La Sala Trono programa ‘Vespres de la Beata Verge’

Un fill que fuig de casa a causa del conflicte que s’estableix amb el seu pare quan decideix transvestir-se i prostituir-se. Temps després, el pare viatja a una altra ciutat per recollir-ne el cos. S’ha suïcidat i no saben per què. Aquesta és la història que explica l’obra Vespres de la Beata Verge dirigida pel premiat director Jordi Prat i Coll, i que avui i demà es podrà veure a la Sala Trono de Tarragona.

Jordi Prat i Coll, amb qui la sala ja va col·laborar en la producció d’Els tres aniversaris, nominada a 5 premis MAX l’any 2017, va ser guanyador el Premi MAX 2019 a la millor adaptació teatral per Els Jocs Florals de Canprosa. A més de ser el director de la premiada La Rambla de les floristes, ara dirigeix una de les obres de l’anomenada ‘teatrologia de la cura’ d’Antonio Tarantino, un dels dramaturgs contemporanis més interessants i peculiars del teatre italià. L’obra compta amb la interpretació d’Oriol Genís, que interpreta el pare, a través de qui recorren les últimes converses que va tenir amb el seu fill, interpretat per Roger Vilà, i s’assisteix a un procés de redempció, que d’alguna manera ‘reinterpreta’ la realitat del suïcidi. En escena es veu com aquest home humil espera. Mentre li fan l’autòpsia no pot deixar de parlar. Del riu incontinent de paraules en brolla un viatge al més enllà. Vol respondre les demandes del seu fill. Reconciliar-s’hi. Entendre la mort. O la vida i el seu significat. En ell s’hi barreja quotidianitat, religió, paganisme atàvic, Monteverdi i Boy George.

L’obra es podrà veure en dues úniques funcions, avui a les 20.30 hores i el diumenge 16 a les 18.30 hores. Les entrades es poden adquirir a www.salatrono.com o a la taquilla de la sala a partir de dues hores abans de la funció.

‘Tetralogia de la cura’

El cas de Tarantino (Bolzano, 1938) és un dels casos més particulars del teatre italià. El seu nom aparegué amb grandíssima força en el panorama teatral italià quan l’any 1993 guanyà (amb un veredicte unànime) l’important premi Riccione Ater de Teatre amb els seus dos textos Stabat mater i La passione secondo Giovanni.

«El seu compromís, la seva prosòdia i el seu risc han fet de Tarantino un autor al marge de qualsevol moda, ja que en ell s’hi mou un altre impuls: el de la necessitat del mite en les esferes més baixes de la societat. No és d’estranyar, doncs, que a Itàlia tots els grans intèrprets vulguin representar-lo», comenta Jordi Prat. Vespres de la Beata Verge forma part d’una tetralogia que Tarantino defineix com la seva ‘tetralogia de la cura’, un projecte que partint dels mites evangèlics revisa els grans mites d’Antígona i Medea, uns mites que l’autor considera submergits en les obscures profunditats del subconscient col·lectiu que per als europeus és el món antic.