep Brunet Coll. Aquell petit heroi de només 26 mesos ara té 78 anys, i va néixer en plena Guerra Civil. Ho va fer al número 19 del carrer Victòria del poble de la Secuita.

La gesta de l’infant Josep Brunet la va recollir en el seu moment la portada del llavors Diario Español de Tarragona, en la seva edició del 28 de febrer de 1940, amb fotografia inclosa, en què es donava compte del premi extraordinari de 500 pessetes que li concedia el Consejo Superior de Protección de Menores, «per haver salvat la seva mare d’una mort segura».

Setmanes abans, el mateix diari informava del fet ocorregut el 6 de gener d’aquell any. La mare del nen, Engràcia Coll, pels volts de les 15 h de la tarda va sortir a l’hort de la casa i va tenir la desgràcia de caure en un pou negre –en aquella època al poble no hi havia clavegueram– en cedir els taulons de la tapa. En aquell moment a casa només hi havia el seu fillet, Josep, atès que en ser la festivitat de Reis, el pare de família, també de nom Josep, era com de costum al Cafè jugant la partideta.

El petit, que tres dies després complia 26 mesos, jugava a la golfa i va sentir els crits desesperats d’auxili de la mare i va baixar a l’hort, retirà les fustes mig trencades de la boca del pou i digué a la mare: «puja, puja que ja he tret les fustes». L’Engràcia en veure que el nen corria perill de caure també a dins del pou li va contestar que anés a casa de la Pepita –la veïna del forn de pa– i li digués «la mare ha caigut al pou».

 

Estirant la faldilla de la veïna

A tot això, pel camí el nen va agafar un bastó llarg i anà de pressa cap al pou perquè sa mare s’hi aferrés, però ella insistí reiteradament en el fet que anés a avisar la veïna. Obedient, ell, en Josep, estirà de la faldilla de la Pepita per conduir-la fins al pou i poder així salvar la seva mare.

Avui, Josep Brunet Coll, enginyer industrial de la branca elèctrica, de fa anys jubilat, viu a Barcelona. Assegura que els seus pares «gairebé mai em van parlar d’aquell mal tràngol» i que en tenir set anys «tan sols la mare em mostrà els retalls del diari, que parlaven del succés», però amb tan curta edat «no li vaig fer gens de cas». Per raons òbvies, malgrat ser-ne el protagonista, Brunet no té consciència del que va passar, i la seva principal font d’informació afirma que «va ser la germana Roser, nou anys més gran que jo».

Paradoxalment ha estat la recent publicació del llibre Los 45 años de Diario Español, del periodista Francesc Basco, l’esperó per a Josep Brunet que l’ha animat a recuperar «la memòria d’aquella història oblidada durant quasi tota una vida». Per aquest motiu ha remogut hemeroteques i ha pogut recopilar aquella notícia que va ser publicada en diferents diaris de tot l’Estat.

El Diario Español, de Tarragona, en la seva edició del 9 de juliol de 1940 tornava a reproduir la fotografia del «simpático niño», posa al peu de la mateixa –Brunet diu que amb cara de mala llet– i la notícia de l’acte celebrat a la Secuita on van acudir, tal com es recull una instantània, el governador civil, els pares de la criatura, membres de la Junta Provincial de Protección de Menores, autoritats locals i eclesiàstiques; una autèntica festa en què va participar tot el veïnat. «Diuen que jo aquell dia estava malalt. Que em van portar al llit una capsa de bombons i una llibreta d’estalvis oberta a la Caixa, amb la quantitat de 500 pessetes de dipòsit», relata Josep Brunet.

Transcorreguts tants anys, l’artífex de l’heroïcitat no deixa de sorprendre’s de l’enrenou que va provocar la seva acció i del ressò que va tenir a la premsa nacional, amb el llenguatge propi de l’època. El premi, des de l’estament governamental envers Josep Brunet, va ser titllat «de homenaje nacional al desvelo y amor del niño a la madre», proposant-lo com «ejemplo a la infancia, sacado de la misma infancia».

A la Secuita ja no queden testimonis d’aquell succés que el 1940 va somoure el cor de la vila. «Només vaig al poble a l’enterrament d’algun conegut per bé que cada vegada en queden menys», diu en Brunet. Com a enginyer industrial ha tingut un llarg currículum professional, al capdavant de moltes empreses dedicades a la fabricació d’aparellatge elèctric, tant en empreses del país com multinacionals.

Ara assossegadament gaudeix del temps lliure, conrea l’amistat i frueix d’una bella i corprenedora història, per ell protagonitzada i alhora ignorada, de la qual la premsa ha possibilitat que pugui servar-la com un emotiu record.

Temas

  • COMARQUES

Comentarios

Lea También