La literatura que arriba dels fiords

«Sempre m’ha interessat la literatura del nord d'Europa. He viatjat per aquelles contrades, he passat alguna temporada a Oslo i m’adonava que hi havia un buit en llengua catalana de les obres d’aquests països». Qui així parla és Mònica Batet, escriptora i professora de llengua i literatura a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ara també editora. 

La Mònica va poder descobrir molts dels autors gràcies a l’editorial Iperborea Libri, en llengua italiana o Nórdica Libros, en castellà. Però la tarragonina tenia clar que si mai estava a les seves mans revertir aquesta situació, ho faria. El moment va arribar el passat mes d’octubre, quan va impulsar Nits Blanques (nitsblanques.com), una editorial que vol apropar als lectors «literatura literària», d’escriptors contemporanis danesos, finesos, islandesos, noruecs i suecs, lluny del gènere negre que habitualment arriba d’aquelles latituds.

Així, dos són les novel·les que ja estan a totes les llibreries,  La casa de la veranda cega, de Herbjørg Wassmo, traduïda al català per Alexandra Pujol Skjønhaug i Una balena anomenada Goliat, de Cristina Sandu, amb traducció d’Emma Claret Pyrhönen i Eila Pyrhönen.

Mònica Batet és autora de ‘L’habitació grisa’; ‘No et miris el Riu’; ‘Neu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres; ‘Cafè Berlevag’; ‘Nou illes al nord’ i ‘Dins del cor de Chopin’.

Per què justament aquestes? «En el cas de La casa de la veranda cega, em va fascinar la història, un relat que parla de la Noruega pobre. El paisatge que descrivia, la vida d’aquelles persones... És una narració en tercera persona, però amb una veu poètica molt forta», assenyala Mònica. La petjada va ser tal, que després de llegir-la, l’autora tarragonina va escriure Nou illes al nord. «És una novel·la que a mi em va influenciar com a escriptora. No podia ser que aquesta senyora no estigués traduïda en català», defensa.

Mentre, en Una balena anomenada Goliat, L’Alba torna a Hèlsinki en morir el seu avi per retrobar-se amb el passat familiar i la Romania de l’última meitat del segle XX. Una narració on també tenen cabuda llegendes, mites i tradicions. 

Pel que fa a les traductores, Mònica destaca que ambdues tenen coincidències, ja que les seves mares no són catalanes. «L’Alexandra viu a Noruega, a prop d’Oslo. En el cas de l’Emma, la seva mare, finesa, també ha participat en la traducció del llibre». Una figura, la dels traductors, que cada cop guanya més pes i reconeixement en el sector editorial.

«El traductor no només ha de dominar la llengua que tradueix, sinó també la d’arribada. Ha de fer que el lector pensi que aquella autora, amb nom estranger, és catalana», afirma la Mònica.

Coberta i col·lecció
Finalment, el disseny de la col·lecció editorial va a càrrec de la també tarragonina Júlia Rosich. La Júlia és una dissenyadora de producte digital, que viu a Berlín amb la seva parella.

«Nosaltres fèiem vídeo i quan vam marxar, el 2014, feia quatre anys que havia començat una crisi que havia tocat molt al sector. En arribar a Berlín vam veure un altre panorama. Veníem per provar i ja han passat sis anys», manifesta la Júlia. Encara que no sent específicament la seva especialitat, la dissenyadora va acceptar l’encàrrec editorial de la Mònica. «Tenia molt clar el que volia i això no sempre passa. Demanava un estil tipogràfic, que vol dir disseny només amb lletres, sense il·lustracions ni fotografia i que fos reconeixible».

Així és que a partir de Nits Blanques, van treballar amb una degradació de color, «una aurora boreal, com si es fes de dia o de nit. Nit blanca, el dia que no s’acaba de fer de nit».

Malgrat tot, la Júlia admet que li hauria agradat implicar-se més en el projecte, ja que en el moment de portar-lo a imprimir, «estava molt enfeinada». Per la qual cosa, va ser el seu company, el Jaime Falomir, qui el va acabar. «Ell és el dissenyador de coberta i jo, la de la col·lecció. És, oficialment, el primer cop que hem treballat junts».

Rødby-Puttgarden és la propera publicació de l’editorial Nits Blanques, a principis del 2021

Es dona la circumstància, a més a més, que la germana de la Júlia, la Maria Rosich, és la traductora de la propera novetat de Nits Blanques, prevista per a començaments de 2021, si tot va bé. En aquest sentit, l’editora avança que es tracta de Rødby-Puttgarden, de la danesa Helle Helle. «La Maria és exòtica en el sentit que tradueix de dues llengües que no són habituals, el neerlandès i el danès». Maria Rosich ha traduït Karen Blixen, Toni Morrison i Herman Koch, entre altres.

Dues germanes protagonitzen aquesta novel·la que transita entre Rødby, a Dinamarca i Puttgarden, Alemanya. «No és un llibre feminista a l’ús, però explica la relació entre dues germanes, com s’estimen i com van superar un fet fatídic del passat», diu la Mònica. Un llibre que parla de dones, en un segell, de moment, també majoritàriament de dones.

 

Els colors
Noruega, blava; Finlàndia, vermella

La portada de les obres parla per si mateixa. «Com a lectora, el que m’interessa és el contingut, però sí que és veritat que la coberta moltes vegades fa que t’apropis o t’allunyis d’un llibre», diu l’editora tarragonina i escriptora Mònica Batet. Per això Nits Blanques proposa un disseny gràfic en què cada color es relaciona amb un dels països escandinaus amb què treballa el segell.

«La novel·la noruega és blava i la finlandesa, vermella. Aleshores, cada vegada que surti una obra en què la llengua original sigui noruega, sortirà de color blau i el mateix amb el finlandès». «El lector no només identificarà l’editorial, sinó també la llengua en què ha estat escrita», afegeix.

Així les coses, la pròxima publicació, prevista per al començament de 2021 haurà de triar color.