Más de Tarragona

"L'Ajuntament de Tarragona és la imatge de la decadència política"

Entrevista a Joan Reig, bateria dels Pets

Carlos Domènech Goñi

Whatsapp
Joan Reig i Soler és un independentista convençut. Viu a cavall de Constantí, poble on va néixer, i Tarragona. És presentador del programa Auditori de TAC 12 des de fa més de sis anys.

Joan Reig i Soler és un independentista convençut. Viu a cavall de Constantí, poble on va néixer, i Tarragona. És presentador del programa Auditori de TAC 12 des de fa més de sis anys.

Joan Reig i Soler va néixer a Constantí el 16 de març de 1963. És bateria d’Els Pets des del dia de la seva formació, la nit de Nadal de 1985, forma part de Tarraco Surfers i també de Refugi. A més, presenta Auditori a TAC 12. És independentista de soca-rel. Tot i no ser militant, és soci de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural.

– Joan Reig és obertament independentista.

– Independentista convençut.

– A les darreres eleccions autonòmiques formava part de les llistes de Junts pel Sí.

– Sí, tot i que no era el primer cop que formava part d’unes llistes electorals. Des de jove he format part del que anomenen l’esquerra independentista.

– Què significava formar part de Junts pel Sí?

– Era el primer cop en tota la història que persones de diferents ideologies i partits s’ajuntaven en favor de la independència. Era un moment molt especial. Quan m’ho van demanar vaig acceptar amb els ulls tancats

– Actualment és militant?

– No, ara només sóc soci de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural. No milito en cap partit ni sindicat.

– Deia que es va involucrar en la política de ben jove. Per què?

– Vaig arribar al món polític a través de la cultura. A mesura que m’endinsava en la literatura, la música i la poesia em vaig adonar que hi havia un país que m’estaven amagant. Volia lluitar per canviar-ho.

– Què li amagaven?

– No entenia per què a l’escola em feien estudiar l’Arcipreste de Hita i en canvi no llegíem res de Ramon Llull.

– Tornant al context actual. Com valora el govern de Puigdemont?

– Estic molt content. El president i el vicepresident formen un tàndem perfecte. El primer és el símbol i el segon és el mecànic. Aprovar els pressupostos no ha estat una tasca fàcil, i Oriol Junqueras ho ha aconseguit.

– Creia en les seves capacitats des del principi?

– He de reconèixer que em va doldre que Artur Mas s’hagués d’apartar. Era la condició de la CUP. I que això ho provoqui el partit minoritari!...

– Era partidari de Mas?

– Tot i no ser de la meva corda, me’l creia. Transmetia compromís.

– Com definiria l’actual situació política i social?

– És un moment únic i penso que irrepetible.

– Per què?

– El que abans passava en deu anys ara passa en un mes. En aquests moments la prioritat és la independència. L’alliberament nacional, pel context que estem vivint, va per sobre de les lluites socials.

– I els problemes de la gent?

– Mai s’han de deixar de banda. Però si no aconseguim la independència ara, no l’aconseguirem mai més.

– La CUP és un d’aquells partits que prioritza la lluita social tot i declarar-se independentista. És un enemic per vostè?

– No. Tinc grans amics cupaires i comparteixo moltes idees amb la CUP. Simplement penso que ara és el moment d’apostar-ho tot per la independència. És probable que en una Catalunya independent voti a la CUP en més d’unes eleccions. Ja veurem. El que està clar és que són necessaris i que anem en el mateix vaixell.

– Independència i Tarragona no lliguen gaire a la mateixa frase.

– Depèn de com es miri.

– Alguns creuen que és l’aldea gal·la espanyolista a Catalunya.

– Aquesta afirmació em sembla una mica simplista. Com valorem la gent de Tarragona? Els tarragonins també voten al Parlament.

– I a les municipals.

– És normal que en zones urbanes i periurbanes hi hagi menys independentisme. Hi viu molta gent que va arribar a Catalunya als seixanta.

