Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L'Arboç recupera dos timbals militars de la Guerra del Francès

Les peces són de l'Associació del Ball de Diables i fins fa només una dècada havia acompanyat l´entitat en les seves sortides. Però ja estaven molt afectats pel pas del temps

Redacció

Whatsapp
Els treballs de restauració han evitat que les peces poguessin desaparèixer per sempre. Foto: DT

Els treballs de restauració han evitat que les peces poguessin desaparèixer per sempre. Foto: DT

L’ús continuat dels timbals fins fa només uns 10 anys havia provocat que el seu estat arribés a ser força delicat i estiguessin en perill. Les peces presentaven restes de brutícia i pols i es podien observar zones amb la policromia desgastada, bruta o despresa. A més, els insectes xilòfags n’han debilitat l’estructura de fusta.

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura de la Generalitat, ha restaurat i ja retornat els dos timbals de fusta policromada que durant més d’un segle han acompanyat el Ball de Diables de l’Arboç.

Mínim de 150 anys

Són dos tabals de fusta, de tipus militar, dels quals es desconeix quan van ser realitzats, però que la tradició oral sempre els ha considerat de la Guerra del Francès. En tot cas, tenen un mínim de 150 anys, atès que les caixes de metall ja eren usuals al darrer terç del segle XIX. A més, el mecanisme de la bordonera és força típic de les peces anteriors a 1900.

Un detall que també fa pensar en el seu origen militar és que en dos dels quatre cèrcols originals, avui conservats a part, ja que els tabals es van seguir usant fins fa pocs anys, hi ha gravats els números 4 i 7, fet que porta a pensar en número de regiment i de destacament.

L’Associació del Ball de Diables de l’Arboç havia destacat com el temps havia afectat aquestes peces històriques i amb una càrrega simbòlica, ja que recorden un moment com va ser la Guerra del Francès, quan la localitat va ser destruïda. Els timbals s’utilitzen per personificar i donar visibilitat a un element festiu que encarna el maligne.

La restauració ha permès constatar que els timbals tenen una proporció que s’adiu als timbals militars dels segles XVIII i XIX. El cos realitzat enterament en fusta, i la seva robustesa, fan pensar en una possible datació al tombant de 1800.

Però les peces estaven molt malament. Les pells tenien brutícia i estaven resseques. Tan sols un dels timbals conservava el bordó, tot i que, molt probablement, de la mateixa manera que les pells i les cordes, tots aquests elements s’haurien substituït i reemplaçat diverses vegades al llarg de la llarga història d’ús de l’instrument.

 

Desinsectació

El Departament de Cultura de la Generalitat s’ha fet càrrec del 40% del finançament de la restauració. Les peces s’han sotmès a un procés de desinsectació per anòxia durant dues setmanes i s’ha aplicat un producte preventiu antixilòfags. També s’han desmuntat totalment les peces i s’han netejat tots els elements per separat.

Les zones despreses, separades o deformades s’han tornat a unir, i s’han reforçat estructuralment. En zones on s’havia perdut la policromia s’ha dut a terme un retoc cromàtic amb aquarel·la i, pintura acrílica. Els elements de pell s’han netejat i nodrit i els elements metàl·lics s’han netejat mecànicament i s’han inhibit.

Els timbals s’han tornat a encordar, seguint el mateix model de tècnica amb què havien vingut, recol·locant els cèrcols antics.

Temas

  • COMARQUES

Comentarios

Lea También