La Roser de Recop.: records, ens retrobarem

Parlar amb ella era un brindis a la vida i al positivisme. Seria just instaurar algún tipus de reconeixement o premi a la seva tasca

ENRIC CASANOVAS

Whatsapp
Roser Galceran ens va deixar el passat 20 d’octubre.  FOTO: CEDIDA

Roser Galceran ens va deixar el passat 20 d’octubre. FOTO: CEDIDA

Tots dèiem la Roser de Recop. I és que la Roser Galceran era i és l’anima viva d’una empresa del Camp de Tarragona amb rellevant prestigi en restauració de patrimoni. La Seu Vella de Lleida, El Monestir de Vallbona de les Monges, Escala Dei, La Casa Batlló, el Cementiri dels Jans, i tantíssims altres edificis patrimonials s’han rendit durant dècades a les seves mans restauradores i a les de la seva valuosa gent.

Las Roser ens va deixar el dia 20 d’octubre sobtadament. I dic sobtadament perquè fins als darrers moments parlar amb ella era un brindis a la vida i al positivisme. En el terreny personal en el que es mouen aquestes lletres i les meves emocions, penso que deixa un gran buit al mon del patrimoni arquitectònic de tota Catalunya, tant en el pla personal com en el professional. No som pocs els que he col·laborat amb ella amb projectes de restauració patrimonial, ja be fos un gran projecte o un de petit. A l’ànima de Recop, o sigui a la Roser, sempre li brillaven els ulls en cada nou projecte en cada obra on hi participava. Si hi havia pedres i història, allà hi era la Roser.

He de dir, que com a arquitecte he tingut l’ocasió de treballar amb ella nombroses vegades en els darrers anys. I en totes i cada una de les ocasions, la bona feina i sempre un somriure de gratitud eren el segell personal de la Roser. Tant en els moments fàcils de les obres, com en moments complicats com hi ha en el mon de la restauració i rehabilitació de patrimoni, ella sempre trobava un equilibri cabal i honest, i camins fàcils i dialogats. D’alguna forma, la sabiduria de les pedres era el bon saber fer d ela Roser.

Parlar de la Roser sense parlar de Recop m’és impossible. Hom dista molt de saber coses en el terreny personal, però sento paraules i expressions meravelloses d’amics i amigues seus. Soc dels que penso que una persona és endins allò que demostra enfora. Són els fets visibles els que t’ajuden a entendre el que no veus però tens pressentiments de com és una persona. I la Roser ha deixat una gran petjada.

Conèixer als treballadors de Recop, alguns amb més de 20 anys a l’empresa és entendre qui era la Roser, què feia i com ho feia. És entendre perquè ha estat tant estimada pels seus i pels clients per a qui ha treballat durant dècades. Veure la seva capacitat integradora a l’empresa de treballadors de la construcció migrants és entendre les seves mires socials i personals des de fa molts anys.

Sempre he vist la Roser amb expressió alegre i positiva al capdavant d’una empresa que porta dècades demostrant que es pot ser molt humil però alhora, molt important. Recop, o la Roser, aquest binomi, és una prestigiosa empresa de la Selva del Camp reconeguda arreu de Catalunya i que porta l’empremta d’una terra de gent molt emprenedora: l’estimat Camp de Tarragona.

Voldria recordar que la Roser és prestigi, professionalitat i saber fer. I parlo amb present perquè la penso recordar així. Professionalment he de dir que he après coses al seu costat i m’hauria pogut aprendre’n encara més. Crec que seria just que el Col·legi d’Arquitectes de Tarragona o bé el Col·legi d’Aparelladors valoressin la idea d’instaurar algun tipus de reconeixement o premi a la tasca de rehabilitació i restauració que portés el Nom de Roser Galceran.

Així mateix animo a tots els que formen part de l’esperit de Recop, aquest empresa tant fantàstica, a seguir treballant com sempre per a fer-la mes i mes gran. Que la història no s’acabi aquí. Segurament, seguint ferms, poc a poc i cop a cop faran perdurar Recop. A la Roser li hauria agradat.

Roser Galceran; la Roser de Recop. Tantíssims Records !!!. Ens retrobarem algun dia. Mentrestant, et portarem a la memòria, en present.

Temas

Comentarios

Lea También