Josep Maria Vergés: 'En trobar els gravats prehistòrics estava sorprès i escèptic'

Confessa que de petit ja volia ser arqueòleg. Fins i tot va demanar per anar a una excavació i li van dir que encara no tenia l’edat. Josep Maria Vergès (Alcover, 1969) és llicenciat en Geografia i Història per la Univertitat de Barcelona. El 1988, quan estudiava segon de carrera, Eudald Carbonell va anar a demanar voluntaris per muntar un equip de Prehistòria per treballar a la Universitat. «Qui estigui interessat, que pugi dalt el laboratori». I Vergès hi va anar, entrant a formar part de l’embrió del que avui és l’Institit Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

És capaç d’endinsar-se en una cavitat subterrània, ser comissari científic d’una exposició, participar en una recerca sobre una antiga central hidroelèctrica del seu poble i ensenyar els alumnes d’una escola com és la seva feina. Vostè és polifacètic?

Sí, m’agrada de fer de tot. Vaig en contra dels temps. Perquè ara es tendeix a la hiperespecialització. Jo vaig més com abans, quan la gent s’interessava per tot.

La Cova de la Font Major és una de les més llargues del món en aquest tipus de roca. Això i les troballes realitzades la converteixen en excepcional?

Sí. Com a cova en aquest tipus de roca ja era excepcional. I ara ho és en el concepte de l’art rupestre, en el paleolític.

El 14 d’octubre de l’any passat va començar una nova tanda d’excavacions. L’objectiu era buscar noves evidències de la presència humana prehistòrica?

Inicialment, la intenció era fer una sèrie de sondejos per valorar el potencial arqueològic de la cova. Volíem saber si quedaven dipòsits arqueològics per treballar. Era una primera presa de contacte.

En algun moment van pensar que podrien arribar a trobar restes de la presència humana de fa 15.000 anys?

Sí que esperàvem trobar restes d’ocupació del Paleolític Superior però no art rupestre. Si m’haguessin preguntat ‘diga’m una cova on no trobaríem mai art rupestre’ era dit aquesta. Perquè és una cova amb conglomerats de parets rocoses, on és molt difícil fer gravats. I és una cova que rep 60.000 visitants l’any. I si hagués hagut alguna cosa ja ho era vist algú, pensàvem.

Arriba el dimecres 30 d’octubre. S’enrecorda de com va anar?

Vam començar excavant uns nivells neolítics a la boca de cova. I després, cap a la una de la tarda, vaig entrar a la zona de la Sala del Llac, on s’estaven fent uns altres sondejos a nivell de l’Edat del Bronze.

Detalli el moment de la troballa...

Uns companys que treballaven a la Sala del Llac em van dir que havien vist sortir gent d’un forat vora on estaven treballant ells. Els van preguntar d’on venien i van dir que estaven fent la ruta de l’aventura i que per aquell forat donava a una galeria lateral més estreta. Jo ho desconeixia perquè era la primera vegada que venia a treballar aquí.

Per curiositat, vaig decidir anar a veure-ho. En el moment d’entrar ja vaig veure unes ratlles verticals al sostre, que estaven fetes per l’home i que tenien pinta de ser antigues. Vaig pensar que n’hi podien haver més. Vaig anar a la paret més propera i vaig posar la llum per si havia alguna cosa. I allí estava el cavall d’estil magdalenià.

Què li va passar pel cap?

Era una barreja de sorpresa i escepticisme. Perquè jo veia que era una figura evidentment d’estil Paleolític. Però per altra banda sabia que al nordest de la península no s’havia trobat res semblant. Vaig pensar que ens havia tocat la loteria.

Va fer alguna exclamació?

No. Sóc molt fred en aquest tipus de coses.

Va ser el moment més emocionant de la seva carrera professional?

El segon. El millor va ser l’any 1994 a Atapuerca quan l’equip de sondejos que coordinava vam descobrir les restes del Homo antecessor. Va ser un impacte a nivell mundial, que va canviar el paradigma sobre el primer poblament d’Europa.

