L'Arquebisbat de Tarragona exhuma les restes d'un bisbe del segle VII

L'Arquebisbat de Tarragona espera expectant el resultat d'una exhumació que ha dut a terme sense fer gens de soroll. El Museu Bíblic Tarraconense, juntament amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, vol analitzar les restes de sant Cebrià, un bisbe de Tàrraco de finals del segle VII, que es conserven dins d'una petita urna funerària medieval, discretament ubicada darrere l'altar de la catedral de Tarragona. A l'interior s'hi trobaven restes òssies de, com a mínim, tres individus més. Possiblement es tractarien de membres de la clerecia. Però les restes del bisbe són la prioritat i un petit fragment del còccix se sotmet a la prova del carboni-14. La intervenció, autoritzada per l'Església, persegueix el doble objectiu de datar els ossos -només serà possible si conserven col·lagen- i aconseguir un nou indici per avalar la teoria que al segle VI es va erigir una primitiva catedral visigòtica darrere l'absis de l'actual catedral, hipòtesi a dia d'avui encara no confirmada. "Qualsevol element tardo-romà o visigòtic ens el mirem amb lupa", explica el director del museu, l'arqueòleg Andreu Muñoz, en una entrevista a l'ACN.

Si bé sant Cebrià no va ser una personalitat de màxim renom, les seves restes són ara mateix una pista crucial per a la investigació ja que són les úniques conservades d'un bisbe conegut d'aquella època. "És l'únic bisbe de l'època tardo-romana i visigòtica del qual conservem les restes, tret de sant Fructuós", reafirma Muñoz. "Hem de resseguir les pistes o pocs indicis arqueològics que ens apareixen nous, o revisar els antics i tornar a excavar; estem molt atents a tot això per poder concretar la hipòtesi que va existir la catedral visigòtica en aquest espai", afegeix el director del museu.

En aquesta ocasió, la pista que cridava l'atenció és l'epitafi inscrit a l'urna. S'hi pot llegir que hi està enterrat 'Ciprianus', bisbe documentat a finals del segle VII -va participar en dos concilis de Toledo- i que va morir a les VIII calendes de maig -però no en concreta l'any. L'urna és molt posterior, del XV, quan un prelat va ordenar que es dignifiqués la tomba, però el text presenta formulismes d'època antiga, la qual cosa fa pensar que s'hauria copiat literalment de la inscripció de la làpida visigoda original i que, per tant, les restes -o part d'elles- sempre van romandre a la catedral.