La Tarragona dels optimistes

Tarragona és cultura, és història, és tradició, és festa major, és teatre, és dansa, és música i és, entre moltes més altres coses, una ciutat de somiadors i d’ambiciosos.

Avui en dia fardem de tenir moltes coses made in Tarragona i de les quals ens sentim orgullosos. I per això és quan ens hem d’aturar i pensar que tot allò que tenim és perquè en un moment determinat, tarragonins moguts per il·lusions, ho van tirar endavant.

I un d’aquests és l’Albert Burrut, tarragoní de tota la vida (possible candidat per llançar-se a la Watermelon Pool 2017), 26 anys, arquitecte oficial des de fa un mes i escaig, cul inquiet, somiador, pallassot, inconformista, ambiciós i sorprenentment, sense estudis musicals al darrere.

Després d’haver estat uns mesos fent una ‘espècie d’experiència musical autodidàctica’, l’Albert ha decidit fer un pas endavant i començar Jay Lem’on, el seu primer projecte musical en solitari. Però, com arriba un jove arquitecte a decidir deixar-ho tot i començar una carrera artística?

«No me n’amagaré mai de dir que no he estudiat música. De fet, tot el que sé és a partir d’un aprenentatge autodidàctic», explica. Fa temps li van regalar un piano i amb el modus operandi d’assaig-error, l’Albert veia que tenia certa facilitat i això el va fer engrescar i començar a provar amb la guitarra. «I a partir d’aquí, doncs un dia m’atrevia a cantar, l’altre dia amb l’harmònica i així, a poc a poc, vaig anar descobrint el meu propi so», recorda.

L’Albert explica que la seva carrera musical neix a partir d’una ‘espècie d’experiència autodidàctica’. «Tot comença amb un concert a la platja amb una amiga. Ella cantava i jo tocava la guitarra. Després d’un seguit de concerts, ella marxa i, o era el moment de plegar o era el moment de continuar jo sol» explica. Però clar, l’Albert era conscient que si volia tirar endavant, havia d’atrevir-se a cantar i a tocar el sol.

«Quan vaig dir a tothom que estava començant a treballar en el meu propi projecte, Jay Lem’on, molts dels meus amics no em van prendre seriosament i em deien que com podia ser si jo no sabia ni llegir una partitura!», explica l’Albert rient. I riu perquè de fet, ni ell mateix es pensava que arribaria fins aquí.

«Vinc d’una època que sortosament, tot m’ha anat de cara i la inspiració per compondre m’ha vingut rodada. He tingut temps i actitud per fer-ho amb tot el carinyo del món», diu.

I en tot aquest procés, Tarragona, com a ciutat, ha tingut un paper molt destacat. «El fet de trobar espais on jo he pogut plantar el micròfon i els teclats i no tenir cap altra preocupació que no fos la de gaudir de la música, ha estat la clau de tot plegat. La ciutat ha estat la meva gran oportunitat i la meva principal motivació», confessa. I és que Burrut ja porta a l’esquena més de 40 concerts en les principals sales musicals de la ciutat.

Jay Lem’on és un projecte format per idees i experiències que li han passat aquesta temporada. «Tarragona però, ha estat la meva principal inspiració en tot plegat. Les idees em sorgien passejant per la Rambla i, sobretot, per l’Arrabassada. Les cançons parteixen de situacions i moments viscuts a la ciutat».

Ara mateix el disc es troba en una fase inicial però, segons ho descriu ell, ja està arribant al seu punt de cocció: «les cançons estan acabant de treballar-se i el verkami llançat per poder finançar-ho tot, està anant molt millor del que m’esperava. I sí, sóc molt optimista i tinc moltes ganes de veure per fi, Jay Lem’on».