La lletra esdevé art

Tarragona. La il·lustradora Maria Montes inaugura al Centre d’Art l’exposició ‘What a Shitshow’ fins al 25 d’agost

Gloria Aznar

Whatsapp
La dissenyadora Maria Montes mostra les seves obres sobre còctels durant la visita guiada. Foto: Pere Ferré

La dissenyadora Maria Montes mostra les seves obres sobre còctels durant la visita guiada. Foto: Pere Ferré

Hi ha lletres, moltes. Paraules i missatges. Llengua, il·lustracions i llengua il·lustrada com a expressió artística i com a canalitzadora d’un profund amor vers dues cultures aparentment oposades com són la catalana i l’australiana. És l’exposició What a Shitshow, de l’artista Maria Montes, que el passat divendres es va inaugurar al Centre d’Art de Tarragona, al Tinglado 2, on es podrà visitar fins al pròxim 25 d’agost.

Per què espectacle de merda? Perquè aquesta il·lustradora, que viu a Austràlia des del 2006, plasma l’escatologia catalana, «un reflex de la nostra cultura i de com fer servir el llenguatge», com va manifestar la creadora. No obstant això, aquesta és només una part de la mostra, l’última. 

«M’agrada molt canviar». Maria utilitza fusta, tela i també fa molta feina digital. Una de les seves passions és el ‘lettering’, escriure les lletres a mà.

Els assistents a la inauguració van tenir l’honor de visitar-la de la mà de la mateixa Maria, qui va detallar el rerefons de cada una de les parts amb un nexe d’unió de sentiments i emocions.

«La meva feina és molt personal. Per un cantó és del dia a dia, del que tinc al costat i del meu cercle social i per l’altre, té a veure amb el suport que he rebut de la meva parella», explica.

Un jove visitant contempla els dissenys sobre tela. Foto: Pere Ferré
Un jove visitant contempla els dissenys sobre tela. Foto: Pere Ferré

La seva relació, els amics, la infantesa i els records de Galícia, la importància de les persones i dels petits detalls...  Tot queda reflectit a What a Shitshow. 

El visitant comença el viatge artístic contemplant unes taules de skate. «A casa tenim una paret amb 40. Fa uns anys la meva parella va tenir un accident i ara no pot practicar però les col·lecciona i aquestes són quatre exemples dels nostres aniversaris», comenta.

En elles, si un es fixa es pot llegir en català i en anglès ‘Els nostres primers sis anys junts’ o ‘Pels nou anys vinents’. Un 6 i un 9, «un 69», un joc visual i un gest de complicitat que és una constant en tota l’obra. «L’humor és una part molt important i cada cop que puc l’introdueixo», apunta l’autora.

L’última zona, la del llenguatge escatològic. Foto: Pere Ferré
L'última zona, la del llenguatge escatològic. Foto: Pere Ferré

D’aquí es canvia a un context totalment diferent, teixits i vestits. També disseny sobre llum.
Una estreta col·laboració amb la dissenyadora de moda Laura Piera introdueix Maria al món dels teixits creant estampats per a Massimo Duti, Mango i Uterqüe. «D’un dels dissenys vam vendre 14.000 fulards a Zara», revela.

Però a partir de 2014 va optar per la petita escala. «Dissenys per encàrrec amb una raó de ser per damunt d’una tendència». De nou aquí les dues cultures combinades. Teixits que barregen les flors del cafè australianes amb punts vermells típics de la pintura aborigen i el modernisme català.

La tomaca i els còctels
Aromes de la infància, l’hort de la família, sabor casolà. «Què és el que m’agrada més?
» es va preguntar Maria. «El gaspatxo i el vodka amb suc de tomaca», respon. De gaspatxo no n’hi ha a Austràlia per la qual cosa va fer il·lustracions amb tomaques, en un moment en què per primera vegada no tenia feina. «No has d’esperar què ningú t’encarregui res. Tu pots crear», li va dir la seva parella.

tipografia 'Green Fairy' (la fada verda). Foto: Pere Ferré
Tipografia 'Green Fairy', la fada verda. Foto: Pere Ferré

«I vaig començar a elaborar un estampat, un còctel on cada element està dibuixat independentment», un procés de creació que el visitant també té possibilitat de contemplar. A partir d’aquí van sorgir compradors així com la primera exposició individual «només de combinats». No ho va dubtar. «El projecte va suposar tota una recerca de què hi ha darrere les begudes, molta il·lustració i ingredients, moltíssims. Dibuix producte a producte i a continuació, digital», puntualitza Maria.

La següent joia del Tinglado 2 és la Font. La Green Fairy (fada verda). «Volia fer els 40 amb una font publicada per la qual cosa vaig dissenyar un alfabet digitalment. Això inclou moltes lletres, números, símbols de les monedes, accents... Estem parlant d’uns 400 o 500 dibuixos amb una font cromàtica que té diferents capes». Finalment la Green Fairy ja es comercialitza. Com a petit tast, a la mostra vesteix algunes ampolles novament amb expressions que no ens són alienes. 

Les mateixes que clouen What a Shitshow, l’escatologia catalana. El llenguatge per se. Dites com ara «cagant llets», «menja bé, caga fort i riu-te de la mort», «pixapins» o «T’estimo que t’hi cagues» tenen més d’un centenar semblants en llengua anglesa. «Totes les expressions utilitzen el verb cagar i la paraula merda. M’he adonat que és una part molt important de la cultura i de la manera com utilitzem el llenguatge. És divertit i té un valor molt gran

L’exposició, que arriba des del Centre d’Art la Panera de Lleida, va ser inaugurada per l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà

Temas

Comentarios

Lea También