La Generalitat ha rebutjat 6 dels 13 projectes de parcs eòlics a la Conca

Després de deu anys de moratòria, el passat mes de novembre es va aixecar el veto de presentar nous projectes de parcs eòlics. Això ha suposat que hagin entrat en aquests nou mesos tretze iniciatives que afecten municipis de la Conca de Barberà, alguns de forma exclusiva i d’altres compartits amb termes de pobles veïns d’altres comarques, com l’Urgell o l’Anoia. Però no tots han passat el primer garbell, que és la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat. Sis ja han estat rebutjats perquè l’emplaçament no era viable. Cinc més continuen amb el seu tràmit administratiu i dos més estan pendents de valoració per part de l’esmentada ponència.

A aquests projectes cal sumar els tres que està tramitant –degut a la seva potència– el Govern central i que suposarien la instal·lació de 18 nous generadors.

Aquestes iniciatives arriben en mig de polèmica al territori. Cal recordar que el Consell Comarcal de la Conca de Barberà va aprovar una moció conjunta en relació a la instal·lació de parcs. Demanava que fossin «les administracions locals les que tinguin plena sobirania i siguin decisòries en el seu entorn natural i en la voluntat d’acollir les instal·lacions».

També sol·licitava que s’elabori una planificació territorial de la implementació d’energies renovables a Catalunya. «Creiem que a la comarca ja paguem amb escreix», sentenciava.

«A Catalunya, l’autorització per energies renovables ha estat aturada una dècada. No es permetia que els promotors fessin propostes», recorda al Diari el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles. I amb la publicació del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, s’obria de nou la veda perquè les empreses presentessin els seus projectes. Amb aquest pas de la Generalitat «es canvien les regles de joc i a partir d’aquest moment comencen a entrar projectes», comenta el representant de la Generalitat.

El Decret llei establia uns criteris generals per a la implantació de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques. S’han de situar en emplaçaments compatibles amb el planejament territorial i urbanístic que reuneixin les condicions idònies des del punt de vista tècnic, econòmic, energètic, ambiental, urbanístic i paisatgístic, i a les zones que reuneixin els requisits següents. No poden tenir una afectació significativa sobre l’entorn d’influència, sobre el patrimoni natural, la biodiversitat i sobre el patrimoni cultural.

Els nous parcs s’haurien d’adequar a les directrius i els objectius d’ordenació territorial i de paisatge, i minimitzar l’impacte territorial generat per nous accessos a les instal·lacions o per la modificació dels existents.

El caràcter agrícola o forestal del terreny no constitueix, per si mateix, un obstacle per a la seva implantació, sempre que es respectin els criteris de l’apartat anterior. Les línies elèctriques d’evacuació han de disposar de suports no perillosos per a l’avifauna i de cables de terra dotats de salvaocells.

Abans de l’estat d’alarma

Només en els primers quatre mesos d’entrada en vigor del Decret Llei –fins abans del decret d’estat d’alarma– van entrar en el registre de la Generalitat nou projectes que afecten municipis de la Conca de Barberà –alguns compartits amb altres pobles de comarques veïnes–. Tots ells ja han passat per la Ponència d’Energies Renovables. És el primer garbell que té l’Administració autonòmica. Els que són rebutjats vol dir que no poden seguir endavant. Els que la passen hauran de seguir el tràmit administratiu corresponent, «i no vol dir que tots s’implantin», recalca Miralles.

Després de l’aixecament del confinament s’han presentat quatre iniciatives més. En total han estat tretze, de les quals sis han estat rebutjades per aquesta ponència. Segueixen tenint possibilitat d’implantar-se els parcs eòlics de Trilla, Serè, Ondara, Portella i Plans d’Almenara. Queden dos que encara no han passat per la ponència, que són Tossal Rodó i Conca de Barberà V.

Un dels projectes que ha saltat és la central eòlica Serra de les Guixeres, que la multinacional portuguesa EDP volia instal·lar al coll de Lilla, al terme municipal de Montblanc. La instal·lació, amb 2 aerogeneradors de fins a 156 metres d’altura i 10 MW en total, afectaria significativament elements de patrimoni natural d’elevat valor i un connector ecològic, sense que l’empresa hagi previst mesures de minimització en el cas de la línia d’alta tensió. A més, la presència de molins impactaria negativament sobre l’actual paisatge, no és compatible amb els usos del sòl de protecció especial del Pla Territorial i tampoc amb el plantejament urbanístic de Montblanc.

A la Ponència sobre Energies Renovables està la Generalitat i també els Ajuntaments. «Si es detecten elements que fan inviables no té sentit que se segueixin els tràmits. I el projecte és rebutjat», diu el director general, qui afegeix que «d’aquesta forma eviten també que el territori s’alarmi per projectes que no arribaran a bon terme».

Dels projectes que han passat el primer garbell «molts cauran també, no tindran l’autorització», recorda el director general de Polítiques Ambientals i medi Ambient. El següent obstacle que han de superar és l’avaluació ambiental, un tràmit que també depèn de la mateixa ponència, on s’analitza la viabilitat de l’emplaçament i també l’impacte sobre el territori, tant des del punt de vista arqueològic o faunístic, per exemple. Fins ara, cap de les iniciatives que continuen han arribat a aquest punt.

El següent pas és la tramitació urbanística. I si tot quadra, serà finalment la direcció general d’Energia, depenent del Departament d’Empresa i Ocupació, qui atorgarà el permís corresponent.

Una de les preocupacions que té el territori és la gran acumulació de parcs eòlics que hi ha a les muntanyes de la comarca. Ferran Miralles recalca que es té molt en compte «l’efecte acumulatiu» i ho clarifica: «A mesura que hagi projectes que es vagin concretant, l’impacte acumulatiu tindrà més importància». Per això, els projectes que arribin primer i compleixin els paràmetres tenen més possibilitats que els que vinguin després.

Alguns, pendents de Madrid

A la demarcació de Tarragona hi ha cinc projectes la tramitació i aprovació dels quals depenen del Govern central. Es tracta de parc eòlics amb una capacitat de generació d’energia superior als 50 MW. Dos estan al terme de Tivissa –un amb 72 MW i 10 aerogeneradors i l’altre 108 MW i 15 aerogeneradors–. Els altres tres afecten la Conca de Barberà. Un és el parc eòlic els Plans, amb 66 MW i 11 aerogeneradors (7a les Piles, i 2 a Conesa i Santa Coloma de Queralt).

L’altre és el de Ferriols, amb 72 MW i 12 aerogeneradors (3 a Pontils, 2 a Santa Coloma de Queralt i 7 a Bellprat). I finalment hi ha el de Suró, de 72 MW i 12 aerogeneradors (2 a Llorac, Montoliu de Segarra i Ribera d’Ondara i 6 a Talavera).

Tot i que la tramitació correspon al Govern central, pot consultar a la Generalitat o als Ajuntaments.