La banda de música de la Casa de Beneficència

Maireta i seitó. Fórmula. Les cases de beneficència van implantar les bandes de música per apropar aquest ensenyament als interns

JORDI BERTRAN

Whatsapp
1970. Església de la Mare de Déu de la Mercè en el que fou la Casa de Beneficència. Foto: Tarragona Antiga, facilitada per Rafel Vidal.

1970. Església de la Mare de Déu de la Mercè en el que fou la Casa de Beneficència. Foto: Tarragona Antiga, facilitada per Rafel Vidal.

Demà celebrem la patrona dels músics, santa Cecília. Cada any procurem repescar un passatge de la història de les nostres bandes de música. En aquest cas ho fem amb la de la Casa de Beneficència. Aquesta institució s’instal·là a l’avui palau de la Diputació per ordre del Governador provincial de 27 de desembre de 1849: «Cedido por el Gobierno de S. M., para establecimiento de beneficencia, el edificio que fue convento de la Merced de esta ciudad, he dispuesto, de acuerdo con la junta provincial del ramo, que se practiquen las obras necesarias en el citado edificio, a fin de trasladar a él la Casa de Expósitos y de Maternidad».

La Casa de Beneficència acollia els expòsits, els nadons nascuts a la Casa de Maternitat –una secció– i els orfes o els fills de pares pobres de solemnitat de les comarques tarragonines. La denominació expòsit provenia del fet que el nadó havia estat exposat, deixat, en un lloc públic perquè algú el recollís, o bé directament posat al torn de la Casa de Beneficència. El torn conventual era un mecanisme que afavoria l’anonimat de la persona que lliurava el nadó.

Entre els ensenyaments rebuts per la canalla acollida hi havia la música. Aquest fet generà no sols a Tarragona sinó també en altres localitats el naixement de les bandes de música de la Beneficència. Era un moment en què aquesta formació estava en clara expansió, seguint el model estructurat en l’àmbit militar. Generalment les integraven joves alumnes, i complien funcions d’acompanyament d’enterraments, festes de carrer, celebracions en el propi establiment i honors a les autoritats. Tot i això, madurà musicalment i evolucionà cap a un nivell professional, fins al punt de poder oferir concerts públics.

Tipologia d’actes

La primera referència a la tarragonina apareix en aquest rotatiu, el “Diario de Tarragona”, de 25 de maig de 1865: «Último tributo.—Ayer fueron conducidos a la última morada los restos del súbdito francés Mr. Francisco Pac Napoleón, conocido generalmente con este último nombre, el cual ejercía con contento del público una industria en la calle Mayor. La lujosa caja blanca era acompañada de varias hachas, muchos de sus amigos llevaban las cintas, algunos de éstos de más intimidad, cerrando el duelo la música de la casa de Beneficencia».

Els nois no ho feien malament. L’any següent, el 16 d’octubre de 1866, el mateix “Diario” comenta: «Anteayer tuvimos el gusto de asistir a la fiesta que en acción de gracias fue dedicada por una familia distinguida de esta ciudad, en obsequio a la Virgen de las Mercedes, en la iglesia de los expósitos. Tuvimos también el gusto de oir la banda de aquella Casa, que por cierto poco deja que desear. Esto unido a la profusión de luces que iluminaban aquel sagrado recinto, y el escogido concurso que se halló allí reunido, presentaba un aspecto sorprendente y deslumbrador».

El “Diario” de 1867 verificà el caràcter infantil de la formació en dues ocasions. Per una banda, el dia de Reis explicà sobre la vigília: «Serenata.—La pequeña banda que se ha formado con los expósitos de la Casa provincial de Beneficencia obsequió anoche a las autoridades tocando algunas piezas frente de sus casas». Dos dies després, ho corroborà: «Mientras la infantil banda de la casa de Expósitos estaba tocando frente a las casas de los señores individuos de la junta de Beneficencia, en la velada del 5». Aquestes salutacions musicals davant autoritats també honoraven el Governador, com el 10 de juny del mateix any.

Arriben els concerts

Per Santa Tecla de 1868 la banda ja actuà en format de concert. El “Diario” del 15 de setembre anunciava: «el día de la Virgen de las Mercedes por la tarde habrá en el muelle cucañas, corrida de barcas, y que la música de la casa de Beneficencia tocará en el terrado del edificio [de] oficinas de Sanidad y Capitanía de Puerto; no dudamos que estas diversiones atraerán al muelle una numerosa concurrencia».

El 1869 la commemoració del setge patit en la guerra del Francès agafà un nou impuls arran dels fets polítics viscuts l’any anterior, amb la Revolució de setembre o Gloriosa. Diu el “Diario” l’1 de juliol: «Ayer ... Respecto a la parte civil, aunque en igual forma que los demás años, fue … más notable». Hi desfilaren les bandes de música de la casa de Beneficència, la del «Regimiento de Sevilla» i la del «batallón de Voluntarios de la Libertad». Seguirem.

Temas

Comentarios

Lea También