Quina va ser la primera persona a qui li va explicar la troballa fora dels que estaven allí?

El primer va ser el responsable de la cova, el Jordi. Li vaig dir que havia trobat restes importants. I després vaig parlar amb el Ramon Viñas, que és el nostre especialista en art prehistòric.

I què li va dir?

Li vaig enviar una foto i em va dir que tenia molt bona pinta. Quan va pujar, vam començar a trobar figures per tot arreu i ja no havia cap dubte que eren autèntiques.

L’estat de conservació dels gravats és excepcional?

Sí. Els que no s’han vist afectats per l’acció humana estan conservats perfectament.

Són 100 gravats exactes?

Si contessis motiu a motiu n’hi haurà uns quants centenars. Perquè les figures d’animals les comptem com un gravat. Però després hi ha panells que estan formats per una composició abstracte de desenes de símbols, i que està comptat com un gravat.

Què significa la troballa a nivell d’investigació de l’evolució humana

Sobre el comportament simbòlic d’aquestes comunitats del paleolític ve a omplir un buit. Perquè fins ara coneixíem molt bé tot l’univers simbòlic del Paleolític Superior de la zona franco-cantàbrica, però molt poc la zona mediterrània.

Des del dia de la troballa fins ara, què han fet a la cavitat?

Estem fent documentació 3D. Ho fa un equip mixt format per tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat i de l’HIPES.

L’obertura del públic de la cova li ha causat danys?

Sí. Una part dels gravats han desaparegut degut al trànsit de persones, moltes abans que és museitzés la cova. En aquesta, abans de la museïtzació fa uns 25 anys, hi entrava molta gent. Bona part dels grafits que hi ha que són d’anys anteriors.

Hi ha perill de degradació?

Sí, bàsicament pel trànsit de persones. I després en una de les zones pel corrent d’aire que es genera a partir del pou del Palletes, que pot afectar la humitat de les parets i a la integritat. Precisament, fent aquest pou van descobrir la cova.

Des de la zona visitable de la cova fins a l’indret del descobriment, com és el recorregut?

Es va fent cada cop més estret. Acabes anant uns 70 metres acotxat a quatre potes i als últimes metres t’has d’arrossegar per entrar a la galeria per un petit forat.

No creieu que sigui visitable ‘in situ’ algun dia......

No. De forma massiva, no. És un perill. Les visites s’hauran de restringir a científics i a especialistes, a gent que les vulgui estudiar.

Hi ha perill que l’aigua inundi en algun moment la cavitat?

El perill sempre existeix. Tenim constància que en els darrers 15.000 anys hi han hagut grans inundacions, però l’aigua no ha arribat tan amunt.

És possible reconstruir l’indret en algun altre punt?

Sí. Perfectament possible. Són les dues opcions de cara a fer-lo visitable. La cova de la Font Major és enorme. Fins i tot la reconstrucció es podria fer a l’interior.

Es pot recrear en 3D?

Hi ha la possibilitat de fer visita en realitat virtual. Tota la documentació que estem fent ara, amb les darreres tecnologies en 3D, és perfectament possible fer un model 3D que permeti fer una visita com si estiguessis veient els originals.

Alguns han considerat l’indret com ‘Altamira catalana’....

Altamira és la cova més important, la Catedral del Cantàbric a nivell Paleolític. I la Font Major és la Catedral de la zona del Mediterrani.

Ha costat mantenir-ho en secret tants mesos?

Relativament. La gràcia ha estat no dir-ho a gaire gent. I la que ho havia de saber que no era de l’ofici, en alguns casos se’ls va dir que havíem trobat alguna cosa però no l’important que era.

Quantes persones coneixien el secret?

Una trentena.

Els aiguats d’unes setmanes abans van ajudar a deixar al descobert aquest santuari?

No.

Inicialment les excavacions havien d’acabar el 8 de novembre. Queda encara molta feina per fer en aquesta sala?

Sí. Queden mesos per fer la feina més immediata, la documentació del detall dels gravats, figura a figura i panell a panell, hi ha mesos de feina.