L’Església catòlica immatricula 129 béns de l’Alt Camp i Conca

Sabien que fins el 1998, moltes esglésies no tenien propietari registrat? Una llei de José María Aznar ho va fer possible. Això va permetre que, per exemple, l’emblemàtica església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls passés a mans de la parròquia del mateix nom o les dues de l’Espluga de Francolí ho fessin a l’Arquebisbat de Tarragona. Ja el 1946, la Llei Hipotecària de Francisco Franco va permetre fer el mateix amb tots els béns –excepte els temples de culte, perquè es consideraven béns de domini públic–, només amb un autocertificat de la pròpia Església catòlica dient que allò era seu, sense aportar cap títol de propietat reconegut. D’aquesta manera, l’Església es va apropiar de cementiris, cases rectorals, horts, cases i terrenys.

La Generalitat de Catalunya ha publicat un llistat de tots els béns immatriculats que l’Església catòlica s’ha apropiat en els darrers 69 anys. A nivell de Catalunya són 3.722, dels quals 50 corresponen a l’Alt Camp i 79 a la Conca de Barberà –al llistat oficial figuren 80, però ens els darrers mesos una església ha passat a mans municipals–.

Immatricular significa inscriure un bé immoble per primera vegada i incorporar-lo al Registre de la Propietat. Primer amb la llei de Franco i després amb la modificació d’Aznar, alguns experts calculen l’Església es va apropiar a Espanya d’unes 100.000 propietats des de 1939 fins a 2015. Segons el Govern Central, només de 1998 a 2015 van ser 34.984. Però fins ara s’ha negat a donar les xifres completes –des de 1946- , tot i haver un mandat del Congreso de los Diputados.

El cens

El Departament de Justícia va crear el passat mes de juliol, dins del Centre de Mediació de Catalunya, l’Oficina de Mediació sobre Immatriculacions. «La Generalitat va ser la primera institució en donar un llistat complert de béns», recalca al Diari el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, Xavier Bernadí. Afegeix que «algunes administracions han donat dades parcials, com ara Navarra, que primer ho va fer el govern i després del Parlament». Les facilitades per la Generalitat són definitives i no s’espera que hagin variacions.

L’estudi sobre la immatriculació de béns lliurat al Parlament de Catalunya consta de 136 pàgines. En el mateix s’indica que a totes les comarques hi ha alguna immatriculació, i consten immatriculacions al 63 % dels municipis catalans. La província de Lleida n’ha registrat el 58 %, seguida de Barcelona (19 %), Girona (13 %) i Tarragona (10 %). Dels 3.722 títols de propietat, 1.349 són temples, 173 ermites, 135 cementiris, 111 capelles, 64 conjunts eclesiàstics, 18 santuaris, 201 rectories, 17 garatges, quatre palaus i 1.518 terrenys, entre altres.

Xavier Bernadí assegura que en els darrers mesos «hem tingut diverses reunions amb l’Església, tant en el moment previ a l’elaboració de l’estudi com posteriorment. I esperem seguir tenint-les». Des del mes de juliol, quan es va obrir l’oficina, han rebut diverses trucades d’Ajuntaments i d’alguns particulars, tant per informar-se com per assessorar-se. »Nosaltres confiem en què s’arribaran a acords».

Emparada per la llei

El director general reconeix que «jurídicament, es tracta d’un sistema molt complex. Hi ha associacions a Catalunya i a fora que veu la legitimitat d’aquestes immatriculacions». El que està clar, reconeix Bernadí, és que l’Església catòlica ha actuat sempre emparada en la llei.

D’aquestes immatriculacions, algunes són de llocs de culte, altres d’edificis com rectories i també hi ha terrenys, molts dels quals rústics. «Això fa que el debat es planteja a diferents nivells. Hi pot haver conflictes entre Església i particulars en terrenys rústics o petites edificacions, com ara capelles en un mas». Afegeix que «una problemàtica diferent i més complexa és quan la persona afectada és una Administració pública». Això pot passar en el cas de camins, vials, boscos, etc. «I una darrera discussió més filosòfica i política és si els llocs de culte, com una església, haurien de ser béns de domini públic», precisament tal com considerava Franco. »la majoria de centres de culte es van immatricular a partir de 1998 de forma indiscriminada».

Processos judicials

Abans de confeccionar-se la llista ja havia en marxa diversos processos judicials sobre la propietat d’alguns béns. Els cassos van arribar al Tribunal Supremo i fins el tot al Tribunal Europeo de Derechos Humanos. El director general diu que cada cas és únic i que es poden arribar a solucions diferents, «una cosa és la titularitat i l’altra, el manteniment o la gestió»,

Precisament, aquest darrer tribunal va condemnar Espanya a pagar una multa de 615.l000 euros per privilegiar l’Església catòlica a l’hora de registrar immobles. En aquest cas es tractava d’haver inscrit uns terrenys que eren propietat d’una empresa de Palència. Aquesta va comprar el 1978 una finca de regadiu a la que hi havia uns béns religiosos, una església, una sagristia i una sala capitular, que van formar part d’un antic monestir de l’orde premostratense, venuts al segle XIX després de la desamortització. El 1994, el Bisbat de Palència els va inscriure com a propis en el registre, el que va provocar l’inici del litigi.