La dona en les nissagues pirotècniques

Fa una setmana els introduíem la vinculació de les dones i la pirotècnia. Avui continuem apropant-nos-hi, en el cap de setmana que s’hauria celebrat el Concurs de focs artificials. Com explica la doctora en història de l’art Lluïsa Gené, «els castells de focs han estat representats per grans artistes plàstics com Van Gogh o Monet. Als impressionistes com ells els donaven molt de joc per la llum i els colors. Des del bressol de la pólvora, els xinesos els transformaren en gravats de bona factura. Els italians, amants de reproduir els seus costums com a espectaculars i únics, també n’han excel·lit».

I precisament una italiana, Paola Nanna, fou una de les dones a qui des del Concurs de focs tarragoní s’ajudà a obrir espai en aquest univers. És neta del mestre pirotècnic Antonio Nanna, qui havia contribuït a un dels grans esdeveniments patrimonials, la centenària festa de Sant Trifone a Adèlfia, que té lloc cada novembre a la Pulla. Un altre nom femení amb personalitat i bons castells a Tarragona ha estat Izaskun Astondoa, de la casa basca Astondoa, fundada el 1885 per Eustaquio Astondoa Zabala.

Triomf femení

No fou fins al 2009, en la 19ª edició, que una dona pirotècnica guanyà el certamen de focs. Es tracta de Reyes Martí, d’una nissaga castellonenca que el 1868 fundà una fàbrica a Les Alqueries. Avui segueix sent una empresa familiar, fidel al sistema de relleu generacional de la pólvora valenciana amb trajectòries com les dels Caballer, Brunchú, Úbeda, Peñarroja o Crespo. Em feu especial il·lusió el seu triomf perquè aquell any, amb els membres de la comissió tècnica Paco Cruz i Jaume Ollé, havia participat molts mesos abans en la seva tria.

A les pirotècnies catalanes també hi treballen dones. A la casa Igual, amb fàbrica a Canyelles, al Penedès, n’hi ha hagut tres destacades pels excompanys i clients: Bego Fernández, Rosa Soler i Carme Massana. La Bego estava al taller, com la Rosa, qui era encarregada i feia els coets voladors i el material per als balls de diables i bèsties, una especialitat que la Igual modernitzà transformant les velles carretilles amb poca brillantor en tota una altra cosa. La Carme, «tot i estar a les oficines, en sabia més que alguns treballadors del taller», apunten amics de l’empresa.

Patrimoni en crisi

Les nostres convidades i protagonistes de la primera part d’aquest homenatge a les dones pirotècniques, Teresa Rey i Maria Mendoza, tanquen l’article d’avui abordant la situació actual del sector. «Estem deixades de la mà de Déu i ens sentim defraudades», lamenta la Tere. La seva companya Maria, amb qui treballa des de 1994, expressa que «les autoritats no han tingut en compte per a res el món de la pirotècnia».

L’escenari a la capital valenciana és complex. «Al 2020 la gent de València va comprar coets als pobles dels voltants perquè no ho podia fer a casa seva», denuncia la Tere. «En canvi, enguany han prohibit usar-los però no vendre’ls». Per les Falles s’han produït situacions paradoxals com quan a Mislata, a la vora de València, després del toc de queda s’han disparat catorze castells simultanis. «La gent de la capital els veia des de balcons i terrasses però no comprenia per què no es feia el mateix a la seva localitat», expliquen.

La pirotècnia amb públic present torna, però, aquest juliol a la Fira de València. Aquest cap de setmana es dispara un castell barroc; el dia 17, dos mascletaes nocturnes, i el 24, castells de focs a tres localitzacions. Dones com la Maria i la Tere són de les que enyoren notar l’estrèpit sonor de les mascletaes de la plaça de l’Ajuntament de València a la sola de les sabates, mentre se’ls posa la pell de gallina de l’esborronament i, amb orgull, me la mostren.