Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La Cucafera brilla el dia de la seva baixada

Centenars de persones es van aplegar a les escales de la Catedral per veure baixar la bèstia. Princesa i cavaller van protagonitzar la representació de la llegenda a la pl. de les Cols

Carlos Domènech Goñi

Whatsapp
El cavaller i la princesa van ser els protagonistes de la representació de la llegenda, que es va fer al peu de les escales.

El cavaller i la princesa van ser els protagonistes de la representació de la llegenda, que es va fer al peu de les escales.

Un ritme entre solemne i bèl·lic acompanyava la Cucafera durant la seva baixada per les escales de la Catedral. A sobre, la princesa, amb un rostre que barrejava innocència i il·lusió, esperava l’arribada a la plaça de les Cols. Uns graons més avall del pas de la bèstia caminava amb pas ferm el cavaller. Mentre estirava de la corda, la Cucafera baixava totes i cadascuna de les escales que separen el temple de la plaça.

Eren dos quarts de deu de la nit i el que s’estava començant a gestar era la quarta Baixada de la Cucafera, que aquest any compleix un quart de segle. Un cop varen arribar a baix, la Laura del Peso (que feia el paper de princesa) va baixar de la bèstia. L’esperava el Marcel Mislata, que es reencarnava en el cavaller per aquesta nit tan especial. Després d’agenollar-se, li va fer un petó a la mà que va aixecar els aplaudiments dels assistents.

La Laura, després del petó, va dirigir-se a la boca de la Cucafera i li va treure la cinta amb la bandera de la ciutat que hi duia lligada. Seguidament, tots dos van enfilar-se a una de les fonts de la plaça. El cavaller, de genolls, va esperar que la princesa recités el poema. Aquest animava els tarragonins a començar la gresca: la Cucafera ja estava domada.

Així que va acabar el poema, l’Amparito Roca va començar a sonar de la mà de la Xaranga Tocabemolls. Escales i plaça van esclatar d’alegria. Aplaudiments, rialles i una única protagonista: la Cucafera. Era la reina del moment. Els esforços dels portants per fer-la ballar van donar els seus fruits, i la plaça de les Cols se li va quedar petita. Quan l’Amparito va arribar a la seva fi, la força dels portants va aixecar la bèstia i, al seu torn, els aplaudiments del públic.

El Paquito Chocolatero va donar pas a un dels moments més especials: el toc de l’Aniversari Feliç. Tota la plaça li desitjà un feliç aniversari a la bèstia, que fins i tot va rebre un pastís. La festa va continuar fins a altes hores de la matinada, amb la festa que s’organitzà arran del 25è aniversari. La CucaFesta va tenir lloc a la plaça dels Carros, amb discjòqueis, servei de bar i pizzes.

Temas

  • TARRAGONA

Comentarios

Lea También