Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

La Mascletada

No trobeu res a faltar el cap de setmana? Per primer cop en deu anys, no hi ha Tallers Oberts

Jordi Vinyoles/El Feriante

Whatsapp
Per primer cop en deu anys, no hi ha Tallers Oberts.  Foto: Lluís Milián

Per primer cop en deu anys, no hi ha Tallers Oberts. Foto: Lluís Milián

Aquests dies, balcons del nucli antic s’omplen d’orelles amb la frase ‘farts del soroll’, altres d’estelades, de colles castelleres i/o altres entitats de la ciutat. Fins i tot avui dimecres el carrer Major s’ha llevat amb una reivindicativa en clau 11 de Setembre.

En el meu cas, tinc tres balcons: dos mirant a la Catedral i un al carrer Major. En anys anteriors sempre he penjat lones variades: de la Industria de la Goma, Cap de Colla, Circ de la Cultura, Radio Ciutat de Tarragona... i crec que les darreres van ser unes banderoles de l’Àliga.

Aquest 2016 he estat pensatiu sobre què posar, i al final res. Igual de pensatiu em trobo davant les declaracions que llegeixo del veïnat en relació amb la plataforma del soroll. Internament penso que m’hauria de mullar i dir la meva opinió. Més d’un deu pensar que no estic d’acord amb aquesta plataforma de nova creació: clar, treballa a la Batcova i no li interessa formar-ne part (doncs des del maig he deixat de ser proveïdor d’aquesta sala, lector). Però el mateix que se les dóna per llest i ho sap tot, si li dic que estic a favor dirà que és perquè vaig acabar malament amb la sala i ara vull el seu tancament.

Una pregunta en veu alta i d’ignorant perquè jo no sóc de la ‘cate’ de la tota la vida: com era la Part Alta fa 20, 30 o 40 anys enrere? Hi havia turistes com ara? Bars com ara? Hi havia més població? Més trànsit de vehicles? Quins eren els punts de millora? El Cau farà 25 cinc anys el proper 2017.

Jo tinc la consciència de conèixer la Part Alta quan vaig començar a treballar de cambrer al Cafè Poetes. Sí, vaig ser el darrer cambrer d’aquest establiment d’oci nocturn, que va estar operatiu més de 25 anys oferint una alternativa totes les nits. El Quim i Toni ja em deien que en alguna ocasió algun veí havia llençat algun cubell d’aigua. Però ho contaven de forma anecdòtica i no pas com un ritual. L’aigua era salada, crec, llavors. El mateix moment històric que es permetia jugar a pilota a les places en general de qualsevol indret i no hi havia retolació indicant la prohibició com podem veure actualment.

Ningú no troba a faltar res?

Més: ningú no troba a faltar res, aquest darrer cap de setmana, per cert? Vinga, penseu una mica... Durant els darrers anys sempre hi ha hagut el mateix fet noticiable, entre presentacions de begudes i barrets... Tic tac, tic tac... Doncs aquest és el primer cop, després de deu anys, que no hi ha Tallers Oberts. El Jordi Llort crec que és dels pocs que s’ha fet ressò a través del Facebook d’aquest esdeveniment que organitzem l’associació Tallers 03. Just l’altre dia la Teresa, de la Geladeria de la pl. del Rei, em comentava que aquest cap de setmana havia estat molt fluix. Potser és per la manca del contingut que programaven més de seixanta artistes.

No sé què és el silenci en un entorn urbà i quan vaig a un espai natural no duro més d’un dia. Això sí, tinc la capacitat d’adormir-me en qualsevol lloc (abans d’enlairar-se un avió, dins un espectacle, al bus Plana abans que passi pel pont del Francolí...). No m’agraden la calma i desconnexió. Això sí, en tancar la sala, recollíem sense música de fons. Clar, com a proveïdor, què feia per reduir el xivarri potencial que podrien generar els clients fins a les 6.45 h a l’estiu o a l’hivern fins les 6 h? Invitar a aigua a qui anava més tocat del compte, negar el servei de més xupitos de Jaggermaster, no permetre l’ús de flyers als WC, tenir personal de seguretat que val un imperi (sobretot en paciència) i personal de barra sa que no beu durant el servei i destaca per la simpatia i la proximitat. I sobretot, tractar a tothom igual i parlar amb ells (cara a cara, sense intermediaris).

A això suma-li que, en tancar, poses una sintonia en versió bucle, opció anglesa inclosa per al públic Erasmus, dient: respecta el descans dels veïns, no beguis al carrer i si beus no condueixis. I a l’hora que sentien aquesta melodia, hi havia damunt les barres més de 400 unitats de dolços (no salat, sempre dolç) del Fleca Flaqué... Es vivia una situació similar a l’anunci de Coca Cola Light, quan les secretàries esperaven l’obrer #fucker... Doncs ja era una tradició: durant més de 6 mesos, divendres i dissabte esperar el moment ‘fleca’. Aquest cúmul de miniaccions eren dirigides perquè el públic sortís de l’establiment amb la boca plena, i eren un gest d’agraïment per passar la nit amb nosaltres, però alhora dient ‘cap a casa tip i en silenci’.

Això sí, em va quedar ‘pendent’ posar uns semàfors a l’exterior, com en escoles, que quan es posa vermell és perquè hem superat els decibels sostenibles. I els companys de seguretat haurien de generar el típic soroll que s’assembla a un sifó: sjhihihishis.

Una ‘silenci city’?

Tenint en compte que no hi ha performances aquest setembre per part de l’artisteo, proposo generar un happening, però necessitem la complicitat de tots i totes. Una setmana de silenci absolut a la Part Alta. Amb 0 soroll. Com fan algunes ciutats amb la setmana sense vehicles. És més, hi ha un format musical que és diu «silenci disco», l’Oriol sempre m’ha burxat perquè l’organitzi, però no he trobat mai els diners per fer-ho. En què consisteix? Doncs ens fa en un espai públic: reparteixes uns cascos i l’usuari pot escollir més d’un canal musical. I llestos: a ballar... Això sí: si et treus els cascos, no hi ha altaveus alternatius. Tot és silenci.

Així doncs, podríem fer una ‘silenci city’. Sí. És molt difícil. Fem-ho tan sols un dia. No campanes. No pujades i baixades de persianes. No plors de canalla... Mentrestant, a carrers de ciutats guarneixen carrers (com a Sants i Gràcia), altres fan catifes de Corpus, sopars a la fresca... Nosaltres podem ser diferents: atraure milers de persones per ser una ciutat silenciosa durant una estona. M’agradaria visualitzar una ciutat en silenci per tenir empatia i saber si és el que vull. Sempre he crescut amb soroll.

Temas

  • TARRAGONA

Comentarios

Lea También