– Aleshores, està d’acord quan es diu que Tarragona no és independentista?

– Cadascú té una manera d’interpretar-ho. També penso que molta gent que ara no és independentista, acabarà defensant-la.

– Què li fa pensar això?

– L’independentisme ja no es basa en l’essència del sentiment catalanista i la lluita per la llengua. Ara és Madrid qui juga amb el patriotisme i assegura que si marxés Catalunya seria com una amputació. S’han canviat els papers.

– Creu que arribarà la independència?

– Sóc molt optimista. Crec que arribarà molt aviat, espero que al setembre es faci el referèndum.

– I si no és així?

– Aleshores l’haurem de declarar de manera unilateral.

– Amb Els Pets deien allò de «jo vull ser rei». Li agradaria ser el rei català?

– (Riu) No crec en la monarquia. Sóc republicà de mena perquè no hi ha res més decadent que les monarquies. De fet, la monarquia espanyola és de les més decadents del món.

– Seguint amb Els Pets. També cantaven «quan passeu per l’autopista que va paral·lela al mar, si és de nit alceu la vista i veureu un cel roig i clar».

– Les indústries de la vall del Francolí no marxaran mai. La situació segueix igual, tot i que sí que és cert que fa anys era molt pitjor. Recordo anar al camp amb el meu pare i que t’agafessin ganes de vomitar de la pudor que feia.

– Divendres es va donar a conèixer el darrer estudi de l’aire de la plataforma Cel Net. Què falta per millorar?

– Falten controls continus i unió entre els municipis que rodegen les indústries.

– Per què no hi ha unió?

– Hi ha molts interessos creats amb la indústria. Hauríem de començar a mirar la problemàtica de manera més global.

– Es pot lluitar contra indústries tan potents?

– Les reivindicacions independentistes han demostrat que es poden canviar moltes coses. Les voluntats socials poden fer actuar.

– Constantí encara el fa patir?

– Sempre hi ha coses a millorar.

– Al seu municipi hi governen els socialistes. Què li sembla?

– L’Óscar Sánchez em sembla un bon alcalde. Crec que estarà al càrrec durant uns quants anys.

– I això li agrada?

– Bé, el model de poble que planteja no és el que a mi m’agradaria. Però treballa bé i sap prendre decisions. L’equip de govern és resolutiu. En política s’ha d’anar per feina.

– Per cert, se sent més constantinenc o tarragoní?

– Constantinenc, és el poble que m’ha vist créixer. Però també m’estimo Tarragona.

– Què li sembla el pacte de govern PSC-PP-Unió a l’Ajuntament de Tarragona?

– És la imatge de la decadència política. Són tres partits que al Parlament de Catalunya són minoritaris. De fet, un no té representació.

– I què pensa dels Jocs del Mediterrani?

– No sóc gaire esportista (riu).

– Però és partidari dels Jocs?

– Tot el que sigui donar a conèixer una ciutat i una cultura crec que és positiu. Però segons s’informa, el govern municipal està fent una mica el ridícul.

– Sembla que els Jocs es faran, però encara queden algunes coses enlaire: el Banc d’Espanya, la Tabacalera, el pàrquing Jaume I...

– Però en canvi falta un equipament per fer música en directe per a un públic d’unes mil persones.

– Què faria amb tots aquests edificis?

– Equipaments, però no conec quines són les urgències dels ciutadans tarragonins.

– I les urgències dels ciutadans constantinencs, quines són?

– Si fos alcalde, el primer que faria seria crear un coixí social perquè ningú quedés despenjat econòmicament parlant.

– I el segon?

– Imagino que arreglar l’església. S’està caient a terra, forma part del nostre patrimoni i és bastant estrany fer els enterraments al pavelló municipal.

– Constantí és un municipi actiu?

– Sí, crec que la societat civil fa moltes coses, tot i que penso que a vegades depenem massa dels ajuntaments quan volem organitzar actes.

– Què és el que més gaudeix del seu poble?

