L’Escola de Grallers de la Colla Joves dels Xiques de Valls celebra el 40è aniversari

L’Escola de Grallers de la Colla Joves Xiquets de Valls celebra 40 anys. Va començar a caminar l’any 1979, amb el suport incondicional de l’Escola de Grallers de Sitges.

El primer instrument que van fer servir van ser quatre dolçaines i dos tabals. Alguns excomponents de l’escola recorden que havien de tapar un dels forats de la dolçaina amb un tap de fusta, ja que les dolçaines tenen un forat més que les gralles.

Pel que fa a les peces musicals, les dues primeres que van aprendre a tocar van ser un fragment de la sardana ‘La tossa bonica’ i El ‘Gener’. Amb aquestes cançons els grallers i timbalers van fer una exhibició a la Casa de Cultura de Valls per acabar de convèncer la colla de la idoneïtat de posar en marxa l’Escola de Grallers de la Colla Joves Xiquets de Valls.

L’any següent, el 1980, van actuar a Òdena i a les Borges Blanques, abans d’estrenar-se a la plaça del Blat per Sant Joan. El fundador i el primer cap de grallers va ser Miquel Rus.
El seu fill també vinculat amb l’escola afirma que «jo sempre ho he viscut, el meu pare em va enredar però l’experiència va ser molt enriquidora».

Entre les curiositats d’aquests inicis, tots els membres de l’escola rebien, més enllà de l’aprenentatge dels instruments: gralla o timbal, classes de solfeig i alguns, fins i tot, de piano.
«Vam donar aquest impuls a l’escola de música i va anar molt bé» comenta Rus.

Un cop engegada l’Escola de Grallers de la Colla Joves Xiquets de Valls, els seus components van ensenyar a tocar la gralla i el timbal a altres persones.

L’Arcadi Montserrat va ser durant uns anys cap de grallers de la colla i explica que «hem estat una colla molt activa, no només acompanyant musicalment els nostres castells, sinó també amb les diferents entitats i associacions de la ciutat». Des de llavors, desenes de grallers i timbalers han acompanyat les construccions vermelles amb les seves notes.

«Abans fèiem sortides per diferents pobles, ja que hi havia pocs grallers que fessin música», puntualitza Montserrat.