– Gaudeixo estar vivint a Constantí, amb la meva família i els meus amics a prop. La vida m’ha portat lluny de casa moltes vegades, i cal valorar el poble que m’ha vist créixer.

– Hi ha sentiment constantinenc?

– Els que vivim al poble des de sempre el tenim, els que arriben nous evidentment encara no. Però estaria bé que els nouvinguts s’interessessin per la cultura del poble i la seva història.

– No tothom coneix la història del lloc on viu.

– Això ha de canviar. En els darrers mesos he estat investigant algunes coses sobre Constantí i m’he adonat que amaga una història brutal.

– L’enorgulleix?

– Molt. A Constantí s’hi va ensorrar un gran castell, hi va passar la processó del Braç de Santa Tecla...

– També hi van néixer Els Pets.

– Sí, la nit de Nadal del 1985.

– Ha canviat el panorama musical des del naixement d’Els Pets fins avui?

– Ha canviat pel que fa a oferta musical. Ara és molt més gran.

– Com sona el Camp de Tarragona?

– És molt eclèctic, igual que la societat. Tarragona és la segona àrea metropolitana de Catalunya i això es nota en aquestes coses.

– Molts dels grups emergents passen pel seu programa de TAC 12.

– Sí, gràcies a l’Auditori he pogut conèixer moltes formacions del Camp.

– Quan diu que ha canviat el panorama, es refereix al fet que és més fàcil créixer per als grups?

– No, parlava des del punt de vista de l’aficionat. Abans t’havies d’esperar que arribessin les festes majors per poder escoltar concerts en directe.

– I ara?

– Ara tens quatre concerts de qualitat cada cap de setmana. La Tarraco Arena Plaça està portant grans grups i la Sala Zero, per exemple, té una programació d’alta qualitat.

– I la Capsa de Música?

– És un tema més complicat i delicat.

– I després estan els festivals. Al Camp de Tarragona el que més ha crescut ha estat el PintorRock.

– És lloable tota la feina que han fet, i de manera autogestionada. El creixement en sis anys ha estat espectacular. I a més amb un gènere musical, el punk-rock, que no apareix als mitjans de comunicació.

– Però tant Reus com Tarragona l’han deixat perdre.

– Al Morell l’han rebut amb els braços oberts. A vegades a les ciutats no els interessa aquests tipus de festivals, perquè genera problemes amb els veïns. En canvi al poble li dónes vida.

– A Tarragona també ha desaparegut el Festival d’Estiu, que portava grans noms.

– Estem perdent pistonada vers Reus. Aquí no acabem de triar el model correcte, cap a on volem anar... Crec que falta definir els plans per als propers anys.

– Què proposa?

– S’hauria de mirar si ens centrem en una sola aposta però molt potent o si en canvi anem tocant diferents tecles.

– I per facilitar el creixement dels grups locals, què cal fer?

– La societat ha de començar a entendre que per escoltar música s’ha de pagar.

– Per què no existeix aquesta consciència?

– El rock català es va aprofitar de les festes populars. Els ajuntaments portaven música gratuïta, i la gent es va acostumar. Vam crear un monstre.

– I serà difícil dominar-lo.

– Molt. Ara tot el que no és de franc no interessa. Tanta música gratuïta ha provocat que no valorem la música.

– A banda de músic de rock, també es vesteix d’armat per Setmana Santa. És compatible?

– I tant. Si t’agrada la cultura popular, perquè no pots sortir per Setmana Santa? La religió és un fet cultural més.

– És catòlic?

– M’he criat en un entorn de cultura cristiana i també de filosofia. Ho he mamat des de petit.

– I creient?

– No cal ser creient per sortir a la Setmana Santa. Molts companys meus s’ho prenen únicament com una manifestació cultural.

– Què el fascina?

– El ritme dels timbals, els peus arrossegant-se, les passes lentes... Tot això m’hipnotitza.

Temas

  • TARRAGONA

Comentarios

Lea También